Tècniques d'Observació i Avaluació Educativa

Anecdotari

És un instrument d'observació que utilitza la narració com a via de recollida d'informació. Consisteix a prendre nota dels incidents crítics o anècdotes, preferiblement positives, i que s'utilitzen com a pretext per descriure una situació concreta d'aprenentatge.

Avaluació

Significa examinar el grau d'adequació entre un conjunt d'informacions i un conjunt de criteris relacionats estretament amb l'objectiu fixat, amb vista a la presa de decisions.

DAFO o DOFA

La tècnica DAFO és una forma d'anàlisi o estudi d'una institució, projecte o situació. Suposa seguir una metodologia per a fer l'anàlisi o estudi d'un projecte partint de les característiques, tant internes com externes. Les internes estan associades a fortaleses i debilitats i les externes a oportunitats i amenaces.

Diari

És una tècnica d'observació narrativa i retrospectiva que consisteix a escriure amb llenguatge habitual (la qual cosa no exclou l'ús de termes tècnics familiars per l'observador/a) les pròpies activitats o les alienes.

Documentació pedagògica

És una pràctica pedagògica, comunicativa, contextualitzada i reflexiva com a procés de descoberta i comprensió de l'activitat dels infants i del propi mestre, i a la vegada com a procés de diàleg per intercanviar i contrastar idees. És un instrument valuós d'autoafirmació dels educadors que permet reflexions, debats, interpretacions, discussions sobre un terreny que la pedagogia encara ha d'explorar: el coneixement infantil.

Escala d'estimació

És un instrument d'observació pròxim a l'avaluació. Es tracta d'ordenar la informació obtinguda a través d'una escala d'observació, considerant uns criteris establerts amb antelació.

Escala d'observació

Instrument que s'utilitza en l'observació sistemàtica per tal de recollir el màxim d'informació sobre l'objecte o subjecte considerant una sèrie de categories planificades anticipadament.

Pedagogia de l'escolta o Escolta activa

És la capacitat i necessitat d'escoltar, de recollir, d'organitzar i de comprendre el que la intel·ligència dels infants i dels adults produeix en el context de l'escola.

Investigació-acció

És una metodologia d'investigació que s'utilitza com a suport a l'aprenentatge professional, de forma continuada.

Funció avaluativa

S'observa per avaluar, s'avalua per a decidir i es decideix per actuar. A la vegada, l'acció serà sotmesa a avaluació (i, per tant, a l'observació) per a una nova presa de decisió.

Funció de verificació

Es parla també d'observació provocada, en el sentit que es provoca, es cerca o es manipula una situació amb la finalitat de verificar una hipòtesi. L'observació entra en activitats de mesura de variables que tenen relació amb la hipòtesi.

Funció descriptiva

S'observa per a poder descriure els fenòmens o la situació. L'observació etològica és actualment la que millor respon a aquesta funció, ja que comença per enregistrar el màxim d'observacions amb diferents mètodes de registre (fotografies, gravacions sonores, vídeos, etc.). Amb aquestes informacions, l'etòleg estableix uns etogrames, precisant les unitats de comportament i la seva combinació seqüencial.

Funció formativa

S'observa dins el marc de l'acció general i es fa per retroaccionar, i es retroacciona per seguir en la formació.

Funció heurística

Es parla de funció heurística o d'observació invocada quan l'activitat està orientada cap a l'emergència d'hipòtesis pertinents que ulteriorment seran sotmeses a activitats de control.

Funcions de l'observació

Podem distingir la funció descriptiva, formativa, heurística, de verificació, avaluativa o final.

Hipòtesi

És una proposició que afegeix al problema la possible relació que s'espera trobar entre variables i en funció de la qual quedi explicat el problema. D'aquí que les hipòtesis, a diferència dels problemes, exigeixin d'una manera clara i precisa la presència de les variables independent i dependent, així com la relació que esperem trobar. Aquesta hipòtesi requerirà validar-se en el sentit de confirmar-la. Per poder-la confirmar o no, es fa necessari el procés d'experimentació.

Llistat anecdòtic

És una tècnica d'observació narrativa que consisteix a prendre nota d'una anècdota de tots els subjectes observats per tal de descriure la situació agafant com a referència les conductes del grup.

