Teatre Valencià i Català: Postguerra, Pedrolo i Escriptura Actual

Teatre Valencià i Català: De la Postguerra als Anys 70

El règim franquista va prohibir el teatre en valencià o català. El gènere es va desconnectar del teatre europeu i nord-americà.

A València, el públic demanava teatre d'evasió. La premsa reclamava que l'escena valenciana s'obrís a nous plantejaments escènics i que tractés arguments moderns.

A Catalunya, es va fundar l'Agrupació Dramàtica de Barcelona. Van programar clàssics (Shakespeare), van editar traduccions (Ionesco) i obres d'autors com Joan Oliver, Salvador Espriu, Joan Brossa o Manuel de Pedrolo. El 1960 va sorgir el teatre independent.

Joan Oliver signava amb el pseudònim Pere Quart. Joan Brossa va ser el millor representant del teatre d'avantguarda. Manuel Pedrolo es va centrar en el teatre de l'absurd.

En l'àmbit valencià, la renovació va ser possible gràcies a figures com Josep Alarte i Rafael Llorenç, així com l'Ateneu Mercantil de València i el Teatre de Lo Rat Penat. Va aparèixer una nova generació de dramaturgs, com Martí Domínguez i Barberà.

Manuel de Pedrolo: Teatre Existencial i de l'Absurd

Podem dividir el teatre de Pedrolo en tres etapes, amb una etapa central sòlida durant la dècada dels 50. Pedrolo planteja una reflexió sobre l'existència humana, el conformisme, la incomunicació i la mort.

Els personatges de Pedrolo habiten un món tancat; personatges empresonats lluiten per enderrocar els murs de la presó, mentre que altres s'acaben acostumant-hi. Aquests conflictes suporten situacions angoixants i claustrofòbiques. Obres destacades: Homes i No, Situació bis, etc.

La temàtica és existencial i se serveix de les formes de l'absurd. El seu teatre és pessimista. Els personatges viuen abocats cap al seu món interior intentant aclarir el seu origen.

L'Escriptura Teatral Actual

Als anys setanta van aparèixer nombrosos grups de teatre independent. Solien crear els muntatges de forma col·lectiva. El conjunt del grup s'involucrava en la creació de l'espectacle i en el procés de producció.

Hui en dia, els autors s'han implicat més en el procés d'elaboració dels muntatges. La simbiosi entre autor, director i actors ha proporcionat autors que no s'han quedat en la faceta purament textual, sinó que alhora dirigeixen, com Carles Alberola.

En l'àmbit valencià, a partir de l'últim quart del segle XX s'han consolidat nous autors teatrals, com Sirera i Molins. Molins és autor d'obres inspirades en personatges i fets històrics valencians, de melodrames i comèdies.

Rodolf Sirera (El verí del teatre) també ha fet sèries televisives. Carles Alberola i Pasqual Alapont, de la dècada dels noranta, han treballat en grups teatrals com Albena, Bambalina i Moma, entre d'altres.

A Catalunya, per un costat, s'analitza la realitat a través de la ironia i l'humor.