Tècniques de Publicitat i Planificació Sonora en Ràdio: Guia Completa

Tècniques de Publicitat en Ràdio

3.6.3 Publireportatges

• No necessàriament ha de ser un reportatge publicitari.
• Acostumen a durar menys de 15 minuts.
• Poden adoptar diferents formes: monòlegs (que donen més informació), parlar intensivament d’un producte, entrevistes a gent que l’utilitza, etc. Normalment són pregravats.
• No són repetitius, ja que avorreixen. La finalitat és promoure la compra d’un producte o servei.
• Queda determinat com a publicitat. Es delimita clarament l’espai, ja sigui per l’actitud del locutor o amb la introducció d’una sintonia diferenciada del programa.

3.6.4 Patrocini

• Forma de transmissió de continguts publicitaris destinada al finançament d’un espai.
• Pot exigir que no hi hagi cap altre tipus de publicitat durant el programa, ja que el patrocinador paga tot el programa.
• Objectius: promoure la marca, el nom, el producte, etc. També es poden promoure activitats.
• A vegades, la pròpia emissora actua de patrocinador, per exemple, en concerts.

3.6.5 Bartering

• Un programa produït per la pròpia marca patrocinadora, de manera que el missatge s’adapta a la filosofia del producte. Ex: dintre d’un magazine s’utilitzen 30 minuts per parlar d’allò en concret.
• Duren entre 15 i 30 minuts.
• Es pot estar fent el programa i, alhora, fent publicitat.
• Té una estructura narrativa idèntica a la de qualsevol altre programa.
• Molt sovint, en el transcurs del programa, s’insereixen altres formes de publicitat (falques i publicitat directa). Es fa per donar a creure que és un programa.
• Normalment es fa en directe, encara que es pot gravar.

Característiques de la locució publicitària

• Té una peculiaritat: permet afegir qualsevol cosa per tal d’atraure l’atenció de l’oient.
• Aquests continguts dependran i condicionaran la locució. No només el producte, sinó també l’emissora.

La Construcció Sonora en Ràdio

4.1 Planificació Sonora i Classificació de l’Espai

A) Símil amb la TV i el Cine

• A la ràdio, amb la planificació, es fa el mateix que a la TV.
• Els objectes i subjectes que apareixen ens donen sensació de proximitat, distància, etc.
• A vegades, amb la imatge podem mostrar la totalitat o només una part d’un escenari.
• A la ràdio, els plans serveixen per marcar distàncies i definir espais, però només podem parlar de plans de so.
• No hi ha res que impedeixi que els oients visualitzin paisatges, ambients, etc.

B) La Planificació i el Punt Aquí

• El pla radiofònic no és més que un efecte acústic que genera al receptor la sensació que existeix una determinada distància entre ell i tots aquells sons que està escoltant.
• Té un sentit d’espai perquè introdueix el que anomenem segmentació perspectiva de la realitat. Ex: el que separa la figura del fons. Podem tenir fins a 3 plans simultanis.
• PP: forma habitual en la comunicació radiofònica. Sempre ha d’estar ple. Significa confiança, amistat, proximitat, naturalitat.
• PPP: distància íntima de la comunicació interpersonal. Treballa a nivell d’espai íntim i a nivell d’espai simbòlic. Espai simbòlic: quan el locutor reflexiona com si fos un monòleg. A les falques s’utilitza bastant.
• 2P/3P: nivells d’intensitat baixos. Els percebem com a llunyans. Són bàsics per generar la il·lusió d’espai. Són bàsics per la construcció de la perspectiva acústica. L’aconseguirem superposant narrativament de forma coherent diferents sons situats en diferents plans.
• Punt aquí: sempre és el punt de referència. Dóna sentit al 2P i 3P. És equivalent al PP.

C) Com Construir Plans

• Estan estretament relacionats amb la intensitat amb la que nosaltres escoltem un determinat so.
• Tenim diverses possibilitats: podem superposar diferents matèries primeres o simplement encadenar-les.
• Col·loquem i combinem 2 o més sons radiofònics o plans de so simultanis o continus d’acord amb un temps, un espai i un ritme. Cadascun d’aquests sons té sentit per la relació que estableix amb els altres sons, ja siguin els anteriors, els posteriors o tots dos. O els sons amb el que està superposat.

Muntatge: és un procés tècnic amb virtut de les característiques tecnològiques que defineixen l’acte radiofònic.

• Implica la manipulació electrònica, mecànica i digital de diferents fragments de la realitat sonora. Podem tallar o alterar segments de la realitat que abans hem gravat, manipulant a través de micros, etc.
• Quan treballem no alterem el so. Però quan alterem el so, obtenim un so diferent del que hem percebut abans.
• La ràdio ens permet fer muntatges tècnics i trucatges sonors. En funció de quins són els nostres objectius, utilitzarem aquestes tècniques.
• Podem construir els plans des de la taula de mescles o gravar-los nosaltres.
• El tractament fonològic és més difícil.