Tecnologia i Construcció d'Habitatges

Enviado por Chuletator online y clasificado en Tecnología Industrial

Escrito el en catalán con un tamaño de 9,93 KB

Tecnologia

Ciència que estudia els problemes i els soluciona fent el procés tecnològic.

Fases del procés tecnològic

  1. Identificar
  2. Pluja d'idees
  3. Projectar la solució
  4. Construcció del prototip
  5. Avaluació

Habitatge

En iniciar un procés tecnològic cal partir del coneixement exacte del problema que volem resoldre.

A tenir en compte:

  • Tipus de terreny
  • Superfície total
  • Superfície construïda
  • Superfície útil
  • La distribució general: en funció de l'habitatge com per exemple: dormitoris, sales, cuines, banys, passadissos
  • Instal·lacions: elèctrica, d'aigua, gas, calefacció i refrigeració
  • Condicions climatològiques de la zona: tipus d'aïllaments tèrmics i acústics
  • La il·luminació

Representació gràfica d'un habitatge

Les vistes d'un edifici:

  • La vista d'alçat mostra la façana principal d'un habitatge. Aquest plànol també s'anomena plànol de façana principal.
  • La vista de planta mostra l'edifici vist des de dalt. Les característiques de l'edifici obliguen a fer diferents plànols de planta.
  • La vista de perfil mostra les façanes o parts laterals de l'habitatge. Aquest plànol també s'anomena plànol de façana lateral dreta o esquerra.

Tipus de plànols d'un habitatge

  • Plànol de situació o emplaçament
  • Plànol de planta dels fonaments
  • Plànol de planta de distribució i de planta de coberta
  • Plànol d'instal·lacions
  • Plànol de façanes
  • Plànol de detalls
  • Plànol de secció
  • Plànol de perspectiva

Moviments de terres i fonaments

El terreny

A causa de la composició heterogènia del sòl, abans d'iniciar una obra és necessari fer una anàlisi prèvia del terreny on s'ha de construir.

Penetròmetre, una màquina que forada el terreny i que permet obtenir mostres de la composició de les diferents capes per determinar-ne la resistència.

L'assentament

D'una edificació implica la preparació i el condicionament del terreny un cop analitzat i un cop trobada la capa amb prou resistència per aguantar la càrrega de la construcció.

Els moviments de terres són les operacions prèvies a l'execució d'una obra i tenen com a finalitat preparar i condicionar el sòl on s'ha de construir.

Moviments de terra

Els principals moviments de terra són aquests:

  • L'esbrossada: es treuen les herbes, els matolls, els arbres.
  • L'anivellació: es deixa pla i horitzontal el terreny sobre el qual s'ha de construir.
  • L'excavació: es fan rases, sots, galeries i pous.

Classes de fonaments

Els fonaments, segons l'edificació que hagin de suportar i el tipus de terreny, poden ser superficials o profunds.

  • Superficials: Quan el quocient entre fondària del fonament i l'amplada mínima de la sabata és inferior a 4.

Materials de construcció

En la construcció s'utilitzen diversos tipus de materials:

  • Materials petris naturals
  • Materials petris artificials

Materials petris

Els materials petris més utilitzats són la sorra i la grava, que són materials àrids. També ajuntant materials petris podem obtenir materials aglomerats.

  • Àrid: Material petris petits

Materials petris naturals

Els materials petris naturals principals són:

  • Granit: És una roca plutònica d'estructura cristal·lina amb textura granular compacte i forta.
  • Marbre: És una roca metamòrfica, calcària, amb textura compacte i cristal·lina, composta generalment per grans microscòpics de calcita.
  • Pissarra: És una roca metamòrfica amb textura granular fina i homogènia. És d'estructura laminar o foliàcia.

Materials petris transformats

El ciment

S'obté de matèries calcàries i argiloses, que primer es couen a gran temperatura.

La calç

S'obté de pedra calcària sotmesa a cocció. La pedra de calç s'acostuma a coure en forns a una temperatura de 1000 °C a 1200 °C.

Hi ha dos tipus de calç:

  • La viva: No hidratada
  • Apagada o Amarada: Hidratada amb aigua
El guix

S'obté a partir de pedra de guix, que és sulfat de calci hidratat. La pedra de guix es deshidrata en forns a una temperatura de 300 °C a 700 °C.

