Tècniques de bàsquet: Fintes, Rebots i Defenses

Fintes

Un moviment tècnic qualsevol que interrompem per a realitzar seguidament un altre diferent o el mateix que iniciem. Fintar és enganyar, amagar al contrari. Són un recurs tècnic que dóna un gran nombre d'avantatges sobre l'adversari, tant ofensives com defensives. Sabem el que realitzarem i el contrari ha de reaccionar en funció del que nosaltres fem. Les fintes han de ser "creïbles". Si es realitza una cosa impossible de fer o sense sentit, és difícil que el contrari s'ho cregui.

Fintes de Recepció

Són moviments de peus en atac sense pilota. Pretenem col·locar-nos en una posició avantatjosa per a la correcta recepció de la pilota, anticipant-nos a l'acció de la defensa. S'ha de demanar la pilota després de la finta, no abans ni durant l'execució d'aquesta, perquè això últim dificulta notablement l'acció del passador. Es demanarà la pilota amb la mà més allunyada del defensor. Cal fer en la recepció després de la finta i els peus han de quedar encarats a la canastra.

Fintes amb Pilota

Les fintes de sortida consisteixen a enganyar al contrari fent-li veure que iniciarem la nostra marxa d'una banda fent-ho realment per l'altre.

Triple Amenaça

La posició idònia després de rebre la pilota és la que anomenarem de "triple amenaça", per ser la que ens posarà en disposició immediata per a poder botar, passar o tirar. Perquè la "triple amenaça" arribi a ser veritablement important i efectiva ha de ser exactament això: una amenaça, perquè si sabem positivament que un jugador no tirarà o penetrar haurà deixat de ser tal amenaça, almenys triple, serà una "simple" amenaça molt més fàcil de defensar. O sigui, que no és suficient ser agressius en defensa, sinó que cal, a més, ser-ho també en atac.

Rebot Defensiu

Quan parlem d’aquest tipus de rebot, no hi ha més remei que referir-se al bloqueig del rebot, de tal manera que es impossible parlar d’un sense l’altre. Al ser conscients de que s’ha produït un tir hem de, instantàniament i oblidant-nos de la pilota, donar un petit pas cap a l’atacant per intentar guanyar-li la posició mitjançant un pivot, generalment de revers, en funció de la direcció que prengui, per prendre contacte amb ell amb la nostra esquena, fixant-lo en aquesta posició i mantenint els nostres braços aixecats per sobre de les espatlles i les cames flexionades per estar actius per anar al rebot.

Rebot Ofensiu

És l’acció contrària. El jugador ha de mirar en tot moment la pilota per intuir a on caurà. Sempre que es pugui intentarem, agafar una posició pel salt i també es pot intentar amb carrera per anar amb més potència. Envers el bloqueig de rebot hem de medir-nos amb el rival en curt: 1. Lluitant contra el bloqueig per fortalesa física. 2. Mitjançant fintes per descol·locar el bloqueig. 3. Aprofitant que el bloquejador empeny cap enrere per apartar-nos ràpid, esperant que perdi l’equilibri i al moure els seus peus guanyar-li la posició.

Defensors del Costat Fort

Pressió defensiva, molt actius. Estarà damunt dels seu jugador tant si te com no pilota (poca distància entre ell i oponent). Un braç en la línia de passada (en cas de tallar passada, iniciar contraatac) i l’altre pròxim al jugador que defensa.

Defensors del Costat Dèbil

Posició bandoler (una mà senya el seu jugador i l’altra la pilota). D’esquena a la cistella. Més distància entre el seu jugador. Prioritat: oferir la màxima ajuda defensiva.

Defensa Individual

Coneguda com a defensa a l'home, en aquest tipus de defensa cada jugador defensa a un jugador de l'equip rival. El principal avantatge és que cadascun es pot centrar en un jugador i si es fa bé "ofega" a l'equip contrari. L'inconvenient és que és una defensa més exigent a nivell físic per a tot l'equip.

Defensa en Zona

El que es fa és defensar en una zona específica, és a dir, els jugadors deixen de defensar a un jugador concret i s'encarreguen de defensar una zona concreta de l'àrea defensiva sent el responsable d'aquells jugadors que estiguin en aquesta zona. Els jugadors hauran d'estar molt atents, ja que es requereix una gran mobilitat col·lectiva, perquè en funció de la posició de la pilota, hauran d'anar ajustant els moviments defensius que es realitzin, cap a on vagi el mateix, ajudant els seus companys en tot moment.

Defensa Mixta

Es denomina mixta perquè es combina la defensa en zona i la individual, normalment s'utilitza quan algun jugador és molt difícil de parar. Realitzant aquesta defensa s'aconsegueix que li sigui més difícil rebre la pilota i jugar en més llibertat. Alguns tipus d'aquesta defensa són: Caixa i 1: Existeix una marca individual i els altres 4 estan en zona. S’utilitza quan es vol defensar a un atacant exterior. Rombe i 1: una altra opció que tindrem es la de col·locar en rombe la zona, això anirà molt en funció de les característiques dels jugadors atacants (joc interior). Triangle i 2 (A): Hi ha dos jugadors que defensen als atacants exteriors de forma individual i els altres 3 defensor estan en zona. Variant (triangle invertit) (B): quan es vol defensar a un jugador interior i un jugador exterior el triangle s’inverteix, col·locant dos jugadors en zona de tir lliures he realitzat el marcatge a l’home proposat.