Tècniques de Modificació de Conducta: Reforç, Càstig i Modelatge

Enviado por Chuletator online y clasificado en Psicología y Sociología

Escrito el en catalán con un tamaño de 18,09 KB

Tècniques de Modificació de Conducta (Quarta Part)

CFGS Integració Social | Mòdul 0342: Promoció de l’Autonomia Personal

Tècniques per Incrementar o Perfeccionar Conductes

Reforç Positiu

Definició

És una estratègia consistent a proporcionar una conseqüència agradable després de la realització d’una conducta desitjada. És una conseqüència agradable que s'obté després de dur a terme una conducta.

Tipus de Reforç Positiu

  • Reforç continu: Consisteix a oferir el reforç cada cop que la persona actuï correctament.
  • Reforç intermitent: Consisteix a reforçar només algunes emissions de la conducta, però no totes.

(Un exemple de reforç intermitent seria el cas de les màquines escurabutxaques, on el reforç dels diners, un dels més poderosos, no és fix. La persona s'enganxa perquè l'estímul apareix de manera variable i repeteix la conducta de tirar monedes perquè no sap quan tornarà a aparèixer el reforç.)

Exemples

  • La mare dona al seu fill un tros de pastís després d'acabar els deures.
  • El pare regala un jersei a la seva filla per les seves bones notes.
  • Si l'usuari es menja el plat de verdura, tindrà de postres el gelat de vainilla que tant li agrada.
  • Quan en David (un usuari) col·labora a ordenar els estris del taller de dibuix, en Biel li dedica un somriure o el felicita per reforçar aquesta conducta.
  • Cada tres vegades que en Jordi fa alguna de les activitats que se li demanen, en Pere li reforça la conducta deixant-lo pintar una estona, activitat que li agrada molt.
  • El meu fill s’ha portat bé entre setmana i el deixo sortir el cap de setmana.

Reforç Negatiu

Definició

És una tècnica que consisteix a retirar una situació molesta o desagradable per a la persona quan executa una conducta determinada.

Tipus de Reforç Negatiu

  • Reforç continu: Consisteix a retirar l'estímul aversiu cada cop que la persona actuï correctament.
  • Reforç intermitent: Consisteix a reforçar només algunes emissions de la conducta, però no totes.

Exemples

  • El pare li demana a la seva filla que deixi de rentar els plats, però ha d’ajudar la seva germana a estudiar.
  • La mare li demana al seu fill que deixi de recollir la seva habitació, però l’ha d’ajudar a ella a fer el canvi d’armari.
  • Al matí, quan sona el despertador, ens reforça la conducta d'apagar-lo per així no sentir més el seu so.
  • Si un alumne no vol estudiar, ha de deixar els estudis i anar a treballar.
  • Un conductor es posa el cinturó de seguretat per aturar el molest so d'alerta (retirada de l'estímul desagradable). Això augmenta la probabilitat que es posi el cinturó.

Tècniques per a l'Adquisició de Conductes Noves

Modelatge

Definició

És una tècnica basada en l’observació d’un model de què la conducta, els pensaments o les actituds es consideren adequats. És un procés d'aprenentatge basat en l'observació d'un model amb conductes, pensaments o actituds que es consideren adequats.

Tipus de Modelatge

  • Modelatge passiu: El subjecte només observa la conducta del model, sense reproduir-la durant la sessió d'entrenament.
  • Modelatge actiu: El subjecte observa l'execució del model i tot seguit reprodueix la conducta modelada en la mateixa sessió de tractament.
  • Modelatge simbòlic: El modelatge es duu a terme per mitjà d'un enregistrament en vídeo, d'una pel·lícula o de qualsevol altre mitjà audiovisual.
  • Modelatge en viu: El model duu a terme la conducta en presència de l'observador.
  • Modelatge positiu: Es modela la conducta apropiada o la conducta meta.
  • Modelatge negatiu: Es modelen les conductes no desitjades.
  • Modelatge mixt: S'utilitza el modelatge negatiu seguit del modelatge positiu.
  • Modelatge de conductes intermèdies: La conducta final es descompon en conductes intermèdies que són modelades i assimilades pel subjecte de manera progressiva.
  • Modelatge conductes objectiu: En els casos en què la conducta objectiu no sigui gaire complexa, es modela directament.
  • Modelatge individual: El modelatge es duu a terme davant un únic observador, generalment en contextos terapèutics.
  • Modelatge grupal: El modelatge es produeix davant d'un grup, generalment en contextos educatius.
  • Modelatge simple: Es presenta un únic model.
  • Modelatge múltiple: S'utilitzen diversos models, diferents i semblants a l'observador.
  • Modelatge mastery (de mestratge): El model disposa de les habilitats i dels recursos necessaris per manejar de manera efectiva la situació des del començament.
  • Modelatge d'afrontament: El model mostra inicialment habilitats semblants a l'observador i va demostrant progressivament les habilitats necessàries per resoldre la situació d'una manera satisfactòria.