Hi ha diferents tipus de guix:

  • Guix de construcció negre
  • Guix de construcció blanc
  • Guix prefabricat
  • Escaiola

Materials aglomerants

Els materials aglomerants són substàncies que faciliten la unió entre materials.

Segons la forma de solidificar-se:

  • Aeri: Aquell que s'endureix només en contacte amb l'aire. S'obté un material que no és resistent a l'aigua.
  • Hidràulic: Quan s'endureixen tant en contacte amb l'aire com amb l'aigua. S'obté així un material resistent a l'aigua.

El morter

És una mescla formada per aglomerants, aigua i materials àrids. Es fa servir per lligar diferents peces de construcció i com a materials de revestiment per a sòls, parets o cobertes.

Els morters més usats són aquests:

  • Morter de calç: es prepara amb calç apagada o bé amb calç hidràulica barrejada amb sorra en les proporcions adequades. És un morter que té una gran plasticitat i un gran rendiment, però és de revinguda lenta.
  • Morter de guix: és una barreja de guix i aigua. S'acostuma a utilitzar per arrebossar i lliscar parets interiors i sostres.
  • Morter de ciment: és el més utilitzat. N'hi ha de diversos tipus: el de ciment amb aigua es fa servir poc; el de ciment pòrtland, sorra i aigua s'utilitza sovint, i el de calç i ciment pòrtland o mixt és el que es fa servir més.

El formigó

El formigó és un material o morter de ciment constituït per una mescla de grava, sorra i ciment pòrtland, en les proporcions escaients, pastada amb aigua que s'utilitza per fer estructures. Es pot fabricar a la mateixa obra a mà o amb una màquina anomenada formigonera.

El formigó es fa servir en la construcció de paviments, pilars, murs, escales, etc.

L'encofrat

L'encofrat és un motlle desmuntable, de planxa d'acer, plàstic, o fusta que serveix per contenir el formigó fins que s'endureix. Perquè la construcció de formigó quedi ben feta, les fustes, que generalment són de pi, no han de tenir forats ni esquerdes.

L'argila. La tova i el maó

Les argiles són un tipus de roques sedimentàries poc endurides formades principalment per silicats d'alumini hidratats. Són la base dels materials ceràmics. Els materials ceràmics són materials terrosos cuits. Un dels primers materials de construcció fabricats amb substàncies terroses va ser la tova.

La porcellana

La porcellana s'obté a partir d'argila barrejada amb sílice i feldspat, que li donen la rigidesa. És un material dur, fràgil, generalment de color blanc i molt resistent a la compressió i als agents químics i atmosfèrics.

Després, la peça es cou al forn a una temperatura de 1.220 °C a 1.250 °C. Un cop cuita, es recobreix amb esmalt, que és com una mena de vernís de vidre que li dóna l'acabat fi tan característic d'aquest material.

El vidre

El vidre es podria considerar un material ceràmic perquè es fa a partir de productes petris com la sílice, la sosa i altres substàncies, però, generalment, ateses les seves característiques i la gran varietat de tipus de vidre que existeix, no es classifica com a material ceràmic.

Classificació de les peces ceràmiques

Les peces ceràmiques poden ser d'estructura, com els maons, que es fan servir per a la construcció de parets, pilars i xemeneies; de revestiment, com les rajoles, que serveixen per fer paviments, enrajolar terrats, terrasses o cobrir parets de cuines i banys, i de teuleria, com les teules, que serveixen per cobrir les cobertes dels edificis i deixar escórrer l'aigua de la pluja.

La fusta

Gràcies a la facilitat amb què es treballa i es poleix i a la seva lleugeresa, flexibilitat i resistència, constitueix...

De la fusta natural s'obtenen peces com bigues, taulons, posts i llistons.

De fusta transformada més habituals són el tauler d'aglomerat, el tauler DM, la fullola o xapa de fusta, el tauler de contraplacat i la fusta laminada.

El plàstic i les pintures

El plàstic és un material sintètic que generalment s'obté del petroli. En construcció, s'utilitza, sobretot, el policlorur de vinil (PVC).

Les pintures són materials que es fan servir per al recobriment i el tractament.

El ferro

El ferro és un metall dúctil, mal·leable i tenaç.

El ferro, i més concretament l'acer, es fa servir en forma de perfil laminat.

En construcció, l'acer s'utilitza en armadures de cobertes, bigues, bastiments de portes.

Entradas relacionadas: