Tècniques de Gianni Rodari per Fomentar la Creativitat

1. El Binomi Fantàstic

El principal mètode d'estimulació de la imaginació és el binomi fantàstic, que és al seu torn la fórmula en la qual es basen totes les tècniques següents. El binomi fantàstic consisteix a triar dues paraules a l'atzar i, a partir d'elles, crear una història. Se li demana a un infant que escrigui una paraula a la pissarra, mentre un altre es tapa els ulls. Quan tots han vist la paraula que ha escrit el seu company, s'esborra aquesta paraula, i l'infant que es va tapar els ulls surt a la pissarra i n'escriu una altra a l'atzar. Cal tenir en compte que perquè el joc faci efecte hi ha d'haver una certa distància entre les dues paraules. Així, per exemple, "cavall-gos" no és en realitat un binomi fantàstic. Si passés això, convindria canviar el binomi. Els exemples de Rodari són: "rajola-cançó", "Caputxeta-helicòpter", "llum-sabates", "gos-armari". La forma de treballar amb aquest binomi pot ser narrar lliurement històries que continguin les dues paraules i establir relacions entre les paraules col·locant preposicions.

2. L'Error Creatiu

És aquella errada que l'alumnat comet en escriure i ens dóna motiu a inventar una nova història. Així, aprofitarem l'error per a crear noves idees. Gairebé sempre resulten històries amb un cert matís humorístic. Rodari ens presenta l'exemple d'un infant que, en lloc de "Tanzània", escriu "Manzània" i a partir d'aquí sorgeix un nou país. Un error pot ser una oportunitat per a escriure una història. Si un/a infant/a escriu en el seu quadern "és tiller de vida" puc corregir l'error amb una marca vermella o seguir el seu provocador suggeriment, o per exemple amb la confusió entre g i j: en lloc de gota, es pot suggerir que s'inventi la història d'un ball anomenat gota que balla la gota i un paeota que aprèn a ballar jotes i gotes. Un llapis amb dues r serà més lliós que uns altres o estarà embarassat? Rient-se dels errors també s'aprèn.

3. Vells Jocs

Es pot cercar el tema fantàstic per mitjà de jocs: retallar titulars de diaris i barrejar-los per a obtenir notícies absurdes o divertides. Per exemple: "Un jutge / investiga per a ser més net / davant el fracàs de les negociacions". Una altra opció és contestar a una sèrie de preguntes que configuraran uns esdeveniments i una història: Qui era? On estava? Què feia? Què va dir? Què va dir la gent? Com va acabar? Altres preguntes que pots inventar. Un grup o persona respon a la primera pregunta en un full i la passa sense que ningú pugui veure la resposta. El següent grup o persona respon a la segona i així successivament. Quan s'acaba, es llegeix la història completa. El mateix es pot fer a través de dibuixos.

4. Caputxeta Vermella en Helicòpter

Aquesta història neix a partir de sis paraules donades. Hem d'oferir als infants una sèrie de cinc paraules que suggereixin una història clàssica i després incorporar una sisena que trenqui la sèrie. D'aquesta forma els infants han d'elaborar la història i nosaltres, com a mestres, mesurarem la capacitat de l'alumnat per a reaccionar enfront de l'aparició d'un element nou i desconcertant. Partint del conte clàssic, per exemple, de la Caputxeta Vermella, s'identifiquen algunes paraules clau: "bosc", "llop", "flors", "àvia", "nena" i la sisena paraula és la que trenca la sèrie: "helicòpter". Es pot fer el mateix amb diferents contes. Què passa si s'afegeix una nova paraula a la història?

5. L'Home de Vidre

Tenint en compte un personatge (real: una balena, una persona; de contes ja existents: la Ventafocs, el Polzet; o imaginari, de contes inventats) se li atribueixen unes característiques o un material. Un exemple: un home de vidre. Haurà d'actuar conforme a això. Es podria analitzar la matèria així: el vidre és transparent (l'home pot llegir els pensaments, no diu mentides), fràgil (la seva casa és embuatada, es transporta amb llits elàstics), pot acolorir-se (és rentable), etc. Altres materials possibles: gel, gelat, mantega, cel·lofana, marbre, palla, xocolata, plàstic, fum, pasta d'ametlles.

Utilitat Pedagògica

Rodari, en els capítols 16 i 17, parla de la importància de transformar les històries tradicionals. Els infants estan acostumats als contes de tota la vida i ja saben el que passarà, per això és necessari donar-li un nou punt de vista a la història que renovi l'interès i la faci reviure per un altre camí. Aquest joc té certa eficàcia terapèutica, ja que ajudarà l'infant a distanciar-se d'obsessions. En el capítol 22 parla sobre les cartes de Propp, aquestes estan identificades per una paraula amb títol genèric de la funció i per la il·lustració, i fan un total de 20 cartes. L'objectiu és que l'infant faci una història amb aquestes cartes segons el punt de vista i l'experiència que té amb aquestes funcions. Aquestes funcions ajuden l'alumnat a veure's més clarament a si mateix.