Observació

Ob-servar és posar-se davant (el que significa el prefix "ob") d'un objecte. Observar a un/a és posar la mirada en ell/ella, considerar-lo com a objecte. Observar és un procés que té com a primera funció i immediata recollir informació sobre l'objecte que es pren en consideració. Aquesta recollida d'informació implica una activitat de codificació: la informació bruta seleccionada es tradueix mitjançant un codi per ser transmesa a algú (un mateix o una altra persona).

Observar és un procés, situat més enllà de la percepció que, no únicament fa conscients les sensacions, sinó que les organitza. Observar situacions és centrar l'atenció en els implicats, és analitzar la interdependència dels seus comportaments. Es pot definir el procediment d'observació: l'observació és una operació de selecció i d'estructuració de dades de manera que quedi patent una xarxa de significacions.

Problema

És una pregunta que té com a característica fonamental que ha de ser resoluble. Si una pregunta no pot ser contestada, realment no és una pregunta. Pot succeir que tingui la mateixa estructura gramatical que una pregunta però en el fons només sigui una "pseudopregunta".

Procés de categorització

Es tracta de fer el desglossament en cadascuna de les unitats de comportament i s'especifica quines són aquelles comportaments o habilitats que esperem en l'activitat central que proposem amb el material que presentem a l'infant. Aquesta informació ens servirà per avançar-nos i aconseguir orientar la nostra mirada cap a aquestes conductes esdevingudes en una sessió o en unes quantes, amb un número d'ordre cadascuna per diferenciar-les de forma successiva. Abans de la sessió considerem fer una graella que ens serveixi de referent durant la sessió. El seguiment del comportament del subjecte es farà de forma individual.

Seqüència d'aprenentatge

Es tracta de poder segmentar o fraccionar un conjunt modular del comportament de l'infant executant una activitat i destriar els diferents moments de l'assimilació de la responsabilitat de la seva execució. És una forma de recollir informació organitzada temporalment des de l'inici de l'aprenentatge fins a la consecució del mateix, passant per les diferents fases.

Tècniques d'observació narratives

Utilitzen instruments clarament oberts i amb menys predeterminació. Bàsicament: Diari, Anecdotari i Llistat anecdòtic.

Tècniques d'observació sistemàtica

Utilitzen instruments d'observació que són procediments d'observació sistemàtica en els quals els atributs a observar són establerts amb anterioritat. Bàsicament: escales d'observació o sistemes de categories i escales d'estimació.

Variable dependent

És aquell aspecte de la conducta en la qual esperem trobar els efectes produïts pels canvis de la variable independent. L'observació de la variable dependent ens confirma o ens fa refusar la suposició de la relació existent, exposada en la hipòtesi.

Variable independent

És la suposada causa de la variable dependent, o sigui, és la causa de l'acció. En la pràctica, la variable independent es caracteritza com la variable que volem estudiar. Es considera que l'investigador/a es troba interessat/da en la possible influència de la variable independent sobre la dependent.

Variables estranyes, contaminants o intervinents

En moltes situacions experimentals, la variable independent se'ns presenta íntimament associada a una sèrie de variables addicionals. Això dificulta la possibilitat de determinar amb exactitud fins a quin punt la variació observada en els resultats és conseqüència dels canvis en la variable independent o bé, un efecte de la presència de les variables addicionals, que fa variar de forma aleatòria els resultats. Aleshores, una de les formes per mantenir un cert grau de control és definir la possibilitat de la seva existència.

Variables qualitatives

Són aquells constructes que no estan subjectes a les categories de quantitat o de magnitud; la seva naturalesa és descriptiva. Així, trobem variables qualitatives com la motivació, la participació, la cooperació, l'autonomia...

Variables quantitatives

Són aquells constructes que es refereixen a aspectes, propietats o atributs dels subjectes d'estudi. Així, trobem variables quantitatives com la religió, l'ocupació, el tipus de personalitat, el sexe...

Variables

És un constructe susceptible de prendre diversos valors, en aquest sentit els científics prefereixen parlar de variable. Una variable és un símbol, una característica, un aspecte... al qual se li assignen valors o números. En les ciències humanes s'utilitzen gran quantitat de variables (com per exemple l'edat, la intel·ligència, l'hàbit, la motivació, el nivell socioeconòmic, el nivell d'aspiració, el període d'adaptació, el sexe, l'escolarització, el conflicte, la característica física, la capacitat intel·lectual, etc.). Les variables psicològiques poden ser qualitatives o quantitatives.