Tècniques i eines de taller: traçat, serrat, llimat, trepanat i roscat

1. Traçat

Operació prèvia al mecanitzat.

Es reprodueixen sobre la peça les cotes del croquis.

Error en el traçat = peça inútil.

Eines

• Puntes de traçar: vareta d'acer afilada, moletejada per a millor subjecció.
• Gramil: per a traçar línies paral·leles.
• Granet: per a marcar el centre d'un forat.
• Compàs: per a traçar arcs i circumferències (primer marcar centre amb granet).
• Marbre: taula de fosa, plana i polida; no es pot picar.
• Regles i esquadres: per a traçar línies rectes i angulacions.

Instruments de mesura

Regla graduada, peu de rei, micròmetre, rellotge comparador, galgues, cinta mètrica.

2. Serrat

Serra manual

• Fulla: flexible, d'acer HSS, amb dents inclinades per tallar en l'avanç.
• Pas del dentat: distància entre dents. Material dur o prim → pas fi.
• Triscat: dents torçades alternativament per evitar fricció.
• Arc de serra: subjecta la fulla i permet el tensat.

Procés

1. Traçar la línia de tall.
2. Escollir fulla amb pas adequat, dents cap endavant.
3. Subjectar la peça fermament al cargol de banc, sense vibracions.
4. Inclinació lleugera a l'inici per evitar trencar dents.
5. Pressió moderada en l'avanç; afluixar en el retrocés.
6. Utilitzar tota la longitud de la fulla, mantenint un ritme constant.
7. Refrigerar amb taladrina si cal.

Tipus de serres mecàniques: elèctriques, pneumàtiques, de cinta.

3. Llimat

Operació de rebaix, polit o retoc per donar dimensions i acabat. Hi ha diferents tipus de llimes segons la forma i el picat.

Tipus de llimes

• Forma: plana, mitja canya, triangular, quadrada, rodona.
• Picat:
  • Simple: per a metalls tous (60°–75°).
  • Doble: per a metalls durs (40°–45° i 75°–80°).
• Graus de tall: aspra (6 dents/cm²), basta (8), semifina (12), fina (16), extrafina (>16).
• Escofina: per a materials fibrosos (fusta, plàstic).
• Especials: garlopes (carrosseria) per picar xapa.

Tècnica

1. Subjectar la peça fermament.
2. Escollir la llima adequada al material.
3. Posició corporal correcta (peus separats, cos inclinat).
4. Subjectar amb les dues mans (mà esquerra de guia).
5. Pressió en l'avanç, angle de 45° respecte a la peça.
6. Utilitzar tota la longitud de la llima i netejar-la amb la carda.

4. Trepanat

Operació per fer forats amb arrenc de llimadures. Hi ha trepants portàtils de fins a Ø 15 mm, elèctrics o pneumàtics, i de sobretaula estables.

Broques

• Parts: cua, cos, punta.
• Canals per a l'evacuació de llimadures.
• Característiques: longitud total, longitud de tall, diàmetre, angle de tall (118° o 135°), nombre de llavis (2 o 4).
• Material:
  • Acer al carboni → materials tous.
  • HSS → acers de poca duresa.
  • Widia (carbur de tungstè) → materials molt durs.

Procés

1. Subjectar la peça fermament.
2. Broca ben subjecta al portabroques.
3. Velocitat segons material i diàmetre.
4. Forats grans en vàries passades (broca petita → gran).
5. Verificar el centrat abans de començar.
6. Refrigerar amb oli de tall o taladrina.
7. En forats profunds, treure la broca periòdicament per refrigerar i evacuar llimadures.

Tipus de forats

• Passant: travessa tota la peça.
• Cec: no travessa.
• Aixamfranat (avellanat): rebaix cònic a l'entrada.

5. Roscat

Operació per fabricar roscas (interiors o exteriors).

Característiques de roscas

• Diàmetre major (D), diàmetre menor (d), pas (P), angle de rosca, profunditat.
• Identificació: amb pinta de roscas o peu de rei.

Eines

• Filera (per a rosca exterior): fràgil; porta característiques gravades.
• Mascle (per a rosca interior): normalment en joc de 3 (desbast, intermedi, acabat).

Procés per a rosca exterior (filera)

1. Subjectar la vareta fermament; aixamfranar l'entrada.
2. Filera perpendicular a la vareta.
3. Avançar ½ volta, retrocedir ¼ per trencar llimadures.
4. Aplicar oli de tall.

Procés per a rosca interior (mascle)

1. Forat previ amb broca de diàmetre: d = D − P.
2. Utilitzar els mascles en ordre: n.º 1 (desbast), n.º 2 (intermedi), n.º 3 (acabat).
3. Perpendicularitat, lubricar; avançar 1 volta, retrocedir ½.