Tècniques de recuperació de sòls contaminats: Guia completa
Enviado por Chuletator online y clasificado en Geología
Escrito el en
catalán con un tamaño de 4,74 KB
Tècniques de recuperació de sòls contaminats
La restauració d'espais degradats requereix l'aplicació de diverses metodologies segons el tipus de contaminant i l'entorn.
Tècniques tèrmiques
Aquestes tècniques es basen en la destrucció dels contaminants mitjançant altes temperatures, sovint realitzades off-site.
- Incineració: Combustió controlada amb excés d'oxigen, entre 870 i 1200 ºC. S'aplica per a contaminants orgànics. El sòl queda absolutament inert.
- Desorció tèrmica: Temperatures entre 150 i 600 ºC. S'evita la combustió del contaminant; és útil per a contaminants orgànics volàtils i semivolatils. No és útil per a compostos inorgànics.
Tècniques fisioquímiques
S'utilitzen per a contaminants molt tòxics o quan la concentració és tan elevada que no es poden reciclar els residus recuperats.
- Rentat de sòls: Es pot fer amb una dissolució aquosa (àcid o base, complexant, etc.) o bé amb un dissolvent orgànic (depèn de la substància a extreure). Es pot fer in situ o off-site.
- In situ mitjançant buit i aire: Per eliminar compostos orgànics volàtils. Es fa el buit en el sòl mitjançant bombes: els compostos migren cap als pous de recollida i entra aire net des de la superfície del sòl. Molt utilitzat en gasolineres.
- Solidificació/estabilització: In situ o off-site, consisteix en l'aplicació d'un medi de fixació que redueix la mobilitat dels contaminants, convertint els residus en una massa estabilitzada. S'aplica per a olis, compostos orgànics no volàtils (p.e. PCBs), cendres de metalls pesants, etc.
- Vitrificació: El sòl i els contaminants presents es fonen (1600-2000 ºC) en una matriu silícica vítria de molt alta durabilitat. Es realitza aplicant un corrent elèctric mitjançant uns elèctrodes. Els compostos orgànics es degraden per temperatura; per tant, és una tècnica útil per a compostos molt tòxics com dioxines o PCBs. Es pot fer in situ o off-site. No és una tècnica útil en cas de sòls molt humits ni si hi ha molts compostos orgànics.
- Electromigració: Tant es pot aplicar in situ com off-site. Consisteix a aplicar un camp elèctric al sòl per eliminar els metalls pesants per fenòmens electrocinètics.
Tècniques biològiques
Es basen en tècniques de biodegradació amb microorganismes, aplicables a compostos orgànics (pesticides, gasoil, gasolines, olis, etc.). S'estimulen les poblacions bacterianes presents (s'afegeixen nutrients, N i P, i oxigen) per afavorir la biodegradació dels contaminants. Si s'utilitzen plantes, s'anomena fitoremediació.
- Bioventeig: Estimulació de la biodegradació mitjançant l’aireació de la zona per moviment forçat d’aire (per injecció o extracció).
- Biopila: El sòl contaminat s’excava i es disposa en piles. L’activitat microbiana s’estimula per aireació i addició de nutrients, humitat o cosubstrats. També es poden afegir substàncies que contribueixin a la millora de l’estructura del sòl i recórrer al bioreforç.
- Landfarming: El sòl contaminat s’excava i es diposita sobre una superfície en una capa fina d’entre 30 i 45 cm, i es volteja o llaura periòdicament per airejar el material contaminat. L’activitat microbiana també es pot estimular mitjançant l’addició de nutrients i el manteniment d’una humitat òptima.
- Compostatge: El sòl contaminat s’excava i es barreja amb agents estructurants (substàncies orgàniques sòlides biodegradables com ara serradures, palla, brisa, fems, compost madur o restes de material agrícola). El tipus de matèria orgànica utilitzada dependrà de la porositat del sòl i del balanç de carboni i nitrogen necessari per promoure l’activitat microbiana. Al final del procés, que inclou una etapa termòfila, s’obté matèria orgànica estable.
Fitoremediació i restauració natural
Aquesta tècnica fa servir plantes sense necessitat de fer excavacions per emportar-se els terrenys contaminats. La fitoremediació consisteix a mitigar les concentracions de productes contaminants en els sòls utilitzant, generalment, plantes vasculars, però també algues i fongs, capaços d'incorporar, degradar o eliminar metalls, pesticides, solvents, explosius, petroli cru i els seus derivats, i altres possibles contaminants en el medi.