Tectònica de Plaques i Bioelements Essencials: Guia Completa

Harry Hess i la Teoria de l'Expansió del Fons Oceànic

En 1960, Harry Hess va presentar la teoria de l'expansió del fons oceànic. La va presentar a partir de dades d'estudis previs de fons marins, va aplicar tot el que se sabia fins aquell moment, i va partir del coneixement que hi havia dorsals oceàniques, que tenen una elevada activitat volcànica. Va defensar que les dorsals eren volcans fissurats que connectaven directament amb l'astenosfera. Va defensar que per aquella fissura sortia magma i materials que es dipositaven a banda i banda de la dorsal, afavorint el moviment a baixa velocitat de l'escorça oceànica. A partir d'aquests estudis va aparèixer la teoria de la tectònica de plaques, que és una teoria unificadora de totes les teories geològiques i geofísiques.

Tectònica de Plaques

És una teoria unificadora que intenta explicar els fenòmens naturals. Es basa en l'existència de plaques litosfèriques de 3 tipus:

• Oceàniques: tenen bàsicament escorça oceànica.
• Mixtes: contenen tant escorça oceànica com continental.
• Continentals: formades per l'escorça continental.

També es basa en l'eixamplament del fons marí que fa que els continents de les dues ribes oceàniques s'allunyin.

Per últim, es basa en el fet que, degut a l'eixamplament dels oceans, quan aquests són grans i antics, l'escorça oceànica es trenca, s'enfonsa per sota de l'escorça continental i s'incorpora al mantell. Aquest procés s'anomena subducció. En aquestes zones es generen unes depressions oceàniques anomenades fosses oceàniques.

També es basa en el fet que, a causa de l'existència de les dorsals i de les zones de subducció, les plaques litosfèriques tenen uns límits amb diferent activitat:

Límits Constructius o Divergents

Es donen a les dorsals, on es forma l'escorça oceànica.

Zones on es produeix:

• Al rift d'Àfrica, Valley (1a etapa)
• Mar Roig (2a etapa)
• Dorsal Atlàntica (3a etapa)

Activitat: volcànica i sísmica. Les dorsals tenen una fissura (volcans fissurats).

Límits Destructius o Convergents

Es donen a les zones de subducció, on es destrueix escorça oceànica.

Zones on es produeix:

• Arc d'illes com al Japó (1a fase)
• Serralada Prelitoral (2a fase)
• Himàlaia: abducció, el mar desapareix i s'ajunten els continents (3a fase).

Activitat: terratrèmols i vulcanisme.

Límits Passius o Transformants

Es donen a les zones on les plaques llisquen entre elles, sovint entre plaques continentals amb la mateixa força.

Zones on es produeix: Falla de San Andrés.

Activitat: terratrèmols.

Unitat 3: L'Origen de la Vida i de l'Ésser Humà

1. La Recepta de la Vida

Els éssers vius es caracteritzen per tenir una organització interna, per poder reproduir-se i per necessitar energia.

1.1 De Què Està Feta la Matèria Viva?

La matèria viva només es troba formada per 20 elements químics dels 90 elements naturals que existeixen. S'ha observat que no hi ha una gran relació entre els elements més abundants de l'escorça terrestre i els elements químics que formen la matèria viva. La matèria viva està constituïda bàsicament per hidrogen, oxigen i carboni.

• Hidrogen i Oxigen: Es troben formant aigua. L'aigua i el carboni constitueixen aproximadament un 98% de l'ésser humà.
• Nitrogen: És el quart element més abundant al cos humà. És molt important perquè es troba formant les proteïnes i els àcids nucleics (material genètic).
• El nitrogen es troba en un 80% a l'aire, però no el podem captar directament, sinó que el captem a partir de la dieta diària, dels aliments.
• Calci: És el cinquè element. És important perquè participa en la formació dels ossos i afavoreix la contracció muscular.
• Fòsfor: Es troba formant part de les proteïnes i del material genètic.
• Potassi/Sodi: Dos elements que, units, s'han de trobar equilibrats dins de l'organisme. Una de les seves funcions és afavorir la transmissió de l'impuls nerviós i el bon funcionament de la cèl·lula. (Sodi: sal de cuina; Potassi: plàtans, peix).
• Sofre: Participa en la formació de les proteïnes i el material genètic.
• Clor: És important per fer líquides les nostres secrecions o mucositats (saliva).
• Magnesi: Participa en una gran quantitat de reaccions químiques del nostre organisme. Afavoreix el bon funcionament i l'equilibri del sistema nerviós, la formació dels cartílags i ossos. Evita la descalcificació.
• Aigua: En els éssers vius es produeixen contínuament reaccions químiques que s'han de produir amb una certa velocitat, i per a això cal un dissolvent, que és l'aigua.
• Carboni: Té un nombre d'oxidació de 4, és a dir, que pot establir 4 enllaços covalents. Això permet la formació de cadenes molt llargues i milions de compostos (sucres, greixos, proteïnes, material genètic). Els podem trobar a la pasta, arròs, tots els derivats del pa, farina, patates, cereals. Es metabolitzen de forma lenta. També els trobem al sucre de la llet i de la fruita, mitjançant la sacarosa. El 50% del que mengem hauria de ser glúcids. La seva funció principal és generar energia, i en concret, el sistema nerviós s'alimenta d'ells. Una vegada cremats, no donen residus tòxics. També tenen una funció estructural: la cel·lulosa es troba formant la paret vegetal, i a partir d'ella es forma el paper. Els artròpodes contenen quitina.