Exemples

  • Una noia es prepara abans d'anar a una entrevista de feina, o es prepara abans de maquillar-se mirant tutorials.
  • Un professional ensenya a l'usuari/ària a menjar de manera adequada.
  • Anar a classes de balls de saló, i fer les passes de ball que fa la professora.
  • En una residència, els usuaris imiten els moviments que fa la fisioterapeuta.
  • Si volem que el nostre fill mengi fruita, nosaltres també haurem de menjar fruita.
  • Un noi aprèn a fer un llançament de bàsquet correcte observant el seu entrenador fent la demostració.

Emmotllament (Shaping)

Definició

És una tècnica que consisteix a reforçar selectivament les conductes més properes a la que es vol instaurar, de manera que l'usuari aconsegueixi dur a terme la conducta desitjada per mitjà d’aproximacions successives. És una tècnica en què es tracta d'anar reforçant aproximacions successives, conductes cada cop més properes a la conducta objectiu que es vol aconseguir.

Tipus d'Emmotllament

  • Incitadors o instigadors: Són reforços que ajuden a incitar la resposta.
  • Guia física: Es fa servir bàsicament per fer possible el desenvolupament en habilitats motores.

Exemples

  • A taula, tothom espera el gest del cap de taula per començar a menjar.
  • Quan, en un partit de futbol o bàsquet, els jugadors esperen el xiulet de l'àrbitre per començar a jugar.
  • Dues noies es preparen per fer una marató, cada dia aniran fent un tram més llarg per entrenar-se fins al dia de la marató (aproximacions successives).
  • Un noi amb la síndrome de Down té por d’agafar sol el bus per anar al taller ocupacional i la seva mare vol aconseguir que el seu fill hi vagi sol. La mare cada dia acompanyarà el seu fill una parada de bus menys fins que el seu fill aprengui a anar-hi sol.

Encadenament (Chaining)

Definició

És una tècnica que consisteix en la descomposició d’una conducta complexa en una successió de conductes més senzilles. És una tècnica de modificació de conducta que es basa en moltes conductes complexes que estan formades per conductes més simples ordenades en una seqüència concreta.

Exemples

  • Un usuari es renta les mans, para taula per menjar, després de dinar la recull i deixa les coses al seu lloc (seqüència de tasques).
  • Un noi amb discapacitat intel·lectual arriba de futbol, es dutxa, es vesteix i es prepara per sopar i se’n va a dormir.
  • Ensenyar a vestir-se a una noia:
    1. Posar-se els mitjons.
    2. Posar-se els pantalons.
    3. Posar-se la samarreta.
    Es reforça cada pas de la seqüència fins a completar la tasca.
  • Hi ha un usuari que ha de col·laborar en les tasques de menjador del centre de dia. Està content perquè li han ensenyat tots els passos a seguir per parar taula i ara ho pot fer molt bé sense equivocar-se.
  • Exemple d'encadenament en retrocés: Cadena / Caden- / Cade- / Cad- / Ca- / C-

Tècniques per a la Reducció o Eliminació de Conductes

Càstig Negatiu o Cost de Resposta

Definició

És la tècnica que consisteix a retirar alguna cosa agradable després de l’execució d’una conducta no desitjada. És el tipus de càstig que elimina un estímul a conseqüència d'una conducta.

Tipus de Càstig Negatiu

  • Cost de conducta: És un tipus de càstig negatiu amb el qual s’aconsegueix eliminar una conducta anòmala retirant un reforç positiu, que ha de ser molt potent per al subjecte.

