Tècniques de Raspat i Allisat Radicular amb Curetes Dentals

Introducció a les Curetes Dentals

Les curetes són instruments tallants que permeten l'eliminació del càlcul subgingival. Les curetes es classifiquen en:

• Curetes universals: S'adapten a totes les superfícies de totes les dents. La seva part activa presenta dues vores tallants (Exemple: cureta Columbia 13-14).
• Curetes específiques (Gracey): Són un grup de set instruments dobles. S'haurà d'utilitzar la cureta segons el tipus de dent i la superfície a instrumentar. Aquestes curetes només presenten una vora tallant.

Curetes Universals

Les curetes que s'utilitzen habitualment són les curetes Columbia 13-14. Per a les zones de molars, es poden utilitzar les curetes 4R-4L. Aquesta té una tija més llarga i angulada que permet arribar a les zones posteriors.

Instruccions Generals d'Ús de les Curetes

Prensión i Moviment

La prensió de la cureta es fa en llapis modificat. L'instrument s'agafa en pinça amb els dits 1, 2 i 3. El dit 3 s'avança i es recolza a la part de la base de la tija.

A partir d'aquest moment, la cureta i la mà formen una unitat. Els dits no es poden moure; els moviments es realitzen amb les articulacions del canell, el colze i l'espatlla.

Recolzament de la Mà

La mà que subjecta la cureta sempre ha d'estar recolzada sobre una superfície estable, mai a l'aire. El dit 4 ha de trobar un recolzament sobre la dent més propera possible a la dent que es tracta. Alhora, el dit 4 es recolza sobre el dit 3. Quan instrumentem en zones posteriors, ens recolzarem en dents més allunyades, o bé al mentó o al pòmul.

Selecció de l'Extrem Actiu

Les curetes tenen dos extrems. Només un d'ells s'ha de fer servir per una superfície. L'elecció és complicada per a l'higienista novell. Hem de seguir les següents indicacions:

1. Es selecciona la dent a tractar i la superfície.
2. Dividim la dent en mesial/distal.
3. Amb el mànec paral·lel a l'eix longitudinal de la dent, s'ha de veure quin dels dos extrems s'adapta millor a la superfície.
4. Hem d'aconseguir que la cara de la cureta contacti amb la dent, i la part dorsal miri cap a nosaltres.

Moviments de Treball amb la Cureta: Raspat i Allisat Radicular

1. Primer Moviment del Raspat: Moviment Exploratori

Té per objectiu portar la punta de la cureta fins al fons de la bossa, al mateix temps que es localitza el càlcul subgingival durant el trajecte. L'exploració es fa sense visió directa una vegada entrem al solc gingival. Necessitem el document on registrem la profunditat de les bosses periodontals: el periodontograma.

Si durant el trajecte subgingival la cureta es deté sense arribar a la zona que correspon al fons de la bossa, llavors hem detectat el càlcul. Hem d'esquivar el càlcul i continuar fins al fons.

2. Segon Moviment del Raspat: Moviment de Treball

Una vegada arribem al fons de la bossa, i mantenint sempre el contacte de la cara de la cureta amb la dent, hem d'obrir un angle agut, format per la cara de la cureta i la superfície de la dent, fins a formar un angle de 70-80°. En aquest moment s'inicia el moviment de treball.

Amb una tècnica adequada, no requereix anestèsia, excepte en casos d'hiperestèsia dentinària o tractaments de bosses profundes amb molta inflamació.

Mantenint sempre el recolzament de la mà, hem de fer un moviment curt, potent i controlat cap a coronal, sortint de la bossa. En el trajecte, el càlcul es desprèn de la superfície dental.

Aquest procediment es repeteix fins a assegurar-nos que el càlcul ha quedat eliminat.

3. Tercer Moviment: Allisat Radicular

Una vegada finalitzat el raspat, és necessari fer un allisat radicular. L'objectiu és acabar d'eliminar la placa i les restes de càlcul, a més del cement contaminat, i deixar una superfície llisa amb un cement net.

Fem el moviment exploratori, però ara la inclinació de la cureta respecte a la superfície de la dent és de 45° com a màxim. Els moviments són més llargs i poc potents, suaus, en diferents direccions (paral·lel i oblic a la dent), per així cobrir tota la superfície dental.