Tècniques de Gestió de Llavors Forestals: Maduresa, Extracció i Propagació

Determinació de la Maduresa de la Llavor

Mètodes de Laboratori

• Pes sec: Quan la llavor arriba al màxim pes en sec, és el moment de la maduresa.
• Contingut d'humitat als fruits: En algunes espècies, els fruits perden aigua en fase de maduració.
• Anàlisi químic i raigs X.

Mètodes de Camp

• Pes específic del fruit: El pes específic del fruit disminueix amb la maduresa.
• Contingut de la llavor: Les llavors madures tenen un endosperma blanc i ferm, i un embrió ferm i desenvolupat.
• Color i olor del fruit: Petites variacions de to.

Extracció de la Llavor

Assecat

Forçar condicions normals i semblants a les naturals perquè s'obri la llavor.

Assecat dels fruits sense calor artificial

Remenar els fruits perquè s'obrin les pinyes i caigui la llavor.

Assecat amb calor artificial: Forn de calor

Consisteix en un pre-assecat de 2-3 setmanes per perdre humitat i fer passar aire cada cop més sec. Mai assecats a més de 60ºC. Espècies com l'avet i el cedre no més de 30-35ºC.

Desgranat

Separar la llavor un cop el fruit està sec.

Maceració

Es realitza un macerat amb aigua calenta per accelerar el procés de descomposició dels fruits. S'asseca i es tamisa.

Emmagatzematge de la Llavor

Pretén que les llavors envelleixin més lentament. Es centra en la modificació dels paràmetres ambientals (temperatura, humitat, llum...) i paràmetres interns.

• Llavors ortodoxes: Es poden assecar fins a un 5% de contingut d'aigua. Emmagatzematge llarg a 4-6ºC.
• Llavors recalcitrants: Necessiten humitat del 20-50%. No es poden emmagatzemar a llarg termini (0-2ºC).

Tractament de la Llavor: Latències

Hi ha 3 tipus de latències:

Latència Exògena

Deguda a la coberta de la llavor.

1. Física: Deguda a la impermeabilitat de la coberta. S'ha d'escarificar amb aigua calenta (70-100ºC) i es refreda 12h, amb aigua calenta 1-2 dies, o amb àcid (15-60 min en H2SO4).
2. Química: Deguda a substàncies inhibidores. Rentat per lixiviació.
3. Mecànica: L'embrió no pot desenvolupar-se per trobar-se atrapat per una coberta dura que impedeix l'expansió i germinació. S'ha d'utilitzar calor humida per expandir la coberta i fer-la més flexible.

Latència Endògena

Deguda a condicions internes de l'embrió o substàncies de reserva.

1. Morfològica: Embrió subdesenvolupat en el moment que s'agafa de l'arbre i necessita un període addicional per germinar. S'ha d'aplicar temperatura.
2. Fisiològica: L'embrió està madur però no pot germinar perquè hi ha substàncies inhibidores. El mètode és l'estratificació, que consisteix a posar llavors en un medi humit en capes o barrejades (3 parts de sorra per 1 de llavor).

Doble Latència

Cal fer un tractament per trencar la latència endògena (coberta) i un per trencar l'exògena (estratificació).

Viabilitat de la Llavor

• Anàlisi bioquímic de tetrazoli: S'utilitza un indicador de teixits vius. És una sal que, en contacte amb els teixits, es tenyeix de vermell i pot mesurar la part viva de la llavor.
• Tall i anàlisi de l'embrió: S'extreuen els embrions i s'incuben en una cambra 14 dies a 20-25ºC amb hores de llum.
• Raigs X: Molt útil però car. Permet identificar les llavors buides, plenes i embrions normals i anormals.

Sembra de Llavors

Safates Alveolades

Per a llavors petites. Es poden aclimatar en cultius protegits (túnels, hivernacles). Han de tenir drenatge.

El substrat ha de ser desinfectat i lliure de llavors de males herbes, de granulometria fina i bona porositat.

Caixoneres

Llavors de mida mitjana i gran. Base de sorra o grava fina. Risc d'infecció menor. Repicat més incòmode que en safates.

Bosses

Per a plantes sensibles al repicat o llavor gran amb alt percentatge de germinació.

Contenidors

Igual que les bosses.

En Eres

Sembra directa sobre el terreny. Per a producció a gran escala. Terreny arenós.

Reproducció Vegetativa: Esqueixos

Fragments de planta separats per multiplicar. Hi ha 2 tipus:

Esqueix Llenyós

Esqueixos de fusta de creixement de l'any anterior. Es tallen a l'hivern, amb una longitud de 15-20cm. El tall de la paret basal s'ha de fer per sota d'un nus, per sota de l'última gemma.

Esqueix Herbaci

Es troben en plena vegetació. Escollir esqueixos que no tinguin flors preformades.

Esqueix de Principis de Primavera

Aprofitar la brotació d'un arbre o matoll en acabar-se l'hivern (març-abril). Consisteix en un brot de pocs cm que es treuen a ras de la branca principal.

Esqueix de Primavera-Estiu

Tallar al maig-juny, quan els brots són molt més llargs i gruixuts. Es troben les gemmes auxiliars ja madures.

Instal·lacions per a l'Estaquillat Herbaci

Objectiu: evitar la dessecació de l'esqueix.

• Caixa hermètica: Caixa sense fons amb una tapa transparent. S'omple de substrat desinfectat i amb bona capacitat de conducció tèrmica, de retenció d'aigua i suficientment airejat. S'aplica amb calor de fons.
• Mist-system: Són difusors que produeixen una nebulització periòdica amb l'objectiu de mantenir una pel·lícula d'aigua sobre els esqueixos. El reg s'apaga per la nit per reduir l'evaporació.
• Fog-system: Difusió molt fina d'aigua a l'ambient, creen boira i una humitat de gairebé el 100%.
• Làmina de plàstic: Cobrir els esqueixos amb una làmina de polietilè fina i transparent, que serà retirada per ventilar un cop al dia durant mitja hora.

Esqueixos Semillenyosos

Esqueixos de coníferes. A finals d'estiu (setembre-octubre), amb planta perennifòlia (han d'estar en repòs vegetatiu). És convenient deixar un tros de branca principal a la base de l'esqueix (taló).

Substàncies de Creixement (Hormones)

Substàncies que afavoreixen la rizogènesi (són auxines). Objectiu: accelerar la iniciació de meristemes radiculars i augmentar el percentatge de rendiments i qualitat d'esqueixos pel nombre d'arrels formades.

Hi ha 3 tipus:

• AIA (Àcid Indolacètic): Substància natural, molt activa, poc estable.
• AIB (Àcid Indolbutíric): Més estable, menys soluble, acció molt localitzada, molt eficaç en dosis molt baixes.
• ANA (Àcid Naftalenacètic): Té aproximadament les mateixes característiques que l'AIB, però més delicat d'aplicar.