Tècniques d'imatge en tomografia computaritzada

MPR: reconstrucció multiplanar 2D

Coronals, axials, oblicues i corbades, imatge dents de serra, manda de dades i és f aservir en aorta/urèter.

MIP: reconstrucció max. Intensitat projecció 2D

Base angio Tc.

MinIP: reconstrucció de mínima intensitat 2D

Estructures menys denses com el aire (pulmons).

SSD: 3D de superfície ombrejada en blancs i negres

Primera reconstrucció 3D, útil per os en cirurgies i traumatologies, perd molta informació utilitza 10%.

VR: 3D volumètrica

La que es fa servir més, fa servir tots teixits/dades en imatges 2D, axials, possibilitat utilitzar filtres per destacar teixits i suprimir altres, útil en endoscòpia virtual per intestí.

Artefactes per enduriment de feix

Apareixen bandes i estries, endurit pes obj. Densos, fotons baixa energia absorbits. S'evita augmentant el kv, software de correcció i equips duals.

Volum parcial

Coeficients d'atenuació diferents, s'evita reduint el gruix de tal, això passa a l'oïda i els talls son petits.

Falta de dades

Apareixen ralles fines i fosques falta informació al detector, mala selecció paràmetres. S'evita seleccionant-los bé.

Cossos estranys/STREAKING

Obj. metàlics, imatges en estrella. S'evita amb el processat si son interns.

Moviment del pacient

Voluntaris o involuntaris, provoca desenfocament, bandes o imatges dobles i s'evita amb equips multitall, col·laboració, immobilització. Seda nens i el involuntari corregirlo pel software.

Fora de camp

Generat quan el volum anatòmic del pacient supera el FOV seleccionat, pacient obés i s'evita correcte posicionament o ampliant el FOV, obes impossible evitar artefacte (cintes compresores).

Anell

Deteriorament detectors i s'evita calibrant o reparant-los.

Escala o stair-step

Geometria del vòxel no es isotròpica i es fan reconstruccions 3D i MPR. Es en els marges i s'evita evitant vòxels anisotròpics.

Moli de vent

Equips mutitall helicoïdal i pitch elevat, imatge distorsionada amb anells brillants, gruix de tall menor i s'evita augmentant gruix talll, disminuint pitch i fer servir algoritmes correctors.

Resolució espacial

Distingir estructures molt juntes i petites.

Evitar soroll

Augmentar gruix tall, kv, i utilitzant algoritmes de reconstrucció.

Linealitat

Capacitat per representar cada teixit amb núm. TC que li correspon.

Mode de treball

Helicoïdal (volumètric, tub i detectors giren mentre la taula també) i seqüencial (tc convencional).

Rang de tall

Límit que marca l'inici i el final de la zona a explorar FOV. Més rang d etall, més irradiació i més dosi.

Direcció de talls

Caudo-cranial o cranio-caudal.

Parametres d'exposició

Kv: intensitat, major kc mes penetració. mAs: quantitat raciació emesa pel tub raig x., pot varia durant adquisició. Equips moders disposen de modulació de dosi per reduir 10/15% de la dosi total de radiació.

Gruix de tall

Mesura l'ampla de tall de teixit. Gruix major més resolució de contrast: petits canvis de densitat dels teixits i gruix menors més resolució espacial: objectes diferents molt propers.

Colimació feix

Limita part del feix; prepacient (prop tub raig x) i postpacient abans dels detectors on la funció es reduir la radiació dispersa que arriba del detector.

Interval entre talls

Distancia tall i tall.

Temps rotació

Temps que triguen el tub i els detectors en donar una volta 360º al voltant del pacient, més temps, més resolució, major dosi. Temps exploració: quan més curt, menys dosi però menys dades per reconstruir imatges.

Pitch factor de desplaçament de tall

Index en tc helicoïdal, desplaçament taula per temps e gir entre gruix tall. Pitch = 1 no queda cap part sense estudiar, Pitch > 1 menys radiació, més ràpid, pitjor qualitat, part del teixit no estudiat. Pitch < 1 més radiació, millor qualitat hi ha solapament.

Camp de visió

Scan fiel, àrea rodona dins l'obertura del gantry FOV: àrea estudia dins del camp d'examen i fa referencia al nº de detectors més detectors, més teixit a la pantalla.

Canals de dades

6,8,12,64 nº de files de detectors es poden seleccionar en cada exploració, normalment es fan servir tots.

Escaneig del pacient

Tubs i detector girem obtenint imatges i cada projecció obté dades analògiques anomenades row data, dades en cru.

Mètode interatiu

Escàners 1 generacio, càlculs simples, problema es q els càlculs només es poden iniciar un cop acabat escaner, matrius grans i temps llarg, però pocs artefactes. Mètode de retroprojecció simple: càlculs mentre el tub gira però artefactes estrella i imatge borrosa. Mètode retroprojecció filtrada: és la q més es fa servir, utilitza filtres matemàtics ( de kernel), aplicats abans o d'espres d'escaneig disminuït borrós. Filtre teixit/dur o filtre tou. Nous mètodes: millor imatge menys radiació WFBP retroprojecció filtrada o Safire iteratiu.

Matriu

Determina nº píxels. Si FOV es gran, però matriu petita, la mida del píxel serà major perdent resolució imatge.

Detector

Recull la suma de atenuació dels teixits travessats i DAS els converteix en senyal elèctrica.

Coeficient d'atenuació

Relacionat amb densitat teixit tonalitat gris. 20-65 tontalitats gris UUL HUMÀ.

Resolució espacial

Capacitat de discriminar en una imatge objectes petits i propers, determina grau borrositat, factors que influeixen: mida píxel, voxel, pitch i algoritmes. Millos menor píxel, major gruix tall, pitch lent algoritmes potent.

Resolució contrast

Capacitat de discriminació entre estructures de diferent densitat, dif. Tonalitat gris entre un punt i un altre, relacionada amb la capacitat de discriminar diferents n1 TC i ibfkueixen la sensibilitat dets detectos, els paràmetres d'exposició: menys kv, major resolució, major mA, major resolució, gruix de tall augmenta i la resolució també i la mida del píxel han de ser de píxels grans i matrius petites.

Soroll

Desviació estandard dels píxels obtinguts en fer un escaner d'un recipient d'aigua. Aquest e spot disminuït augmentant la dosi, el gruix de tall la matriu i amb algoritmes.

Dades en la imatge

Del centre, radiòleg responsable, pacient, equip, tipus adquisició, paràmetres estudi altres com tècnica de reconstrucció. Emmagatzemades en format digital DICOM i el sistema d'emmagatzematge en hospital es el PACS. Etapes exploració: dades, posició, protocol, paràmetres, exploració, comprovació estat i reconstrucció.

Interpretació prova

Valorar si necessita contrast.

Posicionament

Simetria amb a imatge, comoditat, Tc dental pacient de peu, posició llitera més baixa possible i és pujarà quan es realitzi l'exploració. Eix longitudinal al centre d ela taula. Llum làser de centrat: llum longitudinal pla sagital (pel centre del nas i melic), transversal(centrat en profunditat) i longitudinal lateral centrat en alçada pla coronal.

Centrat

Cran: línia orbito-meatal, tòrax: esterno-clavicular, columna lumbar en crestes ilíaques, abdomen apòfisi xifoide i pelvis per sota de els crestes ilíaques.

Dispositius suport

Capçal del crani i coll, suport per mantenir cames flexionades i algunes exploracions cintes, coixins, mascaretes per immobilitzar cap, matalassos tc dental subjecció cap amb suport mandibular.

Artefacte més freqüent: moviment pacient per respiració.

Topograma o escanograma/scout view: radiografia simple per planificar exploració., tub fixe 0º o 90º mentre la taula es desplaça per tota al regió. Crani i columna s'obtenen topogrames laterals; tòrax i abdomen anteroposterior. Angulació gantry:positiva o caudal (gantry inclina cap enrere) o negativa/cefàlica quan s'inclina cap endavant, màx. Angulació de 30º interval de -30-+30º. Es pot fer en el moment del centrat del pacient o sobre topograma lateral i es fa en estudis de crani columna o peu. Finalització estudi: imatges apareixen al visor i veure si són vàlides o no. Comprovat que està bé, entra sala per acompanya al pacient i s'envien les dades (raw data) a la consola per fer la reconstrucció.

Aplicacions clíniques

Prova no invasiva, ràpida, senzilla i indolora. Aporta imatges detallades de teixit i temps real, poc sensible al moviment. Els equips moderns multitall ha aconseguir reduir dosi.