Tècnica de bàsquet: jugadors NBA, driblatge, tir i passades

Tècnica: jugadors carismàtics de la NBA

Coneixes els jugadors carismàtics de la NBA? Per exemple: Magic Johnson, un jugador que supera els 2 m i jugava de base; Michael Jordan, un jugador gairebé imparable que podia driblar diversos adversaris i fer una esmaixada després d’haver saltat des de més de 4 m de la cistella; Charles Barkley, el petit pivot d’uns 2 m d’alçada capaç de competir amb jugadors molt més alts; Toni Kukoč, un dels pocs jugadors europeus que, gràcies a la seva gran tècnica, va tenir el privilegi de jugar a la NBA; i noms com Karl Malone o Patrick Ewing.

Recursos tècnics que feien servir

A continuació exposem alguns dels recursos tècnics que utilitzaven aquests jugadors.

El driblatge i la tècnica de botar la pilota

Driblar un adversari i fer botar la pilota sense perdre-la, trobant el millor camí per acostar-se a la cistella contrària, són accions que un bon base ha de dominar perfectament. Saber que la pilota s’impulsa amb els dits i no amb el palmell de la mà és fonamental; per arribar a aquest nivell calen moltes hores de pràctica. A continuació es descriuen diverses maneres de practicar:

• Bot per davant amb canvi de mà: s’ha de practicar a gran velocitat donant un cop de canell i acompanyant la pilota amb els dits cap a la direcció desitjada per fer el bot següent amb una altra mà. El repertori de possibilitats és molt extens; també destaquen els bots entre cames i per darrere.
• Bot a l’inrevés: es realitza fent-se l’esquena al defensor en el moment de canviar la direcció del bot, girant sobre un peu i, al mateix temps, acompanyant la pilota amb una acció ràpida de la mà. El gir ha de fer-se a gran velocitat perquè molts defensors intenten recuperar la pilota en l’inrevés.

El tir

Per arribar a ser un gran tirador és necessari practicar durant anys la mecànica del tir i posseir un do natural que pocs jugadors tenen. Jugadors mítics com l’Epi o el més recent Alberto Herreros n’eren bons exemples. Ja coneixes el tir fonamental i l’entrada; a continuació es descriuen variants:

Tir de suspensió

És el més emprat i consta de tres fases: salt, suspensió a l’aire i encistellament. El moment d’impulsar la pilota ha de coincidir amb el punt més alt assolit en el salt. És molt important tenir la sensació de romandre en l’aire; dominar les parades en un i dos temps ens ajudarà a efectuar un bon llançament.

Tir en safata

Es realitza acompanyant la pilota amb la mà plana i estirant el braç en la direcció de la cistella. Els jugadors el practiquen quan són sota el tauler i, en moltes ocasions, com a culminació d’una entrada a cistella.

Tir de ganxo

Es fa amb la mà amagada del defensor, amb el braç arquejat per damunt del cap i impulsant la pilota amb un cop de canell. És difícil de realitzar perquè el jugador no veu la pilota en el moment d’enviar-la cap a cistella.

Esmaixada

És la maniobra més espectacular per aconseguir una cistella. El jugador ha de saltar per introduir la pilota amb les mans directament al cèrcol; exigeix una gran tècnica i potència de salt.

La passada

Passar amb les mans i no amb la mirada. Emprar la passada que més convé en cada moment, entregar assistència al company d’equip: aquestes són algunes de les característiques que defineixen un bon base. A més de les passades ja conegudes, aquestes són altres possibilitats:

• Passada picada amb una mà: amb un cop de canell es dirigeix la pilota cap a terra perquè arribi al jugador receptor després de botar; generalment es fa amb el braç separat del cos per ajudar a evitar la defensa.
• Passada de cuyera: típica en un contraatac; el jugador impulsa la pilota amb el palmell de la mà mentre el braç segueix la trajectòria de baix a dalt, resultant una passada bombejada en direcció al jugador que corre al contraatac.
• Passada de beisbol: es realitza col·locant la pilota sobre una mà a l’alçada del cap i obrint el braç enrere en el moment de la passada; el braç s’estén cap endavant per enviar la pilota a un company d’equip. És molt freqüent en jugades de contraatac.
• Passada per finta: passada espectacular que agrada molt als aficionats pel dinamisme que confereix al joc; si es fa amb la mà dreta la pilota es dirigeix cap al costat esquerre, passant per darrere com a finta.
• Passada de mà a mà: es fa entre dos jugadors quan són molt a prop l’un de l’altre; en el moment de la passada el jugador subjecta la pilota amb les mans i el seu company s’hi acosta ràpidament per agafar-la.

Les fintes: desenvolupament

Les fintes són moviments d’engany que permeten crear espai o desestabilitzar el defensor abans d’un tir, una passada o una entrada. Es treballen mitjançant repetició, variació de ritme i coordinació entre cames, canell i mirada. El seu desenvolupament inclou l’estudi de la biomecànica del moviment i la percepció del rival per anticipar la seva resposta.