Tectònica de plaques: l'estructura interna de la Terra i els seus moviments

Tema 2: Tectònica de plaques

L'interior de la Terra

- Com es va formar la Terra?

Les partícules de gas i pols que giraven al voltant del Sol van xocar entre sí per efecte de la gravetat formant agregats (planetes i satèl·lits).

Els materials es van reorganitzar segons la seva densitat:

• Nucli: Ferro fos
• Mantell: materials rocosos densos
• Escorça: materials rocosos lleugers

- Com s'estudia l'interior de la Terra?

La composició i l'estructura interna: ones sismiques

• Ondes P: longitudinals. Comprimeixen i dilaten la matèria en la mateixa direcció de propagació de l'ona. Es transmeten mitjançant els sòlids i els líquids.
• Ondes S: transversals a la direcció de propagació. Menor velocitat i només es propaguen en medis sòlids.

- Les zones on s'observen variacions en velocitats i direcció de propagació, vol dir que la composició i l'estat físic del material que hi ha sota terra està variant. Això s'anomena discontinuïtat.

• Discontinuïtat de Mohorovicic (30km): escorça → s, p
• Discontinuïtat de Repatti (1000km): mantell superior/mantell inferior → s, p
• Discontinuïtat de Gutenberg (2.900km): mantell interior/mantell exterior → p
• Discontinuïtat de Lehmann (500km): nucli extern/nucli intern → p

Deriva continental

- Com es va formar el relleu terrestre?

Teoria pixistes que eren relats bíblics, i es va crear i sempre ha estat així.

- 1912: Alfred Wegener va crear la Teoria de la Deriva Continental.

• Pangea (300Ma): trenca i es fragmenta. Visquen pel món oceànic fins la posició activa.

*Proves geogràfiques: semblança línies de costa

*Proves geològiques i tectòniques: tipus de roques i edat

*Proves paleontològiques: fòssils idèntics en contingut que activament s'han separat *Proves paleoclimàtiques: erosió provocada pels pols/glacials.

Expansió del fons oceànic

A partir de 1950 (II Guerra Mundial) finalitats militars:

- Soldejos

- Extreure material

Què van descobrir?

- El fons del mar és molt més jove que la superfície (4500 anys)

- No és pla: té serralades molt altes (Dorsals oceàniques)

- Les roques són més antigues lluny dorsal i més joves a prop de la dorsal - Hi han zones molt profundes (Fossa)

- Les roques del fons del mar són volcàniques

- Els epicentres dels terratrèmols de l'Atlàntic es situen al llarg de la dorsal

Amb totes aquestes dades Henry Mess va enunciar al 1962 la teoria de l'expansió del fons oceànic:

• - El fons oceànic es mou i arrossega els continents. Es crea a les dorsals oceàniques a partir del magma procedent del mantell i crea la nova litosfera oceànica. - La nova litosfera empeny la ja existent de manera que el fons oceànic s'expandeix i així es separen els continents.
• - La litosfera antiga s'ha de destruir en un altre lloc→SUBDUCCIÓ: fosses oceàniques - Amb els estudis del magmetisme raonament a les roques del fons oceànic es va acabar d'acceptar aquesta teoria

El moviment de les plaques tectòniques

Amb la teoria de l'expansió del fons oceànic i les proves aportades per Alfred Wegener s'ha elaborat la Teoria de Plaques.

Aquesta explica el canvi de posició dels continents i oceans, origen del relleu terrestre i els seus canvis.

La superfície de la Terra està dividida en plaques tectòniques rígides de diferents mides (7 graus + altres petites).

- Es desplacen per sobre del mantell superior a velocitat d'uns la/any. - Es poden diferenciar en: oceàniques, continentals i mixtes.

- Les plaques es mouen degut a corrents o cèl·lules de convecció

- Per aquest motiu en les vores (límits o marges) de les plaques es produeixen fenòmens geològic importants.

• Límits divergents (vores constructives)
• Límits convergents (vores destructives)
• Límits convergents (vores de col·lisió)
• Límits neutres (passius)

Conseqüències del moviment de les plaques

· Arc d'illes:

- Arxipèlag d'illes volcàniques a prop d'una fossa

- Es formen per subducció entre plaques oceàniques

- Zona d'alta sismicitat i volcanisme

· Fossa oceànica

- Subducció de plaques oceàniques

- Alta sismicitat

- Ex.: Fossa de les Marianes

· Punts calents

- Sortida de magma en zones allunyades de les dorsals.

- Zones de subducció

- Zones de l'astenosfera on la temperatura del magma genera la seva acumulació i puja seguint corrents de convecció.

- Ex: Illes Canàries, Illes Hawai

· Formació de serralades

- Orígens tèrmics

- Placa oceànica: la serralada es disposa paralela a les fosses oceàniques i té una alta activitat sísmica i volcànica

- Rift continental: fosses tectòniques allargades situades a l'interior dels continents. És la fase inicial de formació d'un oceà.