Tècniques de Comunicació Visual: Guia Completa de Principis de Disseny
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Plástica y Educación Artística
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,51 KB
Tècniques de Comunicació Visual
Les tècniques de comunicació visual són utilitzades pels dissenyadors per expressar visualment els continguts. Ofereixen una àmplia gamma de possibilitats d'expressió i comprensió, que van d'un pol a l'altre oposat. Per això, a continuació, desenvoluparem les tècniques més conegudes i la seva oposada.
Equilibri i Inestabilitat
Es basa en el funcionament de la percepció humana i en la intensa necessitat d'equilibri, que es manifesta tant en el disseny com en la reacció davant d'una declaració visual. El seu oposat és la inestabilitat. L'equilibri és una estratègia de disseny en la qual hi ha un centre de gravetat a mig camí entre dos pesos. La inestabilitat és l'absència d'equilibri i dona lloc a formulacions visuals molt provocadores i inquietants.
Simetria i Asimetria
En la simetria, a cada unitat situada a un costat de la línia central correspon exactament una altra a l'altra banda. És perfectament lògic i senzill de dissenyar, però pot resultar estàtic i fins i tot avorrit.
Regularitat i Irregularitat
La regularitat consisteix a afavorir la uniformitat d'elements, el desenvolupament d'un ordre basat en algun principi o mètode respecte al qual no es permeten desviacions. La seva oposada, la irregularitat, realça l'inesperat i l'insòlit, sense ajustar-se a cap pla desxifrable.
Simplicitat i Complexitat
La tècnica de la simplicitat imposa el caràcter directe i simple de la forma elemental, lliure de complicacions o elaboracions secundàries. La complexitat, per contra, implica una complicació visual a causa de la presència de nombroses unitats i forces elementals, que dona lloc a un difícil procés d'organització del significat.
Unitat i Fragmentació
La unitat és un equilibri adequat d'elements diversos en una totalitat que és perceptible visualment. La col·lecció de nombroses unitats ha d'acoblar-se tan perfectament que es percebi i consideri com un objecte únic. La fragmentació és la descomposició dels elements i unitats d'un disseny en peces separades que es relacionen entre si, però conserven el seu caràcter individual.
Economia i Profusió
La presència d'unitats mínimes de mitjans visuals és típica de la tècnica de l'economia. L'economia és una ordenació visual assenyada en la utilització d'elements. La profusió està molt recarregada i tendeix a la presentació d'addicions al disseny bàsic que, idealment, suavitzen i embelleixen mitjançant l'ornamentació. La profusió és una tècnica visualment enriquidora que va associada al poder i la riquesa. Per contra, l'economia és visualment fonamental i realça els aspectes conservadors i reticents del que és pobre i pur.
Reticència i Exageració
Reticència consisteix a aproximar-se mesuradament a una resposta de l'espectador. Per contra, en l'exageració es recorre a l'extravagant, intensificant i ampliant el significat del missatge que es vulgui mostrar.
Predictibilitat i Espontaneïtat
La predictibilitat es basa en la previsió per endavant del missatge visual, basant-se en un mínim d'informació. L'espontaneïtat es caracteritza per una falta aparent de pla. És aquesta última una tècnica de gran càrrega emotiva, impulsiva i desbordant.
Activitat i Passivitat
L'activitat com a tècnica visual ha de reflectir el moviment, produint vivesa i energia. Per contra, la passivitat, basada en la representació estàtica, produeix un efecte de repòs.