Tecnologia Fotovoltaica i Civilització Ibèrica: Anàlisi Detallada
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Electricidad y Electrónica
Escrito el en catalán con un tamaño de 13,12 KB
Tecnologia Fotovoltaica: Avantatges i Desavantatges
La tecnologia fotovoltaica té una sèrie d'avantatges exclusius si la comparem amb les tecnologies de generació d'electricitat convencionals.
Avantatges Clau dels Sistemes Fotovoltaics
Els sistemes fotovoltaics es poden dissenyar per a una varietat d'aplicacions i poden ser usats ja sigui de forma centralitzada o per a la generació d'energia distribuïda.
Flexibilitat i Modularitat
Els sistemes fotovoltaics no tenen parts mòbils, són de tipus modular, fàcilment ampliables i fins i tot, en alguns casos, transportables.
Energia Neta i Silenciosa
La llum solar és gratuïta, i no es genera cap soroll ni contaminació a partir del funcionament dels sistemes fotovoltaics.
Independència de Combustibles Fòssils
Els panells fotovoltaics no requereixen l'ús de combustibles fòssils com el carbó, el petroli o el gas natural en el procés de producció d'energia. Alternativament, els combustibles convencionals han creat una sèrie de problemes ambientals, com ara l'escalfament global, la pluja àcida, la generació de residus nuclears, l'esmòg, la contaminació de l'aigua, la destrucció d'hàbitats pels vessaments de petroli, i la pèrdua dels recursos naturals (Solar Energy International 2004).
Els mòduls fotovoltaics usen silici com el seu principal component. Les cèl·lules de silici fabricades a partir d'una tona de sorra produeixen tanta electricitat com la que proporciona la crema de 500.000 tones de carbó (Solar Energy International 2004).
Manteniment Mínim i Larga Vida Útil
Els sistemes fotovoltaics que estan ben dissenyats i correctament instal·lats requereixen un manteniment mínim i tenen una llarga vida útil. Si es mantenen de forma adequada (nets i protegits), els panells poden durar fins a trenta anys o més. Altres components del sistema, com ara les bateries, tenen un cicle de vida molt més curt i poden necessitar ser reemplaçats després de diversos anys d'ús. El cost de manteniment i els riscos d'avaries del sistema són molt reduïts, especialment en sistemes sense parts mòbils.
Altres Beneficis Segons Solar Energy International (2004)
- Fiabilitat: Fins i tot en les més dures condicions, els sistemes fotovoltaics mantenen el subministrament d'energia elèctrica. En comparació, les tecnologies convencionals solen suspendre el subministrament d'energia en situacions crítiques.
- Durabilitat: La majoria de mòduls fotovoltaics disponibles en l'actualitat no mostren degradació després de deu anys d'ús. Amb el constant avanç en els sistemes d'energia solar, és probable que en el futur els mòduls no mostrin signes de degradació fins al cap de 25 anys o més. Els mòduls fotovoltaics produeixen més energia en la seva vida que la que es necessita per produir-los.
- Baix Cost de Manteniment: Els sistemes fotovoltaics no requereixen freqüents inspeccions o manteniment. El transport de subministraments pot ser costós, però aquests costos són menors que amb els sistemes convencionals.
- Sense Cost de Combustible: Ja que no fan servir cap combustible, no cal invertir en la compra, emmagatzematge o transport de combustible.
- Sense Contaminació Acústica: Els sistemes fotovoltaics operen en silenci i amb el mínim moviment.
- Modularitat Fotovoltaica: A diferència dels sistemes convencionals, més mòduls poden afegir-se als sistemes fotovoltaics per augmentar la potència disponible.
- Seguretat: Els sistemes fotovoltaics no requereixen l'ús de combustibles, i són molt segurs quan estan dissenyats i instal·lats correctament.
- Independència: Els sistemes fotovoltaics poden funcionar independents de la xarxa elèctrica. Aquesta és un gran avantatge per a comunitats rurals en països amb infraestructura bàsica deficient.
- Descentralització de la Xarxa Elèctrica: Les centrals elèctriques descentralitzades a petita escala redueixen la possibilitat de talls d'energia, que sovint són freqüents a la xarxa elèctrica.
