Tècniques i Sistemes de Joc al Voleibol: Guia Completa

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Deporte y Educación Física

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,99 KB

Tècniques Bàsiques del Voleibol

La passada: Són les accions tècniques més importants al voleibol.

  • Passada de davantbraços: Toc de recepció que practiquen els defenses habitualment després del servei o rematada de l'equip contrari.
  • Passada de dits: És la passada de col·locació, segon toc de l'equip i la realitza normalment el col·locador.

La rematada: És l'acció tècnica més espectacular i també la més difícil de realitzar. El jugador que la realitza ha de tenir molta potència i coordinació, ja que no pot tocar la xarxa un cop realitzat el cop.

El bloqueig: És la defensa de la rematada. 1, 2 o 3 jugadors es desplacen ràpidament cap on va la pilota i salten verticalment amb els braços estirats just en el moment de produir-se la rematada.

El servei: És el cop més important del voleibol. És el cop amb què es posa en joc la pilota:

  • Servei baix: El jugador es col·loca de cara a la xarxa i colpeja la pilota per sota el maluc.
  • Servei lateral: El jugador es col·loca de costat, llança la pilota verticalment i la colpeja amb la mà més allunyada de la xarxa, pel costat.
  • Servei de tennis: El jugador es col·loca de cara a la xarxa i colpeja la pilota de manera molt similar al servei en el tennis. Llança la pilota enlaire amb una mà i l'altra que té preparada darrere el cap la colpeja en el punt més alt després d'estirar el braç amb força.

Les Caigudes en Voleibol

Les caigudes: Són gestos tècnics que fan els jugadors per evitar que la pilota toqui a terra:

  • Caiguda lateral: Es fa amb un costat del cos. Després de desplaçar-se per acostar-se al màxim a la pilota, el jugador estira el braç que hi té més a prop.
  • Caiguda frontal: Es realitza quan la pilota en trajectòria descendent ve de cara al jugador que es llança endavant per evitar que toqui a terra.

Sistemes de Joc en Voleibol

  • Col·locadors a torn: A cada rotació col·loca un jugador diferent. Aquest sistema obliga que tots els jugadors sapiguem realitzar totes les accions pròpies del voleibol.
  • 1C-5 rematadors: Hi ha un jugador que només s'encarrega de col·locar i la resta són especialistes de la rematada.
  • 2U-4 rematadors: Hi ha 4 especialistes de rematada i dos jugadors anomenats universals, que dominen les dues funcions (col·locar i rematar). No s'han de confondre aquests universals amb el jugador que va amb la samarreta diferent, això és un nom del sistema de joc.
  • 3C-3 rematadors: Hi ha 3 col·locadors i 3 rematadors.

La Defensa en Voleibol

  • Formació en W o 1-3-2: Un jugador es col·loca a la zona d'atac i els altres 5 a la zona defensiva dibuixant una W.
  • Sistema en semicercle: Els jugadors formen un semicercle. Es defensa en funció dels rematadors més potents i la zona de remat.

Flexibilitat en Voleibol

Flexibilitat: Qualitat física que ens permet realitzar moviments en tota la seva amplitud amb alguna o diverses articulacions del nostre cos:

  • Dinàmica: Quan es realitzen moviments significatius i importants d'una o diverses parts del cos.
  • Estàtica: Quan l'objectiu és adoptar una postura determinada i mantenir-la durant un temps sense que es produeixin moviments apreciables.

Depèn de:

  • Mobilitat articular: Recorregut que pot efectuar l'articulació en el seu moviment.
  • Capacitat de relaxació i estirament muscular: Capacitat que té la musculatura per estirar-se.

Sistemes d'entrenament de la flexibilitat

  • Sistema dinàmic: Per millorar la flexibilitat que exigeix moviments significatius d'una part o de tot el cos:
    • Prèviament la part general de l'escalfament.
    • Els moviments progressius amples i relaxats.
    • La durada dels exercicis no ha de ser inferior als 30''.
  • Sistema estàtic: No hi ha moviment apreciable, mantenir una postura determinada:
    • Sistema estàtic-actiu: La persona ha de realitzar una força per avançar una mica més cap al límit de la flexibilitat.
      • Estirament senzill: 15''.
      • Estirament evolucionat: força +5,7''.
    • Sistema estàtic-passiu: Ens ajuda a aconseguir el màxim grau d'estirament de la musculatura.
    • PNF o Facilitació neuromuscular propioceptiva: Combinació dels altres mètodes d'entrenament: estirament passiu forçat 15'', força en sentit contrari 10'', estirament estàtic passiu forçat 10''.

Entradas relacionadas: