Tècniques Quantitatives en Geografia: Anàlisi Multivariant i Mostreig

Tecnikes quantitatives i fons de geo:

la geo quantitativa neix a mitjans sgle XX. Van teni gran imp les idees del Neopositivsme caractieritzades x lempirismen junt amb el gran interes x la logica i les mates. Es rebutgen els metodes qualitatius en el mon de la ciencia generalitzantse en totes les brankes del saber les quantitatives. Anys 60 la geo quantittiva va ser criticada x varis corrents posteriors. Lestadistica i altres tecnikes quantitatives san d fe servi pel geograf com el q son"tecniques x facilita la comprensió dels problemes espacials i x desenvolupament de lanalisi geografic.

Associació bivariable

Distingim la variable dependent de la independent. La independent es akella q n es veu modificada x l'altra i la dependent es veu afectada pel comportament de la independent x ex:població de dret(independnt)defuncions(dependent).La correlació entre 2 variables se caract x la força,forma i sentit.

Analisi multivariant

Descriu i explica les relacions en la seva variació d mes d 2variables. Les tecnikes son les d caracter confirmatori i exploratori.

Tecnikes carac confirmatori

Estudia les relacions d varies variables independnts am una o mes duna dependents. En el proces de metode científic es relacionarien am de deducció, de confirmació de les hipotesis.Pex AF q pot ser d caracter exploratoriTecnkes carac explo:
Clasifica científicament un conjunt d dades am lobjectiu dinterpretarles. En el proces de metode científic es relacionarien am la fase d'inducció. Pex tecnikes de analisi clúster.

A. Clúster

Susa la info duna serie d variables x cada objecte. Se simplifikn les unitats espacials, sagrupen en funció de les variables usades. Els resultats obtinguts x una mostra nomes serveixen x akest diseny.

ETAPA 1seleccio variables

Quantitat->no triar variables indiscrimidament. La inclusió insdiscriminada de variables aumnta la probabilitat d'atípics.Estandaritzacio x variable->pot afectar el resultat de lanalisi i no es recomana si les dif de mesura reflexen alguna qualitat natural dinteres conceptual.Fatoritzacio->potser intersant factoritzar previament les variables i realitzar clúster am factors enlloc d variables.

ETAPA 2 mesures de similitud o distancia:

definexen proximitat, no covariacio i la seva elecció ve determinada x lescada d mesura d les variables. X ex: binari o ordinal.

ETAPA3 algorisme dagrupacio,divisió x a l'obtenció de conglomerats

L'agrupació es realitza a traves dun proces am fases dagrupacio o desagrupacio succesives.Tipus:metode jerarquic aglomeratiu i divisiu.Els metodes no jerarkiks produeixen una sola partició dun predeterminat num de clases q no es solapen.

Centre modal

Se smbla a la moda d lstadistca dscriptiva, s una moda referida a una distribució espacial.Correspon a la max densitat dun determinat fenomen geografic.Pot varia segons les unitats q s'usin x evaluar la densitat.

Centre mig:

se smbla a la mediana d lstadistic dscriptiva, es el punt central q realitza un repartiment ekitatiu dls elemnts geogrfics.Pot varia si es canvia lorientacio d dues línies perpendiculas q es creuen x definir el punt mig, les dues línies han d dexa el mateix num delemnts a cada costat.

Univers:

població d la variables studiadaamplitud d lunivers:
Potse finita(100.000 o menys unitats)o infinita si supera akesta xifraNivell d confiança:
Dada q ens donen o elegim.Es la proporció del total de mitjanes mostrals, q formen larea de la corba de distribució estadística nrmal.1 o(desv)=68,2, 2o=95,4% i 3o(dev)=99,7%.

Mstra dinterval

Sn variables quantitativs on es pot calcular la desv típica.

Mstra d proporcion

Sn variabl qualitatives dicotomiques,am dos valors positiu o neg.En akest darre cas la mitjana es la proporció(p).

Error mostral:

es lerror stadistic q tendra la mostra.Si volem calcula la mida d la mostra aquest paramentr tb laruem de conexe o elegir.Ex:2,3,5%