Tècnica i característiques dels salts en atletisme

Elements tècnics comuns als salts

a. La carrera b. L'amortiment en el penúltim recolzament c. L'últim pas: més curt i més ràpid que el penúltim d. Col·locació del peu en la batuda e. La batuda. La seua durada i adreça determinen la velocitat vertical f. Vol o paràbola g. Caiguda o aterratge.

Característiques generals dels salts

Intervenen la pressió, la relaxació, la concentració, etc… perquè els atletes tenen molt de temps per a veure el que passa al seu voltant. Tenen 4 fases: CARRERA - BATUDA – VOL – CAIGUDA. Hi ha 2 tipus de concursos: salt de longitud i triple salt - Millora: màxim de 6 intents, però si són més de 8 participants després dels 3 primers intents es farà una classificació podent tornar a saltar els 8 millors. Són salts horitzontals. Són concursos oberts. Salt d'altura i salt amb perxa - Intents: l'atleta tria l'altura a la qual comença i podrà saltar quantes vegades vulgui i a l'altura que vulgui mentre no cometa 3 nuls seguits. Són salts verticals. Són concursos tancats. Els salts i les qualitats físiques Les necessitats fonamentals dels salts són: força i velocitat. El salt d'altura necessita flexibilitat. L'element comú a tots els salts és l'arribada amb velocitat a l'últim suport o impuls i l'angle d'eixida d'aquell impuls. Dins dels elements dels moviments dels salts hi ha: - Salts naturals: longitud i triple. - Moviments tècnics: altura (disposició rotacional del cos) i perxa (extremadament tècnic) El resultat d'un salt dependrà: 1. De la antropometria del saltador. 2. La velocitat d'arribada a la batuda. 3. Angle de batuda. 4. L'evolució dels segments corporals en l'aire.

Orígens

Es remunta al segle XVIII abans de Crist, on els celtes realitzaven una espècie dels jocs olímpics (tailteann): passar un mur amb l'ajuda de les cames. Evolució històrica: Al principi salt frontal (meitat del XIX). Després es va emprar la tisora (s. XX). Els americans van evolucionar la tisora i es va donar pas al “rodillo”, en el qual el cos rodava sobre el llistó. - Rodillo ventral: d'ús maximitzat fins a 1968, on va popularitzant-se a tot el món la tècnica de Fosbury. Fases de la tècnica d'altura: 1. Assimilació tècnica de la fase de batuda. 2. Assimilació tècnica de les fases de franqueig i aterratge. 3. Assimilació tècnica de la fase de carrera (recta i corba). 4. Assimilació tècnica de l'acoblament entre la carrera i la batuda. 5. Assimilació tècnica estructural global del salt. Reglament - La forma de franquejar-ho no està definida. - El saltador no ha de superar la vertical del llistó amb cap part del cos per sota del llistó. - No podran recolzar-se en el matalàs per a superar el llistó. - El saltador disposa de 90” per a realitzar el salt. De 3’ si queden 3 saltadors. De 5’ si ja ha guanyat. - Batuda en una cama (2 són nuls). - Si cau el llistó nul. - Tres intents nuls desqualificat. - Cada atleta tria l’altura de començament. - L’augment de l’altura depèn de la competició. Classificació en el salt d'altura: Serà 1º el que faça millor marca, en cas d'empat entre 2 o més es mirarà els nuls en l'última altura. En cas de prevaldre l'empat s'explicarà en nombre total de fallades del concurs.

Orígens tècnica de longitud

En 1860 la Universitat d'Oxford organitza uns JJ en els quals està la longitud. En 1864 Oxford Vs Cambridge (inclouen el salt de longitud). En 1866, igual que l'altura, la longitud es fica en els 1º campionats britànics d'atletisme. S'incorpora als JJOO en 1896 (Atenes). Dones en 1928. Anàlisi. Tècnica - Sol tenir de 16 a 22 passos de carrera (30-45m) - La batuda és la més ràpida dels salts. - La velocitat és major que en la resta dels salts. - L'angle d'eixida oscil·la entre 16-24º del centre de gravetat. Carrera Fases: - Posada en acció: Moviments previs i primers passos. Progressió: Es realitza una búsqueda de la màxima velocitat Preparació de la batuda: Transformen la carrera en salt. 2 formes d'acostament a la batuda: - El running: el corredor no varia substancialment els seus passos en arribar a la taula. Corredors veloços. - El sinking: el corredor realitza una acció de penúltim pas i últim pas per a caure sobre la taula, cercant un retard del seu centre de gravetat. La batuda Les mateixes que la carrera: • Amortiguació • Recolzament-sosteniment • Impuls • Posició “tandem”. És la última posició per a poder crear la posició final del vector horitzontal “velocitat” i el vector vertical “impuls” El vol: Hi ha diferents estils: Estil natural, Estil extensió, tisora.

