Tècniques fotogràfiques: Enquadrament, moviments de càmera i angulació
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Plástica y Educación Artística
Escrito el en catalán con un tamaño de 4,15 KB
L'enquadrament fotogràfic
L'enquadrament és la forma de situar els objectes en la fotografia: quants objectes hi ha, on estan situats, la distància a la qual estan situats, el grau de detall que veiem de cadascun d'ells.
Tipus d'enquadrament
- Enquadrament centrat: La càmera es col·loca davant d'allò que es vol registrar, aconseguint que quedi al centre del quadre de la imatge. Aquest tipus d'enquadrament dóna una imatge simètrica.
- Enquadrament descentrat: Si la càmera es col·loca de tal manera que el motiu a registrar quedi en un dels costats del quadre de la imatge. En aquest cas el resultat és una imatge desequilibrada que en algunes ocasions pot resultar molt atractiva.
- Enquadrament oblic: Quan la càmera pren el motiu des d'una posició no perpendicular a la part frontal.
- Enquadrament de perspectiva: Es dona quan en un enquadrament centrat s'obté una imatge en la que els seus elements o les seves línies més destacades són convergents vers un mateix punt.
Moviments de càmera
- Panoràmica: Consisteix a girar lentament la càmera sobre el seu eix vertical o horitzontal.
- Horitzontal: si la càmera gira sobre el seu eix vertical.
- Vertical: si ho fa sobre l'horitzontal, aquesta pot ser ascendent i descendent.
- Zoom: Mecanisme òptic mitjançant el qual s'aconsegueix un allunyament o apropament progressiu des d'un punt cap a l'objecte. A l'apropament se l'anomena tancar camp i a l'allunyament obrir camp.
- Travelling: Consisteix en el desplaçament de la càmera al mateix temps que s'està gravant. El travelling es pot fer duent la càmera sobre l'espatlla o col·locant-la sobre un vehicle.
Plans fotogràfics
Segons la quantitat i distància de les imatges trobem diferents tipus d'enquadraments.
- Plans llargs: La càmera se situa a una distància considerable.
- Pla gran general: La figura humana és una taca en el paisatge del qual veiem una considerable extensió. Serveix per descriure espais o ambients.
- Pla general: Mostra un paisatge on veiem el personatge, les persones i les coses que té al seu costat.
- Pla de conjunt: La càmera se situa a uns 10 metres. Els personatges apareixen dintre de l'escenari, des d'on distingim bé el seu aspecte físic i el de les persones que té pròximes.
- Plans mitjos: La càmera se situa de manera que veiem un 50% i un 75% de la figura humana.
- Pla americà o 3/4: S'obté tallant la figura per sobre el genoll. Permet veure diverses persones de mig cos, la seva expressió i l'acció que fan. També se'l coneix com a pla... Aquest nom prové de les pel·lícules de l'oest on s'ensenyaven els pistolers.
- Pla mitjà: Quan tenim l'home sol fotografiat de mig cos, això permet veure la seva expressió.
- Plans curts: S'obté col·locant la càmera ben a prop de l'objecte a fotografiar, se sol buscar el detall, l'expressió general sinó el concentrat d'alguna cosa.
- Primer pla: Quan tenim una part del cos humà, de manera que podem veure la seva expressió.
- Pla de detall: Quan veiem un detall concret de la persona, o un detall de l'escena que es vol destacar. Si és un objecte s'anomena pla de detall, si és una persona primeríssim primer pla.
Angulació
L'angulació és la situació de la càmera respecte a l'objecte a fotografiar.
- Angulació normal: Imatge que s'obté al fotografiar l'objecte que està a la mateixa altura que la càmera.
- Picat: Imatge que obtenim quan ens situem a més altura de l'objecte a fotografiar. S'utilitza per restar-li importància a una persona i disminuir-li qualitats.
- Contrapicat: És la imatge que obtenim quan situem la càmera més baix que l'objecte a fotografiar.