Tècniques de Comunicació: Guia Completa

Implementació de Tècniques de Comunicació

La comunicació consisteix en l'emissió i recepció de missatges entre dues o més persones, animals o coses. Els que es comuniquen busquen aportar i obtenir informació sobre un determinat assumpte.

Objectius de la comunicació: informar, recolzar i orientar.

Elements de la Comunicació

• Emissor: Qui dona la informació.
• Receptor: Qui rep la informació.
• Canal: Medi pel qual es transmet la informació.
• Missatge: La informació o notícia que es comunica.
• Codi: Llenguatge que s'utilitza (verbal, no verbal).
• Soroll: Qualsevol interferència en l'acte de comunicació.
• Context: Circumstàncies temporals, espacials i socioculturals que envolten l'acte comunicatiu.

Estils de Comunicació

Passiu

• No respecta els drets dels altres.
• No aconsegueix els seus objectius.
• Se sent frustrat, desgraciat, ferit, ansiós.
• Inhibit.
• Deixa a l'altre escollir per ell.

Agressiu

• No respecta els drets dels altres.
• S'aprofita dels altres.
• Pot aconseguir els seus objectius passant per sobre dels altres.
• Està a la defensiva, denigrant i humiliant els altres.
• Expressiu.
• Escull pels altres.

Assertiu

• Respecta els drets dels altres.
• Pot aconseguir els seus objectius.
• Se sent bé amb si mateix. Té confiança.
• Expressiu.
• Escull per si mateix.

Sistemes de Comunicació

Distribució dels Diferents Tipus de Llenguatges

La comunicació entre persones es realitza, majoritàriament, a través de l'oratòria, realitzant una transmissió i recepció alternativa de missatges, per mitjà d'aquesta llengua. Llenguatge no verbal (55%), paraules (7%), to de veu (38%).

• La comunicació no verbal: És primordial analitzar i interpretar els fluxos de comunicació que es manifesten mitjançant les expressions facials, gestuals, posturals, contacte físic, to de veu i direcció i intensitat de la mirada. Els professionals subestimen el poder del contacte físic com una forma de comunicació.

Altres Sistemes de Comunicació

• Animals: abelles, dofins, elefants...
• Tàctil: carícia, abraçada, petó, bufetada...
• Paralingüística: tipus de veu, vocalitzacions, entonació.
• Cinèsica i prosèmica: manera de moure's, mirar, tocar, sentir, emetre... mentre es comunica.
• Comunicacions visuals: banderoles navals, graus militars, sistemes cromàtics (com a valor connotatiu: negre → dol, blanc → boda), vestuari (moda, hàbits, complements que tenen una connotació simbòlica com ara religió).
• Sistemes verbals-visuals: cinema, televisió, cinema mut, mapes, teatre.
• Cultural: sistema de comportament i valors.

Aplicació de les Noves Tecnologies per a la Comunicació

Les TIC són tots aquells recursos, eines i programes que s'utilitzen per processar, administrar, emetre, rebre, compartir i/o emmagatzemar tot tipus d'informació.

Barreres en la Comunicació

Ambientals

Són aquelles que ens envolten, són impersonals i tenen un efecte negatiu en la comunicació. Poden ser incomoditat física (calor en una sala, una cadira incòmoda, etc.), distraccions visuals, interrupcions i sorolls (timbre, telèfon, algú que pateix tos, sorolls de construccions...).

Verbals

Caracteritzades per la manera de parlar que s'interposen en la comunicació, com ara parlar molt ràpid o que no s'expliquen adequadament. Persones que parlen un altre idioma, no entendre tot i ser el mateix idioma (desconèixer vocabulari, diferència d'edat, classe social, tecnicismes, no presentar interès...). El fet de no escoltar bé és un altre tipus de barrera verbal, quan no existeix atenció.

Interpersonals

Quan dues o més persones presenten un efecte negatiu en la comunicació mútua (Ex: suposicions incorrectes i percepcions distintes, prejudicis).

Semàntiques

El fet de tenir més d'un significat per una mateixa paraula pot esdevenir una barrera, ja que l'emissor pot emprar les paraules amb un determinat significat que el receptor, per diverses raons, interpreta d'una altra manera, o fins i tot pot no entendre, impossibilitant la comunicació eficient.

Físiques

Circumstàncies que es presenten en el medi ambient i que impedeixen una bona comunicació: sorolls, il·luminació, distància, problema en els mitjans a l'hora de transmetre un missatge (telèfon, micròfon, gravadora, televisió...).

Fisiològiques

Deficiències que presenta l'emissor (veu dèbil, mala pronunciació...) i/o receptor (problemes visuals, auditius...). Aquests factors poden afectar negativament la comunicació efectiva. Produïts majoritàriament per malformacions, disfuncions, limitacions funcionals, accidents…

Psicològiques

Ocasionades majoritàriament per rebuig cap al receptor i/o emissor, fins i tot pel missatge que es vol transmetre. La deformació comunicativa pot esdevenir per estats emocionals (temor, odi, menyspreu, deixadesa, tristesa, alegria) o prejudicis (aprovant o desaprovant el que es diu, estigui escrit, no entengui o cregui envers el tema). Sorgeix de la manera individual que posseeix cada persona per percebre i comprendre el món que l'envolta, prejudicis i necessitats a satisfer.

Administratives

Donades per manca de planificació, supòsits no aclarits, distorsions semàntiques, expressió deficient, no escoltar, pèrdua durant la transmissió o una dolenta retenció, avaluació prematura, desconfiança, amenaça, temor, sobrecàrrega d'informació...