Tècniques i Sistemes de Joc al Voleibol: Guia Completa
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Deporte y Educación Física
Escrito el en catalán con un tamaño de 4,99 KB
Tècniques Bàsiques del Voleibol
La passada: Són les accions tècniques més importants al voleibol.
- Passada de davantbraços: Toc de recepció que practiquen els defenses habitualment després del servei o rematada de l'equip contrari.
- Passada de dits: És la passada de col·locació, segon toc de l'equip i la realitza normalment el col·locador.
La rematada: És l'acció tècnica més espectacular i també la més difícil de realitzar. El jugador que la realitza ha de tenir molta potència i coordinació, ja que no pot tocar la xarxa un cop realitzat el cop.
El bloqueig: És la defensa de la rematada. 1, 2 o 3 jugadors es desplacen ràpidament cap on va la pilota i salten verticalment amb els braços estirats just en el moment de produir-se la rematada.
El servei: És el cop més important del voleibol. És el cop amb què es posa en joc la pilota:
- Servei baix: El jugador es col·loca de cara a la xarxa i colpeja la pilota per sota el maluc.
- Servei lateral: El jugador es col·loca de costat, llança la pilota verticalment i la colpeja amb la mà més allunyada de la xarxa, pel costat.
- Servei de tennis: El jugador es col·loca de cara a la xarxa i colpeja la pilota de manera molt similar al servei en el tennis. Llança la pilota enlaire amb una mà i l'altra que té preparada darrere el cap la colpeja en el punt més alt després d'estirar el braç amb força.
Les Caigudes en Voleibol
Les caigudes: Són gestos tècnics que fan els jugadors per evitar que la pilota toqui a terra:
- Caiguda lateral: Es fa amb un costat del cos. Després de desplaçar-se per acostar-se al màxim a la pilota, el jugador estira el braç que hi té més a prop.
- Caiguda frontal: Es realitza quan la pilota en trajectòria descendent ve de cara al jugador que es llança endavant per evitar que toqui a terra.
Sistemes de Joc en Voleibol
- Col·locadors a torn: A cada rotació col·loca un jugador diferent. Aquest sistema obliga que tots els jugadors sapiguem realitzar totes les accions pròpies del voleibol.
- 1C-5 rematadors: Hi ha un jugador que només s'encarrega de col·locar i la resta són especialistes de la rematada.
- 2U-4 rematadors: Hi ha 4 especialistes de rematada i dos jugadors anomenats universals, que dominen les dues funcions (col·locar i rematar). No s'han de confondre aquests universals amb el jugador que va amb la samarreta diferent, això és un nom del sistema de joc.
- 3C-3 rematadors: Hi ha 3 col·locadors i 3 rematadors.
La Defensa en Voleibol
- Formació en W o 1-3-2: Un jugador es col·loca a la zona d'atac i els altres 5 a la zona defensiva dibuixant una W.
- Sistema en semicercle: Els jugadors formen un semicercle. Es defensa en funció dels rematadors més potents i la zona de remat.
Flexibilitat en Voleibol
Flexibilitat: Qualitat física que ens permet realitzar moviments en tota la seva amplitud amb alguna o diverses articulacions del nostre cos:
- Dinàmica: Quan es realitzen moviments significatius i importants d'una o diverses parts del cos.
- Estàtica: Quan l'objectiu és adoptar una postura determinada i mantenir-la durant un temps sense que es produeixin moviments apreciables.
Depèn de:
- Mobilitat articular: Recorregut que pot efectuar l'articulació en el seu moviment.
- Capacitat de relaxació i estirament muscular: Capacitat que té la musculatura per estirar-se.
Sistemes d'entrenament de la flexibilitat
- Sistema dinàmic: Per millorar la flexibilitat que exigeix moviments significatius d'una part o de tot el cos:
- Prèviament la part general de l'escalfament.
- Els moviments progressius amples i relaxats.
- La durada dels exercicis no ha de ser inferior als 30''.
- Sistema estàtic: No hi ha moviment apreciable, mantenir una postura determinada:
- Sistema estàtic-actiu: La persona ha de realitzar una força per avançar una mica més cap al límit de la flexibilitat.
- Estirament senzill: 15''.
- Estirament evolucionat: força +5,7''.
- Sistema estàtic-passiu: Ens ajuda a aconseguir el màxim grau d'estirament de la musculatura.
- PNF o Facilitació neuromuscular propioceptiva: Combinació dels altres mètodes d'entrenament: estirament passiu forçat 15'', força en sentit contrari 10'', estirament estàtic passiu forçat 10''.
- Sistema estàtic-actiu: La persona ha de realitzar una força per avançar una mica més cap al límit de la flexibilitat.