- Rendiment a Altures Elevades: Quan s'utilitza l'energia solar, la potència de sortida s'optimitza en zones elevades. Això és molt avantatjós per a comunitats aïllades a l'alta muntanya on els generadors dièsel perden eficàcia i potència de sortida.
Desavantatges de la Tecnologia Fotovoltaica
L'energia solar és una font inesgotable d'energia, però això no s'aplica de la mateixa manera a la tecnologia fotovoltaica. Els sistemes fotovoltaics presenten alguns inconvenients:
Cost Inicial Elevat i Components Cars
- Cars: El cost inicial és molt elevat. Els components del sistema són cars de reemplaçar.
Tecnologia Punta i Mà d'Obra Qualificada
- Tecnologia Punta: Requereix mà d'obra qualificada per a la seva construcció, tot i que l'explotació i el manteniment de cèl·lules fotovoltaiques és relativament fàcil. Actualment no hi ha bons mètodes perquè la gent pugui fer els seus propis sistemes fotovoltaics amb materials locals. La seva naturalesa de tecnologia punta li dóna un gran avantatge a l'escala de la producció amb les tecnologies actuals.
Materials Tòxics en Panells (Cadmi)
- Materials Tòxics: Alguns materials en els panells fotovoltaics són tòxics. Per exemple, el cadmi en cèl·lules solars amb tel·lurur de cadmi. Molts autors han assenyalat que en el panell el cadmi està correctament aïllat del medi ambient, però això exigeix un tractament acurat al final de la seva vida útil.
Preocupacions Ambientals i Energètiques
Hi ha dos desavantatges sovint argüits pels mediambientalistes en relació amb la tecnologia fotovoltaica:
- Contaminació durant la Producció dels Panells: Els combustibles fòssils són àmpliament utilitzats per extreure, produir i transportar els panells fotovoltaics. Aquests processos contribueixen a les fonts de contaminació corresponents. Aquest és el cas de gairebé tots els productes fabricats avui en dia. Afortunadament, el cicle de vida d'un sistema fotovoltaic és positiu per al medi ambient perquè pot compensar la producció d'energia de combustibles fòssils durant els seus aproximadament més de 25 anys de vida.
- Alt Cost Energètic de Producció: Exigeix molta energia produir les cèl·lules. En el passat fins i tot es va argumentar que consumeixen més energia en la seva producció que la que produeixen en la seva vida útil. Això és simplement incorrecte. Per a una anàlisi detallada del cicle de vida dels costos de l'energia de les cèl·lules solars vegeu: Joshua Pearce i Andrew Lau, "Net Energy Analysis For Sustainable Energy Production From Silicon Based Solar Cells", Proceedings de l'American Society of Mechanical Engineers Solar 2002: Sunrise en el Reliable Energia Economia, editor de Cambell R. - Howe, 2002. [1] En aquest document es mostren clarament que els tres tipus de materials fotovoltaics que constitueixen la majoria de l'energia solar activa en el mercat: monocristal·lí, policristal·lí, i cèl·lules solars de silici amorf paguen per si mateixes en termes d'energia, en uns pocs anys (1-5 anys). Per tant, generen suficient energia sobre les seves vides com per reproduir-se per si mateixes moltes vegades (6-31 reproduccions), en funció de quin tipus de materials, l'equilibri del sistema, i la ubicació geogràfica del sistema.
Els Ibers: Una Civilització Ancestral
Societat, Art i Costums Funeraris
Els ibers van ser una civilització molt creativa i avançada. Consolidada a partir del segle VI abans de la nostra era, disposaven d’una estructura jerarquitzada que s’organitzava en petites tribus que controlaven un territori, i estaven confederades entre ciutats. Tenien art i cultura propis, entre els quals destacaven recipients metàl·lics esculpits amb relleus, com els trobats entre el Tresor de Tivissa. Pel fet de ser una societat evolucionada, disposaven d’uns costums funeraris particulars, tot i que força discrets. Acostumaven a incinerar els cadàvers dels adults, i enterraven les restes en recipients de terrissa junt amb algunes de les pertinences del difunt. Només en els casos de personatges particulars assenyalaven amb túmuls de pedres els llocs d’enterrament. Paral·lelament, els nadons eren enterrats a l’interior dels habitatges familiars.
