Tècniques i elements visuals en el rodatge audiovisual

Presa: tot allò que queda enregistrat des de que comencem a gravar fins que aturen l’enregistrament. Pla d’edició és la presa o part de la presa que considerem bona i forma part de l’edició final o muntatge del producte audiovisual. Pla d’enquadrament és la part del subjecte recollida en l’enquadrament, segons l’allunyament o l’apropament. L’escena és el conjunt de plans que posseeixen unitat d’espai i temps, passen al mateix temps al mateix lloc, és a dir, és la part del discurs audiovisual que es desenvolupa en un sol escenari. La seqüència és la unitat de divisió de relat visual en la qual es planteja, desenvolupa i conclou una situació dramàtica (té sentit per ella mateixa). Pla seqüència és una tècnica de planificació del rodatge en què la càmera no deixa de rodar durant un temps força llarg. Càmera subjectiva: adopta un punt de vista intern, imitant la mirada d’un personatge per col·locar l’espectador en el lloc d’aquest personatge (càrrega emocional narrativa molt més forta). Objectiva: el pla imita el que veu, un observador extern a l’acció. Fora de camp: (espai en off) espai invisible que rodeja el que és visible, i en el qual continuen les accions dels personatges no presents a l’enquadrament, tot i que, no és visible en el camp, forma part de l’escena. Allò que l’espectador creu que hi ha fora de l’enquadrament, basant-se en la informació d’allò que veu dins del quadre: Manipulador: perquè pot presentar en imatges indicis d’una realitat inexistent. Creatiu: es poden crear situacions en la ment de l’espectador, mitjançant la selecció i combinació de parcel·les d’una realitat suggerida. Autocensura (per no mostrar violència externa), motius de pressupost, generar expectació... Raccord: allò que tots coneixem per continuïtat, la correlació lògica entre un pla i el que el segueix. Fa referència a la fluïdesa o la unitat harmònica entre els diferents plans que constitueixen una seqüència. Relació d’uns plans amb uns altres partint de determinants elements que permeten donar la sensació de continuïtat: acció, gest, direcció, mirades, moviments de càmeres, il·luminació, cromatisme, cohesió tonal, escenari, vestuari, interpretació, progressió dramàtica... La continuïtat en el vestuari i a l’escenari, la continuïtat en la il·luminació i la continuïtat d’interpretació. En un rodatge s’encarrega de la continuïtat l’script: persona dedicada a examinar qualsevol mínim canvi que es produeix al set de rodatge. S’encarrega principalment de portar al raccord o continuïtat. L’eix és una línia imaginària que serveix d’orientació per al posicionament de les càmeres. L’eix d’acció divideix l’espai en dues àrees de 180 graus cadascuna. La mateixa norma s’ha d’aplicar pel que fa al creuament de mirades entre personatges situats en plans consecutius. El·lipsis: és un recurs narratiu que consisteix en presentar únicament els fragments que es consideren significatius d’un relat, eliminant la resta. Un dels elements cabdals en la construcció d’un relat audiovisual. Eliminació d’una part més o menys àmplia de la situació de l’acció que s’està presentant (fragment irrellevant, pot ser suprimit sense que l’espectador perdi la continuïtat del discurs). Poden ser: Inherents: elimina espais i temps de contingut feble i innecessari per a l’acció, D’estructura: motivades per raons de construcció de relat o De contingut: eliminació d’escenes de sexe, violència, ferides, etc. Recurs clàssic à canvi d’estacions. Expressiva: quan l’el·lipsi és en si el missatge, es converteix en una metàfora.

Moviments de càmera - tenen doble funció: funció descriptiva (ubicar i situar l’espectador i acompanya el moviment del personatge) i funció dramàtica (expressiva, mostrar l’expressió facial per veure l’estat d’ànim): Càmera fixa: moviment intern. Panoràmica: rotació de la càmera al voltant del seu eix vertical o horitzontal. Funcions: descriptiva (escenari o personatges), seguiment (trajectòria d’un personatge), relació (un element en camp amb un altre element fora de camp). *Escombrats: panoràmiques ràpides. Tràveling: desplaçament físic de la càmera: d’avanç (apropa), de retrocés (s’allunya), endavant o enrere d’acompanyament, d’acompanyament lateral, circular o vertical. Zoom: canviant les distàncies focals, desplaçament de les lents. Zoom in (angular a tele) o Zoom out (tele a angular). *Retrozoom: al mateix temps que fem un zoom in/out, fem un tràveling. Es crea un efecte de desplaçament del fons. Càmera a l’espatlla: sensació d’inestabilitat (tremolor produït pel pols humà). Steadicam: sistema d’estabilització per a càmeres. Transfocus: canvi d’enfocament en un mateix pla d’un objecte o personatge a un altre, sense canviar de pla. Canviar l’atenció d’un element a un altre. Grua: braç gran que a la punta hi sosté a la càmera, moviments increïbles.

Tipus de plans - Plans llargs: descriptius o oberts. Descriuen l’ambient, informen de la situació dels personatges, dels moviments...Gran pla general (GPG): la figura apareix molt llunyana, inferior 1/4 de l’alçada del quadre. Pla general (PG): la figura humana es representa completament i part de l’ambient que la rodeja. Pla conjunt. Pla sencer o pla figura (PS): dona certa informació de l’entorn, però es talla arran de cap i peus. Pla americà o pla tres quarts (PA): el subjecte es talla a l’alçada del genoll o per sobre o per sota. Plans mitjans: també anomenats d’acció o narratius. Centren l’atenció sobre l’acció. Pla mitjà (PM): el subjecte es talla a l’alçada de la cintura. Dues variants: Pla mitjà llarg (PML): en què el subjecte es talla just per sota la cintura. Pla mitjà curt (PMC): en què el subjecte es talla per sota l’alçada del pit. Plans curts: expressius, psicològics o tancats. Ens apropen el rostre del personatge, per tant, podem saber les seves emocions i explorar les expressions. Primer pla (PP): engloba del cap a les espatlles. Primeríssim primer pla (PPP): l’enquadrament es fa sobre el rostre, es talla pel front i just per sota la barbeta. Pla detall (PD): l’enquadrament se centra en un detall de l’escena, una part del rostre d’un personatge o un objecte.

Tipus d’angles - Posicions segons l’angle horitzontal: girem la càmera horitzontalment respecte a la posició del personatge:Presa frontal: el subjecte s’enquadra des de davant.Presa posterior o dorsal: el subjecte s’enquadra per darrere. Presa lateral: el subjecte s’enquadra des d’un costat i se’ns presenta de perfil.Presa en escorç: posició obliqua respecte a la càmera (uns 45 graus), normalment en escenes de diàleg per relacionar tots dos personatges, protagonista de cara i el personatge que escolta, d’esquena. El pla-contraplà: escenes de converses. Angulació aberrant o pla holandès: inclinem la càmera lateralment, és a dir, perdem l’horitzontalitat. Posicions segons l’angle vertical: girem la càmera verticalment respecte a la posició del personatge: Normal:a l’altura dels ulls. Piscat: per sobre de l’altura dels ulls. Contrapicat: per sota de l’altura dels ulls. Zenital: és un pla picat en extrem, totalment perpendicular per sobre del motiu principal (90 graus). Nadir: és un contrapicat portat a l’extrem, totalment perpendiculars per sota del motiu principal.