Exemples

  • Els pares decideixen que si la seva filla no aprova el curs, no anirà al viatge de final de curs (retirada d'un reforç potent).
  • Dos germans discuteixen perquè tots dos volen fer servir l’ordinador, i la mare decideix que tots dos es queden sense ordinador i sense sortir de casa el cap de setmana pel seu mal comportament.
  • Un/a alumne/a que ha fet campanes reiterades a l'institut, se l'esborra de l'equip de bàsquet (esport que l'apassiona) en el qual ha estat jugant cinc anys.
  • Un adolescent arriba tard a casa. Se li retira el permís per sortir (retirada de l'estímul agradable) el cap de setmana següent. Això disminueix la probabilitat que torni a arribar tard.

Càstig Positiu

Definició

És la tècnica que consisteix a aplicar una conseqüència aversiva (desagradable) immediatament després de l’execució d’una conducta no desitjada. És el tipus de càstig que afegeix un estímul (habitualment aversiu) a conseqüència d'una conducta.

Exemples

  • La mare renya el seu fill perquè li ha contestat malament.
  • El pare renya el seu fill perquè s’ha barallat amb un amic seu.
  • Cremar-se després de tocar una estufa encesa. Un nen toca una estufa calenta i sent dolor (estímul desagradable). Això fa que disminueixi la probabilitat de tornar a tocar l'estufa.
  • Si un/a noi/a es mossega les ungles, se li aplica un producte amarg perquè no se les torni a mossegar.

Extinció

Definició

És la tècnica que consisteix a ignorar una conducta no desitjada quan es produeix, per aconseguir que vagi desapareixent pel fet de no rebre cap estímul que la mantingui. És la tècnica que consisteix en la supressió d'una conducta per la retirada de l'estímul que la mantenia.

(Les persones amb discapacitat de vegades tenen tendència a reclamar de manera excessiva l'atenció de les persones que tenen al voltant, la qual cosa sovint comporta la sobreprotecció per part dels familiars i altres persones que en tenen cura. Davant aquestes excessives crides d'atenció es pot aplicar el principi d'extinció.)

Exemples

  • La professora no escolta l’alumne que s’està queixant amb faltes d'educació, perquè ha suspès un examen.
  • La mare no escolta la seva filla que està plorant perquè no juga amb ella.
  • Un pare i una mare ignoren l'enrabiada d'un/a nen/a que pretén cridar l'atenció.
  • Un/a metge/ssa que ignora les queixes d'un/a usuari/ària hipocondríac/a.
  • Un/a mestre/a que ignora les respostes dels alumnes que parlen sense aixecar la mà.
  • Un nen plora cada cop que vol un caramel al supermercat. El pare/mare ignora completament el plor (retirada del reforç/atenció o caramel). El plor finalment desapareix.

Aïllament o Temps Fora (Time Out)

Definició

És la tècnica que consisteix a retirar un reforç o a impedir que s’hi accedeixi en resposta a una conducta inadequada.

Tipus d'Aïllament o Temps Fora

  • Temps fora d’activitat: Consisteix en la retirada d’una activitat agradable si mentre es fa es mostren conductes inapropiades.
  • Temps fora de lloc: Tracta de retirar la persona d’un lloc on es trobi a gust.

(Les persones autistes solen reaccionar de manera que pot semblar exagerada davant d'estímuls ambientals (sorolls, llums molt intenses o el tacte de certs objectes als quals són hipersensibles) i, a vegades, poden presentar quadres d'angoixa, agressivitat o, fins i tot, conductes autolesives. El temps fora és molt adient per aplicar a aquests usuaris, ja que permet controlar els elements ambientals que provoquen aquestes respostes extremes.)

Exemples

  • L’usuari trenca un mural que han fet tots els companys, se'l castiga sense sortir a passejar a la tarda.
  • Un nen està al racó dels jocs amb el seu germà i el comença a molestar. Aleshores la mare decideix que se’n vagi a l'habitació tot sol perquè no continuï molestant el seu germà (temps fora de lloc).
  • Si una persona s’enfada i tira les fitxes cada vegada que perd quan juga una partida d’escacs (el seu joc preferit), se li prohibeix jugar-hi durant un temps determinat (exemple de temps fora d’activitat).
  • Un/a usuari/ària que arrenca i trepitja les flors del jardí, se li impedeix sortir durant un cert temps (exemple de temps fora de lloc).
  • Després de picar un company, un nen és portat a una cadira especial o espai neutral durant uns pocs minuts, on no rep atenció ni accés a activitats agradables.

