Tècniques Conductuals per a l'Aula: Reforç i Maneig de Conductes

Tècniques Conductuals per a l'Aula

4.3 Competència: Reforçar Conductes

Saber reforçar conductes mitjançant l'atenció del professor, el principi de Premack, el modelatge i la pràctica positiva.

Prepareu en el disseny del projecte aplicacions conductistes per enfortir conductes acadèmiques mitjançant l’atenció del/la mestre/a, el principi de Premack, el modelatge i la pràctica positiva.

Anàlisi Conductual Aplicada

• És l'aplicació dels principis conductuals per tal de modificar el comportament, també per aconseguir la modificació de conducta.
• Implica, abans de fer la intervenció, que cal especificar clarament la conducta que cal modificar, l’amidament (abans i després) i l’anàlisi dels antecedents i els reforçadors.

Mètodes d’intervenció per fomentar conductes:

• Reforçament amb l’atenció del/la professor/a: Aquesta atenció és molt valorada pels estudiants. Es recomana fer èmfasi de les conductes positives amb atenció i elogis, i ignorar els errors i el mal comportament. Encara que això no sol ser suficient sempre, especialment quan les conductes inadequades són reforçades per altres estudiants. Igualment és important que els elogis siguin contingents a la conducta, clarament relacionats amb la conducta i ser creïbles. Tot i això, hem de procurar que no substituïsquen la motivació per l’aprenentatge.
• Principi de Premack: Situar una conducta d’alta freqüència (desitjada) a continuació d’una altra que volem enfortir (de baixa freqüència) pot fer de reforçador d’aquesta última.
• Modelatge (aproximacions successives): Es tracta de dividir la conducta en passos més petits (mitjançant l’anàlisi de tasques), per poder reforçar els que es facin bé i donar feed-back o retroalimentació sobre els errats. És adequat per a conductes complexes però demana prou de temps, així que de vegades pot ser substituït per la senyalització.
• Pràctica positiva: Es tracta de demanar que els estudiants substituïsquen una conducta errada per la correcta tan prompte com siga possible i practicar-la tant com es puga.

4.4 Competència: Manejar la Conducta Indesitjable

Manejar la conducta indesitjable amb reforçament negatiu, les reprimendes, el cost de resposta i l'aïllament social.

Suposeu un parell d’estudiants (nen i nena) especialment disruptius en el vostre grup i prepareu una bateria de recursos conductistes per eliminar/reduir la freqüència d’aquestes conductes a partir de l’ús del reforçament negatiu, les reprimendes, el cost de resposta i l’aïllament social.

Maneig de la Conducta Indesitjable

• Reforçament negatiu: S’aplica posant els estudiants en situacions lleugerament aversives per tal que les puguin evitar si mostren la conducta adequada. Es diferencia del càstig per centrar-se en incrementar una conducta concreta, a més a més l’estudiant té el control ja que pot evitar l’estímul aversiu realitzant la conducta demanada. Per dur-lo a terme correctament s’ha de descriure clarament la conducta desitjada, no enganyar, assegurar-se que es pot aplicar la situació aversiva i mantenir-lo davant de les queixes i les promeses de canvi fins que es canvie de veritat.
• Reprimendes: Que siguen lleus i en privat és millor que fortes i públiques (que poden reforçar la conducta no desitjada pel reconeixement públic). No ajuda que siguen freqüents.
• Cost de resposta: Es tracta de perdre reforçadors per incomplir regles.
• Aïllament social (temps fora): Suposa traure de l’aula a qui es comporte incorrectament durant 5-10’ i col·locar-lo on no tinga reforçadors. És una tècnica controvertida i es converteix en ineficaç si s’allarguen el períodes de temps fora.
• Càstig: Normalment no dóna el resultat esperat per si mateix, és necessari combinar-lo amb el reforç de la conducta desitjable. A més a més, ensenya als estudiants usos incorrectes del poder, a buscar venjances, a no actuar adequadament que no està l’autoritat, a no destacar les conseqüències de les accions pròpies en els altres, sense fomentar l’empatia o la compassió, i també interfereix el desenvolupament d’una bona relació amb els professors.