Tectònica de Plaques: Deriva Continental i Límits Geodinàmics

Deriva Continental: Evidències

La teoria de la deriva continental es basa en diverses proves:

• Encaix continental (morfologia de les costes)
• Evidències paleontològiques
• Similitud de roques
• Evidències paleoclimàtiques

Tipus de Marges Continentals

Marges Passius

Formats per tres elements principals: plataforma continental, talús i peu del talús.

Marges Actius (Zones de Subducció)

Caracteritzats per la presència de fosses oceàniques (fins a 10 km de profunditat), alta activitat sísmica i gran nombre de volcans.

La litosfera oceànica s'introdueix sota una altra litosfera (oceànica o continental). Aquest procés s'anomena subducció i es produeix on hi ha fosses oceàniques.

Exemples de Marges Actius

• La major part de l'oceà Pacífic està vorejada per marges actius.
• Costa Americana (Oceà Pacífic): La litosfera oceànica s'introdueix sota la litosfera continental, formant arcs volcànics continentals (p. ex., els Andes).
• Oest de l'Oceà Pacífic: La litosfera oceànica s'introdueix sota una altra litosfera oceànica, donant lloc a arcs d'illes volcàniques (p. ex., Japó).

Conques Oceàniques

Zones profundes (fins a 3 km) que, en alguns casos, formen muntanyes submarines que emergeixen com a illes (p. ex., Hawaii).

Dorsals Oceàniques

Estructures lineals que s'eleven sobre els fons oceànics. Són zones on es produeix l'ascens de magmes des de l'astenosfera i es corresponen amb els límits de plaques divergents.

Magnetisme i Anomalies

Estudi de les anomalies magnètiques (inversions) registrades a les dorsals oceàniques, una prova clau de l'expansió del fons marí.

Distribució de Terratrèmols i Volcans

Aquests fenòmens es concentren en els límits de les plaques litosfèriques (dorsals o zones de subducció) i es produeixen en diversos cinturons sísmics:

• Cinturó Circumpacífic
• Cinturó Mediterrani-Himàlaia
• Cinturó que coincideix amb el sistema de dorsals oceàniques

Tectònica de Plaques: Definició

Teoria que estableix que la litosfera està dividida en un conjunt de plaques rígides que es mouen i freguen entre elles.

Característiques de les Plaques

• Gruix variable: Més primes sota els oceans, més gruixudes sota els continents.
• L'astenosfera facilita el moviment de les plaques pel seu comportament més fluid.
• La litosfera oceànica es genera a les dorsals oceàniques i es destrueix a les zones de subducció.
• La major part dels processos geològics es produeixen als límits de les plaques.
• Hi ha 7 plaques grans.
• Velocitat mitjana de moviment: 5-7 cm/any.

Límits de Plaques

Límits Divergents

Zones on les plaques se separen. Es produeix l'ascens de materials des de l'astenosfera i es crea nova litosfera oceànica. Les dorsals oceàniques s'inicien amb la formació de rifts continentals.

Límits Transformants (o Passius)

Línies on dues plaques es desplacen lateralment l'una respecte a l'altra, sense formació ni destrucció de litosfera oceànica. Es troben en falles de transformació (p. ex., la Falla de Sant Andreu).

Límits Convergents

Zones on dues plaques xoquen. Aquest procés inclou la subducció i la formació de serralades:

• Oceànica + Oceànica: Creació d'arcs d'illes volcàniques (p. ex., Japó).
• Oceànica + Continental: Formació d'arcs volcànics continentals (p. ex., els Andes). Aquest procés s'anomena subducció.
• Continental + Continental: Formació de grans serralades (p. ex., l'Himàlaia).

Corrents de Convecció: Motor de les Plaques

L'energia necessària per moure les plaques prové de l'interior de la Terra (hipòtesi dels corrents de convecció). Aquest sistema és doble:

• Corrents Ascendents (Astenosfera): Produeixen la separació de les plaques i l'expansió del fons oceànic.
• Corrents Descendents (Mesosfera): Produeixen el xoc entre plaques i la destrucció de la litosfera oceànica.