Teatres i Amfiteatres Romans: Arquitectura i Espectacles

Arquitectura de l'amfiteatre romà

El primer amfiteatre va ser el resultat de la fusió de dos teatres adossats; d'aquí prové el seu nom. A l'època d'August es va construir el primer amfiteatre de pedra i un segle més tard, en temps de Vespasià i de Titus, es va aixecar l'amfiteatre més famós a causa de la seva grandària i del seu estat de conservació: el Colosseu o amfiteatre Flavi.

El sòl (arena) era una plataforma de fusta que cobria un soterrani dividit en compartiments, els quals servien de magatzem i de gàbies per a les feres. Aquí també hi havia la sala de màquines, que permetien transformar l'arena en un llac artificial. Un mur alt amb punxes protegia els espectadors de les feres.

El teatre romà: Ludi Scaenici i arquitectura

Els espectacles teatrals, coneguts com a Ludi Scaenici, ja se celebraven en els primers temps de la República. Les representacions es feien a l'aire lliure o en escenaris provisionals on es representaven:

• Versus fescennini: representacions de caràcter burlesc i groller.
• Atel·lanes: una mena de farses sobre diversos temes, fetes amb to mordaç i burlesc, en les quals els personatges tipus eren sempre els mateixos.
• Mims: una mena de revista en la qual es barrejaven la dansa mímica, la música i les al·lusions a personatges notables.

Representacions dramàtiques

A partir de Livi Andrònic (240 aC) es representaven obres dramàtiques traduïdes del grec o de temàtica grega, tant si eren tragèdies com comèdies. Al començament, es representava diàriament una comèdia o una tragèdia amb entremesos de cants, balls i farses. Posteriorment, es van fer concursos dramàtics i els espectadors es passaven tot el dia al teatre durant aquestes competicions. Els actors duien la cara pintada o anaven amb màscares i només hi participaven homes. Les comèdies de Plaute van tenir un gran èxit.

Arquitectura del teatre

L'any 55 aC, Pompeu va manar construir el primer teatre de pedra. Tenia la mateixa forma i disposició que el teatre grec. Els romans no solien excavar els teatres als vessants d'un turó, com feien els grecs, sinó que generalment els construïen tots sencers utilitzant un sistema de voltes. L'espai que quedava darrere de les grades s'aprofitava per fer-hi galeries i, d'aquesta manera, la velocitat de desallotjament del teatre era molt ràpida.

El teatre constava de quatre parts essencials: la cavea, l'orchestra, el proscaenium i la scaena.

• La cavea: Era la graderia semicircular on s'acomodaven els espectadors. Les primeres grades es reservaven per als senadors, les catorze següents per als cavallers i la resta per al poble.
• L'orchestra: S'anomenava així l'espai que hi havia entre el proscaenium i la cavea, en el qual s'erigia un altar dedicat a Dionís (Bacus). A vegades, aquest espai s'omplia d'aigua.
• El proscaenium: S'anomenava proscaenium o escenari la plataforma rectangular, d'un metre aproximadament d'alçària, que hi havia situada entre l'orchestra i la scaena. Aquest era el lloc on actuaven els personatges de l'obra teatral.
• La scaenae frons: Era una mena de façana d'un palau sumptuós que se situava darrere el proscaenium i que cobria el diàmetre del semicercle del teatre. En aquesta façana, segons les circumstàncies, s'hi penjaven els decorats.