Tècniques d'animació: tradicional, 3D i stop motion

Tècniques d'animació

Tècniques d’animació: podem diferenciar les animacions segons s’hagin fet amb càmera, sense o directament amb ordinador. També les podem diferenciar segons tinguin un caràcter tridimensional o bidimensional.

Dibuix animat tradicional

Dibuix animat tradicional: és l’animació realitzada a partir de seqüències de dibuixos que tradicionalment es gravaven amb càmera sobre un suport pla per ser posteriorment editats.

Aplicacions

Aplicacions: l’animació tradicional continua sent la utilitzada per a l’elaboració de curts i llargmetratges i, en molts casos, constitueix la base per a després treballar amb altres formats d’animació.

Realització

Realització: primer s’ha de tenir un guió; a partir d’aquest es creen els personatges. Això suposa pensar el tipus d’estètica i definir tots els elements del personatge. També s’han d’estudiar els gestos i les expressions. Tot aquest procés es fa gràficament, dibuixant i desdibuixant el personatge. Posteriorment es defineixen els fons, els espais on s’han de moure els personatges. Finalment es fa un storyboard on es detalla la planificació que desenvolupa el guió.

Després hi ha la fase de producció que tradicionalment requeria realitzar totes les seqüències de dibuixos per aconseguir el moviment dels personatges. Aquests dibuixos es feien sobre paper vegetal. Actualment, es treballa amb l’ajuda de l’ordinador: s’escanegen els dibuixos, es pinten informàticament, es combinen i se sobreposen els uns amb els altres per crear plans definitius. Després s’editen amb programes especials i se construeix la història; finalment s’hi afegeix la banda sonora.

Stop motion

Stop motion: és l’animació realitzada animant cossos articulats o materials reals. L’animació es grava amb càmera i després es fa l’edició. La més coneguda és l’animació de plastilina. També hi ha l’animació d’objectes, de papers retallats, de sorra...

• Animació de ninots de plastilina i ninots articulats: a partir del guió es realitzen els personatges; després s’estudia el moviment. Cal dissenyar i construir les escenografies on actuaran els personatges. A l’hora de la gravació cal seguir el guió i tenir en compte la il·luminació, la posició i els moviments de la càmera.
• Animació d’objectes: s’animen objectes reals variant la seva posició poc a poc i gravant successivament per aconseguir fotogrames de tota la fase del moviment. Es pot treballar gravant en pla o preparar un espai on aquest es mogui.
• Pixel·lació: és l’animació de persones; s’utilitza per fer trucs, aparicions i desaparicions, canvis, etc. Normalment es fa conjuntament amb objectes.
• Animació de papers retallats: és gravada generalment en pla sobre un suport on papers retallats de diferents colors, fragments o fins i tot dibuixos es desplacen progressivament mentre la càmera grava els fotogrames.
• Animació de sorra: el material utilitzat és la sorra, amb la qual es poden fer formes i variar-les a mesura que es van gravant.

En tots els casos la gravació es pot fer amb una càmera fotogràfica o de vídeo; després les imatges es passen a l’ordinador i s’editen amb un programa d’edició.

Animació 3D

Animació 3D: és la que es crea a partir del modelat d’elements tridimensionals dins l’ordinador. Es dibuixen elements amb paràmetres volumètrics. A aquests elements se’ls poden aplicar textures.

Aplicacions

Aplicacions: cada vegada s’utilitza més aplicada a diferents productes. Destaquen els curts i llargmetratges d’animació i els videojocs on el jugador es mou per un espai. També s’empra aquesta tècnica en efectes especials al cinema i en la publicitat.

Realització

Realització: es parteix d’un guió i es comença per fer el disseny dels personatges.

Animació multimèdia

Animació multimèdia: són aquelles que s’incorporen a formats multimèdia. Aquest tipus d’animacions s’utilitzen en diferents productes digitals, sent molt utilitzades actualment a Internet.

Aplicació

Aplicació: s’apliquen a les pàgines web, ja sigui en el seu contingut o en la presentació d’un lloc. També s’utilitzen per al disseny de CDs o altres interactius.

Tipus

• GIFs animats: són una sèrie d’imatges que es mostren en pantalla durant un interval de temps predeterminat, en molts casos repetint-se més d’una vegada.
• Animacions vectorials amb Flash: les pel·lícules de Flash són animacions en format .swf realitzades a partir de gràfics vectorials. L’avantatge dels gràfics vectorials és que es poden ampliar o reduir sense perdre definició. Flash és un sistema que funciona amb línies de fotogrames que conformen una pel·lícula.

Elements propis de les animacions

Els elements bàsics d’animació ens permeten aconseguir la il·lusió de moviment: el ritme i els canvis de ritme, la velocitat, trajectòries i línies d’acció...

També és important la part sonora de l’animació, sobretot la música, que marca el ritme, emfatitza el desenvolupament dels moviments o els potencia.

Les animacions tenen totes les característiques pròpies dels relats de ficció. És l’art on l’impossible esdevé possible, ja que podem fer variacions de comportaments naturals d’elements inanimats, deformacions, pèrdua i recuperació de la gravetat.

El moviment

El moviment: per desenvolupar un moviment concret hem de saber com és, com es desenvolupa i on comença i acaba. En una animació hi ha dos tipus de moviments:

• El desplaçament del personatge per l’espai. El desplaçament comença en un punt inicial i acaba en un punt d’arribada. En el moment de fer la gravació és aconsellable marcar el punt d’inici i el punt final.
• Els moviments del propi personatge, que determinen la seva personalitat, les seves reaccions i expressions.

El ritme

El ritme: és la relació que hi ha entre l’espai i el temps. Per definir el ritme hem de determinar un temps per un desplaçament. Per aconseguir un ritme lent la trajectòria es definirà a partir de desplaçaments molt curts; per a un ritme ràpid els desplaçaments seran més llargs.