Tècniques i Normativa: Salts i Llançaments d'Atletisme

Salts d'Atletisme: Alçada, Llargada i Triple

Salt d'Alçada

Tipus de salts:

• De tisora (tijereta)
• De rodet ventral (rodillo ventral)
• Fosbury (o d'esquena, actualment el més utilitzat)

Salt de Llargada i Triple Salt

Similituds entre el Salt d'Alçada i el Salt de Llargada

• La cursa: En tots dos s'ha d'aconseguir la màxima velocitat possible abans d'arribar a la zona de salt. Es donen 3 o 4 passos abans d'executar el salt.
• La batuda: S'ha de saltar sobre un sol peu, no sobre els dos.
• El vol: En tots dos és la part que comença quan el peu d'impuls deixa el terra i acaba quan el cos toca el terra o la colxoneta.
• La caiguda: La fase final del salt.

Diferències entre el Salt d'Alçada i el Salt de Llargada

1. La cursa:
   • En el salt d'alçada, la cursa es fa en forma corba fins a arribar a la zona de salt.
   • En el salt de llargada, la cursa és frontal.
2. La batuda:
   • En el salt d'alçada, s'ha d'agafar impuls per saltar pràcticament cap amunt (verticalitat).
   • En el salt de llargada, s'ha de saltar cap amunt però també cap endavant (combinació vertical i horitzontal).
   • En el salt d'alçada, es salta estant a 90º respecte a la colxoneta. En el de llargada, es salta estant de cara a la zona de caiguda.
   • En el salt d'alçada, es pot aixecar una cama cap amunt abans de saltar.
   • En el salt de llargada, hi ha una marca (tauló) que no s'ha de trepitjar en efectuar el salt. En el d'alçada no hi ha cap marca sobre el terra.
3. El vol:
   • En el salt de llargada, es va de cara a la zona de caiguda.
   • En el salt d'alçada, es va d'esquena.
   • En el salt d'alçada, s'ha de sobrepassar una barra determinada. En el de llargada, no.
4. La caiguda:
   • En el salt d'alçada, es cau d'esquena a la colxoneta, recolzant les espatlles i l'esquena.
   • En el salt de llargada, es cau de cara, caient sobre la sorra amb els dos peus.

Qualitats Físiques Específiques

Les qualitats físiques requerides varien segons la fase del salt:

• Salt d'Alçada: Velocitat de desplaçament, Velocitat gestual, Força explosiva, Flexibilitat.
• Salt de Llargada: Força explosiva, Velocitat de desplaçament.

Anàlisi per fases (Alçada / Llargada):

• La cursa: Força explosiva i velocitat de desplaçament (Igual en ambdós).
• La batuda: Força explosiva i velocitat de reacció (Igual en ambdós).
• El vol: Flexibilitat (Alçada) / Cap (Llargada).
• La caiguda: Cap (Alçada) / Força per amortir (Llargada).

Triple Salt

Consisteix en un salt a la pota coixa, un pas i un salt. Es bat amb el peu A, es cau amb el mateix peu i en el mateix acte es torna a impulsar; es cau amb el peu B i en el mateix acte es torna a impulsar, per anar a caure al fossar.

En definitiva, seria: un brinc, un pas, un salt, vol i, finalment, caiguda.

Infraccions i Normativa dels Salts

Normativa del Triple Salt

• Batuda des de l'exterior dels extrems de la línia de batuda.
• Tocar el terra entre la línia de batuda i el fossar, excepte si s'arrossega el peu entre salts (sense recolzament).
• Realitzar qualsevol tipus de salt amb tombarella en la cursa o en l'acte del salt.
• En la sortida, que el primer contacte amb el terra fora del fossar sigui abans de la marca.

Normativa del Salt de Llargada

• Si es traspassa el tauló d’impuls i es trepitja la planxa de plastilina, el salt és nul.
• En el triple salt, entre el tauló i el fossar només es permeten dos recolzaments: el primer amb el mateix peu que s’ha realitzat la primera batuda i el segon amb l’altre.
• El salt es mesura des del límit de la fusta de batuda més proper a la zona de caiguda i la marca més pròxima que el cos de l’atleta ha deixat a la sorra.
• L’atleta ha d’abandonar el fossar més enllà d’on ha caigut.

Normativa General de Competició (Salts)

• En una competició amb més de 8 participants, tots els atletes tenen 3 intents. Després, els 8 millors disposen de tres nous salts de millora.
• En cas d’empat, es dona guanyador al que hagi obtingut el segon millor salt, i així successivament.
• Els salts que es realitzin amb un vent a favor superior a 2 m/s són vàlids per a la competició, però la marca que s’aconsegueixi no és homologada.
• Els atletes tenen 1 minut i 30 segons (1:30 minuts) de temps per realitzar el salt des que ho indica el jutge.

Normativa Específica del Salt d'Alçada

• Els atletes tenen 3 intents per superar cada alçada.
• En cas d’empat, guanya qui ho ha aconseguit en menor nombre d’intents.
• Quan queda un sol competidor, aquest pot demanar l’alçada en què vol fer els intents.