Reforç de Conductes Incompatibles

Definició

És la tècnica que consisteix a administrar recompenses contínues a les conductes que són incompatibles amb la que es vol eliminar i a no aplicar cap reforç a la que es pretén que desaparegui (extinció).

Exemples

  • Una filla fa el llit cada dia i com que és la seva obligació, la mare no l'ha de recompensar.
  • Un fill fa els seus deures cada dia i el pare no el recompensa perquè és la seva obligació fer-los.
  • El reforçament de treballar en silenci a l'aula reduirà el soroll (silenci i soroll són incompatibles).
  • El reforç d'escoltar activament a l'aula reduirà els dubtes en finalitzar la classe.
  • Un alumne parla constantment amb els companys durant la classe. Es reforça (se’l felicita) quan està escrivint en el seu quadern (escriure i parlar són conductes incompatibles en aquest context).
  • Cridar en una classe és incompatible amb guardar silenci, de manera que premiar aquesta última conducta reduirà o eliminarà la primera.

Sobrecorrecció

Definició

És la tècnica que consisteix en la restitució dels efectes provocats per una conducta no desitjada i la pràctica positiva per mitjà de la repetició de la conducta que es vol aconseguir. És la tècnica que consisteix a corregir la resposta equivocada i fer la resposta correcta, corregint el que ha fet malament i deixant-lo millor que abans de realitzar la conducta incorrecta.

Tipus de Sobrecorrecció

  • La restitució: És el procediment que consisteix a corregir els efectes de la conducta no adequada (deixar l’entorn tal com estava abans).
  • La pràctica positiva: És el procediment que consisteix a efectuar repetidament la conducta alternativa.

Exemples

  • La nena ha estat pintant i s’ha embrutat les mans i està tot desordenat. Quan acabi de pintar ha de recollir i rentar-se les mans.
  • El nen s’ha tacat dinant. Ell mateix s'ha de rentar la roba i posar-se roba neta.
  • Un/a nen/a que es fes pipí, ell/a mateix/a hauria de rentar la roba i netejar l'habitació.
  • Una persona mostra una actitud agressiva llençant la safata del dinar perquè no li agrada. Ha de recollir el menjar i netejar els desperfectes (restitució) i, després, ha de tornar a agafar la safata i actuar correctament (pràctica positiva).
  • Una nena llença menjar a terra. Ha de netejar no només el menjar que ha tirat, sinó també escombrar tot el terra de la cuina (pràctica positiva).

Tècniques de Control de Conductes

Economia de Fitxes (Token Economy)

Definició

És un sistema de reforç que utilitza fitxes bescanviables per recompenses, per premiar les conductes que es volen establir.

Exemples

  • Una usuària té un mal comportament a la residència i l'educadora decideix fer servir l’economia de fitxes. Al menjador hi haurà penjat un cartell amb els objectius que l'educadora vol aconseguir i amb els premis que la usuària aconseguirà si ho fa bé. Si ho fa bé, l'educadora li donarà unes fitxes. Cada fitxa té un valor. Si no ho fa bé, l'educadora li lliurarà unes fitxes que li restaran punts dels quals ja en té. Al final de la setmana, la usuària tindrà uns punts aconseguits i podrà triar el premi que ella vulgui d’acord amb els punts que té.
  • Si l'usuari no s'equivoca en els passos per parar taula, a la seva fitxa li posaran una rodona vermella. Quan en tingui deu li donaran un premi.
  • En un centre residencial, els residents guanyen fitxes per tasques fetes. Poden bescanviar 20 fitxes per una hora d'accés a la sala de jocs.

Contracte de Conducta (o Contracte Conductual)

Definició

És una estratègia que es basa en un acord negociat entre professional i usuari/ària, plasmat en un document escrit, que estableix les actuacions que l'usuari es compromet a dur a terme, i també les conseqüències del compliment i de l’incompliment d’aquest acord.

Exemples

  • L'usuari es compromet a seguir unes conductes i la tècnica es compromet que si l'usuari ho realitza de manera adequada l’acompanyarà al cinema. Si no ho realitza de manera adequada, no podrà sortir amb els seus companys a passejar.
  • Un pare/mare i un fill signen un document on s'estableix que si el fill compleix la seva hora d'arribada durant una setmana, rebrà una petita quantitat de diners el diumenge.

Entradas relacionadas: