Tècniques d'Il·luminació Fotogràfica: Flaix, Clau Alta, Clau Baixa i Lightpainting

Barreja de Llum Contínua i Flaix (Interior)

Amb les dues fonts de llum enceses, mesurem l'exposició del flaix amb un fotòmetre d'incident. Posem per exemple que ens dona una lectura de f/8.

A partir d'aquí, col·loquem el fotòmetre en posició de llum contínua i, si aquest ho permet, demanem una lectura amb prioritat de diafragma. Col·locant aquest f/8, el fotòmetre ens donarà la velocitat d'obturació, per exemple, 1/15 s.

A la càmera, configurem f/8 i 1/15 s. D'aquesta manera, quan dispari la càmera, el diafragma es posarà en posició f/8 i l'obturador quedarà obert durant 1/15 de segon. Aquest és el temps suficient perquè, un cop s'apagui el flaix, la llum contínua actuï fins a aconseguir l'exposició necessària.

Barreja de Llum Solar i Flaix

Mesurem la llum solar sobre la carta de grisos. Configurem una velocitat d'obturació suficient per sincronitzar el flaix. Seguidament, mesurem amb la carta de grisos la part d'ombra de la cara i variem la potència del flaix per compensar.

Fotografia en Clau Alta

La fotografia en clau alta es defineix com aquella en què no hi ha negres purs, sinó grisos suaus i blancs (si la fotografia és en blanc i negre), o tons i colors molt suaus.

En general, les fotografies de clau alta no tenen gaire contrast i les ombres són suprimides per la il·luminació, o posteriorment mitjançant programari d'edició. No obstant això, és preferible aconseguir-ho directament en la captura.

Configuració per a Clau Alta

Vam utilitzar tres flaixos: un flaix amb difusor per suavitzar les ombres de l'objecte; un segon flaix amb un altre difusor que il·luminava l'escena en general, principalment l'objecte fotografiat; i, per últim, un tercer flaix sense cap difusor que il·luminava el fons.

També vam col·locar dues banderes negres: una al costat del flaix que il·luminava el fons, perquè aquest no il·luminés l'objecte que vam fotografiar; i l'altra al costat del flaix que il·luminava l'objecte, per dirigir la llum i evitar que es dispersés per l'escena.

Per determinar l'exposició, vam utilitzar un fotòmetre per mesurar la llum que reflectia en l'objecte i la llum del fons. Això ens va permetre utilitzar el diafragma de treball correcte i una velocitat d'obturació d'1/125 s, la qual és l'estàndard per treballar amb flaixos. Vam configurar els flaixos amb potències altes per crear l'efecte desitjat. Per saber la il·luminació que necessitàvem en la imatge, vam utilitzar el fotòmetre per determinar els valors necessaris.

Fotografia en Clau Baixa

La fotografia en clau baixa és tot el contrari: no hi ha tons clars, o en tot cas són blancs o grisos molt clars amb poca presència en l'escena. Tot és negre o gris molt fosc. En fotografia en color, implica colors foscos i molt saturats.

Les imatges de clau baixa s'omplen d'ombres i negres, i s'utilitzen per afegir tensió i un suspens dramàtic a l'atmosfera de la fotografia. Aquestes imatges de vegades també posen èmfasi en les línies i formes. En estar tan plenes d'àrees fosques i color negre, la llum pot reflectir-se fàcilment en aquestes línies i formes, realçant-les entre la foscor.

Configuració per a Clau Baixa

Vam utilitzar un flaix il·luminant el fons amb un con amb cinefoil; un flaix frontal amb niu d'abella il·luminant el bodegó, acompanyat d'una bandera negra; i un tercer flaix que feia de contrallum, també amb niu d'abella i cinefoil, per donar volum a la figura.

Per determinar l'exposició, vam utilitzar un fotòmetre per mesurar la llum que reflectia en l'objecte i la llum del fons, per així poder utilitzar el diafragma de treball correcte.

Calculem la llum incident que incideix sobre la figura, i automàticament mesurem la llum del fons. A l'hora d'ajustar la llum a la càmera, hem de tenir en compte que entre els dos diafragmes (fons i figura) hi ha d'haver una diferència màxima de dos passos.

Lightpainting: Dibuixant amb Llum

El Lightpainting consisteix a dibuixar amb llum directament en la fotografia, creant línies, formes o qualsevol element que se't pugui ocórrer. S'utilitza l'aire com a bastidor i es dispara a velocitats d'obturació extremadament lentes.

Els traços de llum són captats pel sensor de la càmera i queden "dibuixats" directament en la fotografia final.

Aquesta modalitat és molt útil, ja que permet controlar el que apareix o no en la imatge. És una forma divertida de treballar amb la imaginació i la creativitat.

Per aconseguir aquests efectes, hem de tenir en compte principalment la velocitat d'obturació, el diafragma i la il·luminació:

• Velocitat d'obturació: L'hem de deixar totalment oberta per aconseguir l'efecte desitjat. Gràcies a l'obturador obert, podem controlar el que realment volem mostrar en la imatge.
• Diafragma: És molt útil, ja que permet eliminar part de les llums del fons. A més, podem obtenir més o menys profunditat de camp.
• Il·luminació: Es tracta de jugar amb ella. Quan tenim l'obturador totalment obert i estem a les fosques, tan bon punt col·loquem un raig de llum, aquest serà el primer que es registrarà a la càmera.