Principis Tècnics dels Llançaments

Condicionants del Llançament

1. Velocitat inicial: La velocitat inicial de l'objecte depèn molt de l'execució tècnica del llançament, però més específicament de la intensitat de la força aplicada.
2. Angle de sortida: És diferent per a cada llançament, ja que ve molt determinat per l'execució tècnica aplicada. Els angles ideals són:
   • Pes: 90º
   • Martell: 42-44º
   • Disc: 35º
   • Javelina: 30º
3. Factors aerodinàmics: Hi ha factors aerodinàmics deguts a la forma de l'objecte que afecten el llançament. Són importants en objectes lleugers i afecten poc en pesats. El perfil i la col·locació també influeixen.
4. Alçada a la qual surt l'objecte: Com més alt surti l'objecte, més lluny arribarà, sempre que la velocitat sigui la mateixa en ambdós casos.

Fases dels Llançaments

1. Preparatòria: Comença en el moment que el llançador col·loca l'artefacte a la seva mà i finalitza quan comença el primer moviment d'acceleració.
2. D'acceleració o de realització: Consisteix en una sèrie de moviments, rotatoris o de translació, per aconseguir aplicar la màxima acceleració del conjunt cos-artefacte. La línia dels malucs ha d'estar més avançada que les espatlles, i l'acceleració ha de ser de baix a dalt.
3. Final: L'objectiu és aconseguir una bona direcció de l'artefacte i una màxima velocitat de sortida, de baix cap a dalt, fent un moviment de "fuet".

Validesa i Normativa dels Llançaments

Zona de Llançament i Seguretat

• En el llançament de pes, disc i martell hi ha un cercle des d'on s'ha de llançar.
• Hi ha un graó de fusta (tope) de la mateixa forma que el cercle, perquè un cop el llançador es desprèn de l'artefacte pugui frenar. El llançador pot tocar la part interior d'aquest "tope".
• En el llançament de disc i martell, el cercle està protegit per una xarxa (gàbia de protecció), oberta per la zona en la qual es llença.

Condicions de Validesa

• Començar en posició de parats.
• Sortir per darrere del cercle un cop finalitzat el llançament.
• L'objecte ha de caure dins d'un angle que delimita la zona de validesa (generalment 40º).
• En javelina, el primer contacte amb el terra ha de ser el cap metàl·lic per ser vàlida.

L'angle que forma el sector de validesa està format per la unió en el punt mig del passadís de dues línies imaginàries de 8 m. Generalment, el passadís fa 35,5 m de llargada i 4 m d'amplada.

Normativa de Competició (Llançaments)

• Els llançadors tenen tres intents i els vuit millors tenen tres oportunitats més de millora.
• Es disposa d'1 minut i 30 segons (1:30 minuts) per a cada intent a partir de la indicació del jutge.

Llançament de Pes: Tècniques i Defectes

Posició del Pes

El pes ha d'estar situat de manera que toqui la barbeta o molt a prop d’ella, agafat amb una sola mà. El pes no pot abandonar aquesta posició fins al moment final del llançament.

Defectes Tècnics en el Llançament de Pes

1. Fase Preparatòria

• Elevar massa la cama de darrere en fer la balança.
• En la posició d'agrupat, el llançador descendeix l'eix de malucs en una magnitud més gran que el d'espatlles (l'esquena ha d'estar paral·lela al terra). En aquesta posició, el llançador es "seu", portant conseqüències desfavorables per a la resta del desenvolupament de la tècnica.

2. Fase d'Acceleració o Realització

• Desplaçament incorrecte per salt amb la cama dreta (el desplaçament ha de ser rasant).
• Lentitud de moviment en el desplaçament i acció de gir posterior, o discontinuïtat en el mateix entre ambdós.
• No continuar girant el peu dret en acabar el desplaçament.
• Caiguda amb el peu dret sense girar.

3. Fase Final

• Carregar massa pes sobre la cama endarrerida, deixant molt de temps lliure l'avançada.
• Falta de tensió a la cama esquerra.
• Obertura prematura del tronc al front.

Tipus de Llançament de Pes

1. Llançament Rectilini (Tècnica O'Brian)

És la tècnica més utilitzada, amb sortida d'esquena a la direcció del llançament. Permet allargar considerablement el camí d'impulsió i desplaçar-se més ràpidament en la direcció del llançament, la qual cosa augmenta la velocitat del cos de l'atleta. Segueix una línia ascendent, cosa que facilita l'acceleració i una millor posició en la fase final.

Fases:

1. Preparació: Col·locació i flexió-agrupació.
2. Desplaçament: S'ha d'evitar en tot moment el salt i realitzar el desplaçament el més ras possible.
3. Final (2 tècniques):
   1. Amb la cama dreta.
   2. Amb ambdues cames.

2. Llançament en Rotació

Fases:

1. Posició de partida i rotació inicial.
2. Desplaçament al centre del cercle.
3. Caiguda i posició inicial de sortida del pes.
4. Sortida del pes.