Tècniques d'Intervenció i Organització del Treball

T3.2: Tècniques d'Intervenció i Noves Formes d'Organitzar el Treball

1. Introducció: Què són les Tècniques d'Intervenció?

Ens referim a l'aplicació d'una sèrie de tècniques per a millorar la satisfacció del treballador amb el lloc de treball.

Es poden classificar en 2 grups:

• Aquelles que desplacen el grau de complexitat del treball cap a l'esquerra, disminuint les dimensions del lloc de treball (identitat, autonomia, retroalimentació, etc.): Simplificació
• Aquelles que desplacen el grau de complexitat del treball cap a la dreta, augmentant les dimensions del lloc de treball (identitat, autonomia, retroalimentació, etc.):
  • Rotació
  • Allargament o ampliació
  • Enriquiment
  • Creació de grups semi autònoms

2. Tècniques d'Intervenció

Simplificació

Dividir un treball ampli en llocs de treball amb un escàs grau de complexitat, amb cicles de treball repartits.

Aspectes a tenir en compte:

• Pot ser un bon mètode per entorns estables quan s'han de produir grans quantitats de productes estandarditzats.
• És una tècnica que s'utilitza poc a l'actualitat.
• Alguns autors ni tan sols la consideren com una tècnica d'intervenció.

Rotació

Permetre canvis periòdics entre les persones que ocupen llocs d'un nivell similar amb requeriments semblants d'habilitats.

Té com a objectiu l'ampliació de la capacitat del treballador (més llocs que requereixen habilitats i coneixements diferents), augment del coneixement de les distintes fases del treball i augmenta la flexibilitat (baixes, etc.).

Aspectes a tenir en compte:

• Realment no és cap tècnica d'intervenció ja que no modifica continguts ni mètodes de treball.
• Tècnica adequada per treballs que ningú vol.
• En condicions d'especialització excessiva, el pas d'un lloc a un altre implica un enorme esforç d'adaptació que no és recompensat en la mesura que el treballador seguirà ocupant tasques repetitives i monòtones.

Allargament o Ampliació

Incorporar noves activitats a aquelles que s'estan duent a terme actualment.

Aspectes a tenir en compte:

• Afecten principalment a les dimensions d'identificació (té un coneixement més ampli del que representa el seu treball en el conjunt) i varietat (implica utilitzar més coneixements i habilitats que les actuals).
• Sumar dues tasques sense interès no dóna una tasca amb interès.
• 2 principals crítiques a aquesta tècnica:
  • Si sumen tasques variades, han de tenir identitat per incrementar la satisfacció.
  • Si sumen tasques variades, hi ha més possibilitats d'errors i dificultat d'aprenentatge.

Enriquiment

Canviar les dimensions del lloc de treball per tal d'augmentar els seus atributs intrínsecament motivadors.

Dit d'una altra manera...

El procés pel qual els treballadors augmenten el nivell de responsabilitat prenent part en les funcions de planificació i control del treball (prèviament restringides als supervisors) (Aguirre, 2003:142).

Té principalment 2 objectius:

• Incrementar la capacitat de decisió de l'individu (autonomia), donant major flexibilitat a l'organització.
• Satisfer les necessitats d'ordre superior de l'individu (motivació intrínseca), generant major interès i implicació de l'individu com a conseqüència de la seva llibertat de planificació i actuació.