Tècniques de Radiologia amb Contrast: Esofagograma, Deglució i Trànsit GI

Introducció als Estudis Radiogràfics del Tracte Superior

Esofagografia: Radiografia de l'Esòfag

És una radiografia de l'esòfag. El seu propòsit és mostrar l'anatomia i possibles anomalies de l'esòfag mitjançant una imatge presa després de la ingestió d'un mitjà de contrast.

Esofagograma: Visualització amb Bari

És un tipus específic d'esofagografia que utilitza un mitjà de contrast de bari per obtenir imatges radiogràfiques de l'esòfag. És la tècnica més útil per a l'estudi de patologies esofàgiques quan no es pot realitzar una endoscòpia.

Objectius i Indicacions de l'Esofagograma

• Visualitzar el contorn intern de l'esòfag per detectar anomalies com ara estenosis, tumors o úlceres.
• Avaluar l'estructura i el moviment de l'esòfag després de beure el bari.
• Diagnosticar trastorns de la motilitat (acalàsia, espasme esofàgic difús).
• Valorar lesions submucoses i extrínseques, hèrnia de hiat i diverticles.

Estudi de la Deglució (Faringoesofagograma)

Aquest examen avalua el procés complet de la deglució, incloent-hi la faringe (gola) i l'esòfag, utilitzant radioscòpia en temps real per obtenir una gravació de vídeo.

Propòsit i Indicacions de l'Estudi de Deglució

• Observar detalladament el mecanisme de la deglució des de la boca fins a l'estómac.
• Identificar problemes d'aspiració (pas de menjar als pulmons).
• Diagnòstic de disfàgia funcional (alteracions en empassar líquids i sòlids).
• Aplicable en pacients amb traumatisme cranioencefàlic, després de radioteràpia local al coll, amb patologies neurodegeneratives o patologies de la columna cervical.
• L'objectiu és assegurar que el contrast utilitzat no passi a les vies respiratòries.

Preparació del Pacient i Cures Posteriors

Preparació Prèvia a l'Exploració

La preparació correcta és fonamental per obtenir imatges clares i segures. El dejuni redueix el risc d'aspiració i facilita la visibilitat del tracte digestiu.

Requisits Essencials (Esofagograma i TEGD)

• Dejuni mínim de 8 hores.
• No mastegar xiclet.
• No fumar.
• No beure aigua (excepte la necessària per a medicació prescrita).
• Revisar historial clínic: antecedents d'al·lèrgies, embaràs, cirurgies.
• Si el pacient té sonda nasogàstrica, s'ha de retirar prèviament (adults 8 hores abans, nounats i lactants 3 hores abans).

Cures Posteriors

Després de l'exploració, cal tenir en compte:

• Beure abundants líquids.
• Les femtes poden ser blanques o grisenques durant 24-48 hores (fet normal a causa del bari).
• Utilitzar laxants suaus en cas de restrenyiment.
• Vigilar dolor abdominal intens, febre o sang en femtes.
• Estar alerta davant de complicacions poc freqüents però greus com perforació o impactació de bari.

Contraindicacions Generals dels Estudis amb Contrast

Aquestes proves utilitzen radiació ionitzant i contrastos, per la qual cosa presenten certes limitacions:

• Embaràs: Per la utilització de radiació ionitzant.
• Al·lèrgia al contrast iodat: Fins i tot si l'absorció del contrast és mínima (cal considerar alternatives diagnòstiques).
• Risc de broncoaspiració: (Insuficiència respiratòria aguda, baix nivell de consciència). En aquest cas, s'ha d'utilitzar contrast iodat hidrosoluble isoosmolar si no hi ha alternativa.
• Sospita o perforació del tub digestiu: En aquest cas, s'ha d'utilitzar contrast iodat hidrosoluble hiperosmolar si no hi ha alternativa.
• Sagnat digestiu actiu.
• Obstrucció intestinal.
• Lesions greus a la mucosa bucal (específic per a deglució/esòfag).

Trànsit Esofagogastroduodenal (TEGD)

El TEGD és una tècnica radiogràfica del tracte intestinal superior que es fa servir com a continuació de l'estudi de la deglució. El procés va des de la boca, a través de l'esòfag i l'estómac, passant per l'esfínter cardíac, fins a l'angle de Treitz (duodè-jejunal).

Indicacions del TEGD

S'utilitza com a alternativa quan no es pot fer una endoscòpia i és útil per diagnosticar:

• Hèrnies de hiat i diverticles.
• Lesions subepitelials.
• Trastorns funcionals (com l'acalàsia).
• Úlceres gàstriques i sospita de neoplàsia.
• Altres patologies de l'esòfag i l'estómac.

Procediment del TEGD

Se segueixen els mateixos passos de preparació que per a l'esofagograma. Una vegada que el pacient ingereix tot el contrast, es retira el got i se li demana que vagi canviant de posició.

Seqüència de Projeccions

1. Oblíqua anterior dreta (OAD) (decúbit pron).
2. Oblíqua posterior esquerra (OPE) (decúbit supí).
3. Anteroposterior en bipedestació.
4. Oblíqües en bipedestació.

Tècniques Específiques i Posicions (TEGD/Estómac)

Preparació Inicial i Trànsit Esofàgic

1. Es realitza una placa d'abdomen simple sense contrast per avaluar anomalies anatòmiques, presència de cossos estranys o restes de contrast.
2. El trànsit esofàgic s'estudia en posició oblíqua anterior dreta (OAD) en decúbit supí o bipedestació.

Estudi de l'Estómac i Duodè

• Estómac: S'ha d'acabar el contrast. Es fa servir OAD amb el tub 35-40º en sentit cranial per desplegar-lo. Cal visualitzar les parets gàstriques i el pas al duodè a través de l'esfínter pilòric.
• Duodè: Es comença en OAD i després en decúbit lateral dret per ajudar a passar el contrast. Tub 45º cap a cranial per veure el bulb duodenal sencer (on es poden observar úlceres o diverticles).

Posicions Clau i Distribució del Contrast

• Oblíqua Anterior Dreta (OAD) (Decúbit Pron): El contrast repleciona el cos, l'antre i el bulb duodenal. El fons (fundus) queda buit. Hem de verificar que no hi hagi hèrnies de hiat ni varius esofàgiques.
• Oblíqua Posterior Esquerra (OPE) (Decúbit Supí): El contrast repleciona completament el fons (fundus). Queden buits de contrast: cos, antre i bulb duodenal.

Tècnica de Doble Contrast

Utilitza aire/gas amb una solució efervescent i bari oral per millorar la visualització de la mucosa gàstrica. Això permet un millor diagnòstic d'úlceres gàstriques.

Trànsit Intestinal de l'Intestí Prim (TGI)

El TGI és un procediment diagnòstic que utilitza radiació ionitzant per estudiar l'intestí prim des de l'angle de Treitz fins a l'ili terminal.

Anatomia de l'Intestí Prim

És un segment llarg del tub digestiu (3 a 7 metres) que s'estén des del pílor fins a la vàlvula ileocecal. La seva funció principal és l'absorció de nutrients. Té dues porcions: el jejú (vertical) i l'ili (horitzontal).

Indicacions del TGI

• Visualització de l'ili terminal (estenosi en la malaltia de Crohn).
• Estudi de fístules i altres patologies intestinals (obstrucció, invaginació, etc.).

Procediment Estàndard del TGI

1. Radiografia inicial en decúbit supí.
2. Ingesta oral del contrast (esperar 15-20 minuts).
3. Imatges en bipedestació i decúbit supí.
4. Repetició de les imatges cada 20-30 minuts en supí i pron.
5. Estudi seriat final de l'íleon terminal (diagnòstic de Crohn).
6. Ús de compressor abdominal per separar les anses.

Variació amb Doble Contrast (Enteroclisi)

S'utilitza contrast positiu (bari) + contrast negatiu (aire o metilcel·lulosa). L'administració es fa mitjançant sonda nasojejunal. Aquesta tècnica ofereix imatges més detallades, però pot requerir sedació i vigilància hospitalària posterior.

Preparació Específica de Contrastos

Preparació del Bari i Iode

• Bari: Diluir amb aigua fins a obtenir una textura semilíquida.
• IODE-Gastrografin®: Espessidor + 100 ml d'aigua + Contrast.

Textures per a l'Estudi de Deglució

Es preparen quatre textures diferents per avaluar la disfàgia:

1. Líquid (contrast sense diluir).
2. Nèctar (com un suc de préssec), amb 3 g d'espessidor.
3. Púding (amb un cert grau de gruix), amb 8 g d'espessidor.
4. Solgut (sòlid).