Orígens, Comerç i Llegat
Abans de ser absorbits o eliminats pels romans, van tenir relacions comercials amb els fenicis i els grecs, amb els quals intercanviaren productes. Al seu llibre Els ibers, vida i cultura, l’Anna Pujol diu: “Aquesta civilització ibèrica és el fruit d’una evolució i transformació sobre el terreny i no es tracta de cap civilització vinguda de fora, com es creia fa anys, quan es pensava que els ibers eren gent vinguda d’Àfrica. Els ibers són els descendents de la gent del Neolític i de l’Edat del Bronze”. Per tant, els ibers eren gent del propi territori que amb el temps van evolucionar, ja que eren un poble organitzat i que finalment van ser diluïts dins de la civilització romana. Els ibers són part dels nostres orígens; les nostres arrels s’endinsen en el temps en què el nostre territori era ocupat per una diversitat de tribus ibèriques.
Religió, Guerra i Vida Quotidiana
Cal mencionar el culte que donaven al sol, com a ésser suprem; adoraven la lluna i els estels, els arbres, l’aigua i les muntanyes. Les seves afeccions esportives eren la caça i la guerra. Livi ens explica que feien la guerra cantant. Hi ha documents força interessants que parlen de la vida bèl·lica ibèrica tant pel que fa al terreny defensiu com a l’ofensiu. Per a la guerra usaven casc de metall i portaven una llarga cabellera per tal de fer por a l’enemic. També portaven un escut per protecció personal i anaven sempre ben armats per defensar-se de les bèsties i dels homes. El punyal, la javelina, la falç, la fona per a tirar pedres, plom o ferro, eren instruments de guerra. Livi va deixar escrit: “els romans capturaren als suessetans una munió i varietat d’armes”. Les dones no prenien part en el combat, fora de la defensa del propi territori. Aquestes, a més de realitzar les tasques domèstiques, també donaven un cop de mà a les feines del camp. Entre les dones hi havia la seva moda i la seva particular i atractiva bellesa. Tenien vestits propis per a les festes, que per regla general eren cerimonioses, i vestits especials per als actes religiosos. En l’adornament personal femení hi havia una gran varietat de pentinats, arracades, braçalets i collarets.
Vestimenta i Característiques Personals
Els homes vestien una túnica curta, tenyida i amb mànigues que era de lli per als nobles i de llana per a la resta. El calçat comú era la sandàlia d’espart o de cuir. Els ibers eren gent forta, resistent a la fatiga, lleugers, àgils i destres. S’enfilaven amb molta facilitat per les roques i per les muntanyes. Eren frugals, sobris –ben al contrari dels celtes– i hospitalaris, gent de caràcter i conseqüents a la paraula donada.
Territori i Estratègia d'Assentaments
Els ibers ocupaven la franja de la Mediterrània que va des d’Andalusia fins al Llenguadoc, amb un ampli ventall de tribus, entre les quals els Ilercavons, situats al nord de l’Ebre; els Ilergetes per la zona de Lleida i els Cessetans o Cossetans a la part del Camp de Tarragona. La tribu anomenada dels Suessetans ocupava la serra de la Llena, les Muntanyes de Prades, el Montsant i part de l’actual comarca del Priorat.
Els ibers construïen els seus poblats en zones estratègiques, com és el cas d’una muntanya o en llocs des d’on es controlava el pas pel riu o per camins importants. Segons explica Carlos Garrido Torres al llibre Viaje a la Catalunya de los iberos, els ibers van ser uns grans coneixedors dels valors estratègics del territori, quelcom fonamental en un món com el seu. A l’hora de construir un poblat, escollien sempre enclaus fàcils de defensar i que tinguessin un ampli domini sobre la zona que els envoltava.
D’aquesta manera, un poblat evidenciava un poder que es deixava sentir -també visualment- a la zona que controlava, i la seva privilegiada situació permetia als seus pobladors preparar-se amb temps suficient per a la defensa en cas de detectar l’aproximació d’elements hostils. Per accedir a la majoria dels poblats calia passar per un camí estratègicament situat en un tram difícil i pendent, des del qual es possibilitava una defensa en condicions de superioritat.