Tectònica de Plaques: Subducció, Col·lisió, Obducció i Origen
Enviado por Chuletator online y clasificado en Geología
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,43 KB
Processos Geològics de la Tectònica de Plaques
La Subducció i la Formació d'Arcs Volcànics
La subducció de la litosfera oceànica produeix dos tipus diferents d'alineacions muntanyoses. Si la subducció té lloc sota una altra litosfera oceànica es produeixen arcs d'illes volcàniques, mentre que si ho fa sota litosfera continental, dóna origen a arcs continentals volcànics.
L'alineació d'illes volcàniques i arcs continentals volcànics, respectivament. En tots dos casos, la majoria de processos geològics que s'esdevenen són semblants:
Processos Geològics Associats a la Subducció
- Destrucció de litosfera oceànica.
- Formació d'una fossa marina, que és l'expressió superficial de la subducció i marca la posició on té lloc. En aquestes fosses s'hi acumulen una gran quantitat de sediments: el prisma d'acreció. La Fossa de les Mariannes, situada entre la placa Pacífica i la Filipina, té la columna d'aigua més gran de tota la Terra: 11.003 m.
- Existència d'una gran activitat sísmica provocada pels intensos fregaments entre la placa que s'enfonsa i la superior.
- L'increment de la pressió i de la temperatura genera la formació d'una gran quantitat de roques metamòrfiques.
- Intensa activitat magmàtica a causa de la fusió parcial de materials que es produeix durant el procés de subducció.
Límits Convergents de Col·lisió Continental
La col·lisió entre dues plaques que tenen litosfera continental a la zona de xoc provoca que l'una s'introdueixi parcialment per sota de l'altra, amb la qual cosa el gruix de la litosfera continental augmenta considerablement.
Processos Geològics en l'Obducció
- La litosfera continental augmenta considerablement de gruix a causa de la superposició de les dues plaques continentals.
- La zona de xoc i unió de dues plaques continentals s'anomena sutura. Es tracta d'una superfície molt irregular si es compara amb el pla de Benioff dels límits destructius.
- Les elevades pressions i temperatures que s'assoleixen a la part inferior de l'orogen propicien la formació de roques metamòrfiques i magmàtiques.
Origen i Evolució del Sistema Solar
Els Orígens de la Terra (Teoria Nebular)
Segons la teoria nebular, el Sistema Solar es va formar fa uns 4.600 milions d'anys. Inicialment hi havia un núvol de gas i pols, com el que hi ha actualment a la nebulosa de l'Àguila.
Aquest núvol de gas i pols es va contreure per l'atracció gravitatòria, probablement causada per l'explosió d'una supernova a les proximitats. Mentre es contreia, el núvol de gas va començar a girar sobre si mateix cada vegada més de pressa. La major part de la matèria va quedar condensada al centre d'aquest núvol, on es va formar el Sol.
La matèria que girava a l'exterior va anar xocant i es va reunir en fragments cada vegada més grans, que van acabar formant els planetes actuals.
Formació de la Lluna
La Lluna es va formar per l'impacte d'un planetoide, de massa similar a Mart, amb la Terra primitiva. Aquest impacte va fer desprendre una quantitat de materials que s'haurien anat ajuntant per atracció gravitatòria fins a formar un nou astre: la Lluna.