Tectònica de Plaques: Moviment, Tipus i Límits (Divergents, Convergents)

La Tectònica de Plaques: Fonaments i Moviment

La Tectònica de Plaques permet explicar molts processos geològics. Segons aquesta teoria, la Terra està dividida en peces anomenades plaques litosfèriques, d'un gruix mitjà de 100 km, que es desplacen a una velocitat mitjana de diversos cm/any.

Tipus de Plaques i Composició

Hi ha tres tipus de plaques segons la seva composició:

• Oceàniques
• Continentals
• Mixtes

Actualment, hi ha set plaques principals: Eurasiàtica, Nord-americana, Sud-americana, Africana, Indoaustraliana, Antàrtica i Pacífica.

Mecanismes del Moviment de Plaques

Les plaques es mouen per dos motius principals:

1. Cèl·lules Convectives: La transferència de calor a l'interior del mantell és responsable de tots els fenòmens geològics i geodinàmics. El magma calent puja en forma de plomall i la litosfera freda i densa descendeix a les zones de subducció.
2. Força de la Gravetat: El magma ascendeix des de l'interior, fa que la placa agafi altura i l'empeny des de la dorsal fins a la zona de subducció.

Els Límits entre Plaques Litosfèriques

Entre les plaques hi pot haver diferents tipus de límits, definits per la interacció entre elles:

• Límit Divergent: Dues plaques se separen. Es crea litosfera (dorsals oceàniques).
• Límit Convergent: Una placa se subdueix sota una altra. Es destrueix litosfera (zones de subducció).
• Límit Neutre (o Conservador): Les plaques es desplacen lateralment. No es crea ni es destrueix litosfera.

Límits Divergents: Creació de Litosfera i Dorsals Oceàniques

Les dorsals són grans elevacions situades a la zona mitjana de tots els oceans. Hi ha certes crestes que sobresurten per damunt del mar i formen illes volcàniques. La part central de la dorsal està constituïda per un rift pel qual puja el magma lentament però constantment. Les dorsals estan travessades per nombroses fractures, anomenades falles de transformació.

Formació d'un Oceà

Un oceà es forma a partir d'un punt calent, on el magma forma un dom. La litosfera es trenca i forma un sistema de tres clivells (*rifts*) o punt triple. Es creu que la dorsal es forma quan es connecten els clivells d'una sèrie de doms situats al llarg d'una línia. Perquè l'oceà s'acabi de formar, s'ha de produir una obertura per on passi l'aigua, com la Vall del Rift.

Límits Convergents: Zones de Subducció i Destrucció de Litosfera

Com que a les dorsals es crea litosfera, hi ha d'haver un altre lloc on es destrueixi per mantenir l'equilibri: són les zones de subducció. Una placa oceànica més densa s'introdueix per davall d'una altra. S'hi produeixen nombrosos terratrèmols.

Processos a la Zona de Subducció

La zona on una placa oceànica subdueix està marcada per fosses allargades i de molta profunditat. El material que no es fon baixa a la part profunda del mantell, on es fondrà. Si la litosfera es solidifica a l'interior, forma roques plutòniques; si puja cap a la superfície, es formen volcans.

Formació d'Arcs d'Illes

Els arcs d'illes es formen quan una placa oceànica subdueix sota una altra oceànica. Estan formats per una cadena d'illes volcàniques disposades en forma d'arc de circumferència, vorejada per una fossa. Entre els arcs d'illes i el continent pròxim hi ha una conca de retroarc.

Límits Neutres o Conservadors

Les falles de transformació són llocs on no es crea ni es destrueix litosfera. S'hi produeix un desplaçament lateral (la litosfera s'esquinça). S'acumula un esforç continu i, durant un terratrèmol, tot es recol·loca i les plaques es mouen desplaçant-se horitzontalment.