La caiguda

Té dues fases: 1. Fase de contacte amb l'arena. 2. Fase d'aterratge. S'intenta deixar la petjada el més lluny de la taula possible. Tipus: • En rotació: El cos gira sobre els peus lateralment • De genolls: • No és molt freqüent, és difícil que el apoiament siga més baix que la cadera. • Adelantament de la cadera al contactar en els peus en la arena. • Després dels peus es claven els genolls. • En forat: El cos entra en el forat fet pels peus al deslizar-se en la arena. Reglament: L'ordre de participació es determinarà per sorteig, Salt nul si toca la plastilina o toca el sòl per darrere d'ella. L'atleta ha d'eixir sempre per davant del fossat. Mateixes regles que el triple salt excepte les específiques del triple. El passadís mesura com a mínim 45m. L'amplària és d'1,22m a 1,25m. Les taules de batuda han d'estar a 3m del fossat o 1m. És nul si saltem fent un mortal. També és nul quan es bat per fora de la taula. La taula mesura d'1,20 a 1,22m. Triple salt conceptes bàsics - Tracta de l'execució des d'una taula de batuda de 3 salts arribant des de l'últim al fossat. - La carrera és igual que en longitud - Els temps de batuda són més lents - La velocitat d'acostament a la taula és inferior a la de longitud. La tècnica: El primer bot després de la carrera (conegut com HOP). El segon bot (STEP). El tercer bot (JUMP) en extensió o natural. Els braços es poden moure de forma alternativa o simultània.

Característiques del triple salt

La velocitat de la carrera es va reduint. El temps de suport va en augment en cada salt i sempre de metatars. Segons els diferents autors, el primer salt és el mes llarg i el 2º el més curt. Altres autors diuen que el 3º pot arribar a ser el més llarg. Reglament: L'ordre de participació es determinarà per sorteig. Salt nul si toca la plastilina o toca el sòl per darrere d'ella. L'atleta ha d'eixir sempre per davant del fossat. És nul si saltem fent un mortal. També és nul quan es bat per fora de la taula. La taula mesura d'1,20 a 1,22m. Té una part de fusta de 20cm que no ha de relliscar. La part de plastilina mesura 10cm. La plastilina ha de ser d'un color diferent al de la taula. Caract salt perxa: fa falta que el perxista tinga: 1. Una velocitat bona de carrera. 2. Una força adequada per a doblegar la perxa. 3. Unes grans qualitats gimnàstiques a l'hora d'afrontar el llistó. 4. Sobretot, una gran valentia, sent est un requisit imprescindible. Aquest últim és el factor que diferencia a la perxa de les altres proves de l'atletisme. Tipologia física: Mesurar d'1,78 a 1,95, longilíneo i musculat al mateix temps. Ser valent i psíquicament equilibrat. Posseir una velocitat natural de carrera. Ser coordinat. Tenir els peus ben formats i grans (44-46). Tenir la columna vertebral ben formada. Ser constant, pacient, decidit, treballador i tenir grans desitjos de progressar i destacar dels altres. Inici salt: 1. La carrera prèvia 2. La presentació 3. La batuda 4. Pèndol 5. Arreplegada 6. Extensió 7. Gir 8. Franqueig final Reglament: La perxa podrà mesurar qualsevol distància sense tenir un límit. L'atleta saltarà sense grimpar en la perxa. És nul quan l'atleta derroca el llistó. També quan tarda més de 2’ a saltar. És nul si la perxa derroca el llistó encara que l'atleta sobrepasse el llistó. Proves combinades dones Heptathlón o Primer día: - 100m lisos - Altura - Pes - 200m o Segon día: - Longitud - Javelina - 800m Homes Decathlón o Primer día: - 100m lisos - Longitud - Peso - Altura - 400m llisos o Segon día: - 110m tanques - Disc - Perxa - Javelina - 1500m.

Resistència

Capacitat d'aguantar un esforç, més o menys intens, durant el major temps possible, és a dir, és la qualitat que ens permet ajornar o suportar la fatiga, possibilitant-nos prolongar l'exercici que estiguem realitzant. La resistència aeròbica.- És la capacitat d'aguantar un esforç de baixa intensitat i de llarga duració; les pulsacions durant aquesta mena d'exercicis es troben entre les 140 i 160 *pul/min. La resistència anaeròbica.- És la capacitat d'aguantar un esforç de major intensitat i, a conseqüència d'això, de menor duració; les pulsacions durant aquesta mena d'exercicis es troben per damunt de les 160 *pul/min. La carrera continua. És un sistema continu d'entrenament per al desenvolupament de la resistència aeròbica. Aquesta denominació és genèrica, ja que també podríem anomenar-la natació contínua. El fartlek. És un sistema continu d'entrenament per al desenvolupament de la resistència aeròbica i anaeròbica. Literalment significa "jugar a la camallada". El interval training (entrenament per sèries). És un sistema fraccionat d'entrenament per al desenvolupament de la resistència aeròbica i anaeròbica. Per a millorar la condició física en general: Utilitza uns 60 minuts (3-5 dies a la setmana), per desenvolupar les teues capacitats. En eixos minuts dedica aproximadament: - 30-45 minuts per a desenvolupar la resistència. - 10 minuts per treballar la flexibilitat. - 20 minuts per treballar la força. Per a millorar la força treballa abdominals i lumbars, braços i cames Per a millorar la teua flexibilitat: Realitza exercicis d'estirada de totes les zones de les cames, tronc i braços, fes-los durant 15 segons mantenint la posició, 10-15 minuts diaris L'entrenament en circuit. El "circuit training" Són una sèrie d'exercicis distribuïts en un espai concret o estació. Es poden col·locar de manera circular per a facilitar la rotació a la següent estació. És un sistema d'entrenament que pot ser utilitzat per al desenvolupament de la resistència, la força, la velocitat i la flexibilitat. És molt utilitzat per a la millora de la força resistència. Entrenament total. Serveix per a millorar, sobretot, la resistència aeròbica però també per a millorar la força, la velocitat i la flexibilitat. S'intercalen 8 a 15 minuts de carrera contínua amb 10 a 15 minuts d'exercicis de flexibilitat, força i velocitat. Les pulsacions han de mantindre's entre les 140 i les 180 pulsacions per minut