Teatre "traducció dels clàssics"
Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 7,61 KB
La descoberta d’un nou món
El pensament religiós es reformula en la línia de la Devotio Moderna, que es basava en la relació directa amb Déu i la lectura personal de la Bíblia. Aquesta concepció s’allunya de la religiositat medieval centrada en la fe i l’obediència.
La cultura hispànica del Segle XVI
La cultura hispànica es divideix en dues etapes diferenciades que es corresponen amb els regnats dels dos monarques de la Casa dels Àustries.
-Carles V: Emperador nascut a Gant que va penetrar la llibertat de pensament i la renovació de la poesia.
-Felip II: Imposa una ideologia unitària definida per l’Església Catòlica amb la força repressiva de la Inquisició. La Contrarreforma va controlar la producció artística a partir d’aquell moment.
La poesia catalana del Segle XVI: la renovació poètica Pere Serafí
Els poetes creaven les seves obres a partir de les noves modalitats de versos, estrofes i gèneres. Aquesta renovació va ser iniciada pels autors del Dolce Stil Nuovo, i a més, s’hi suma la recuperació dels gèneres grecollatins que afectà també a la renovació de les temàtiques inspirades en els tòpics de la poesia clàssica.
Pere Serafí ,anomenat “Lo Grec”, era un artista polifacètic, és l’autor de “Dos llibres de poesia vulgar en llengua catalana”, obre la lírica catalana a la poesia moderna, és a dir, al Renaixement. La primera part és un catàleg de les noves formes i tracta d’un conjunt de sonets, dedicats a Isabel de Cardona. El to general conté evidencies de la influència de Petrarca i d’Ausiàs March. Lo Grec va escriure “Vull començar amb veu d’amor queixosa”.
La prosa erasmista Cristofor Despuig
Aquest corrent crític tenia un referent d’abast europeu a la figura intel·lectual d’Erasme de Rotterdam. L’eramisme va gaudir d’una gran quantitat de seguidors a les terres catalanes, però destaca Joan Lluís Vives.
Cristòfor Despuig era cavaller pertanyent de la noblesa Tortosina, humanista sòlidament format amb coneixements profunds de la historiografia contemporània. És l’autor de “Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa” que reflecteix la concepció humana i social del cinc-cents.
Està articulat en sis diàlegs, Despuig recull les converses de tres interlocutors que tracten els grans temes del moment, aporta dades i punts de vista crítics, i a més, l’autor és presenta compromès amb el seu temps. El seu estil és natural i àgil.
La literatura de la contrarreforma
Joan Pujol i Joan Timoneda
L’església catòlica reaccionà amb la convocatòria del concili de Trento, que refermà la autoritat del Papa, reforma la vida dels clergues i prohibí les traduccions de la Bíblia.
Els autors de l’època és varen adaptar a aquestes idees per poder ser considerats dins de la literatura de la contrarreforma. Els autors destacats són Joan Pujol i Joan Timoneda.
Joan Pujol respongué a l’impuls de la contrarreforma amb el poema “La singular i admirable victòria de Lepant”, que va ser omprès dos anys després de la derrota dels turcs. S’inicia amb una lloança a Felip II.
Joan Pujol també és l’autor de visió en somni i d’unes glosses d’Ausiàs March.
Joan Timoneda era escriptor i editor, va escriure en poesia, prosa i teatre amb català i castellà. En el seu vessant teatral era un defensor dels ideals del concili de trento. Va escriure una poesia amorosa desenvolta anomenada Flor d’enamorats.
La descoberta d’un nou món
El pensament religiós es reformula en la línia de la Devotio Moderna, que es basava en la relació directa amb Déu i la lectura personal de la Bíblia. Aquesta concepció s’allunya de la religiositat medieval centrada en la fe i l’obediència.
La cultura hispànica del Segle XVI
La cultura hispànica es divideix en dues etapes diferenciades que es corresponen amb els regnats dels dos monarques de la Casa dels Àustries.
-Carles V: Emperador nascut a Gant que va penetrar la llibertat de pensament i la renovació de la poesia.
-Felip II: Imposa una ideologia unitària definida per l’Església Catòlica amb la força repressiva de la Inquisició. La Contrarreforma va controlar la producció artística a partir d’aquell moment.
La poesia catalana del Segle XVI: la renovació poètica Pere Serafí
Els poetes creaven les seves obres a partir de les noves modalitats de versos, estrofes i gèneres. Aquesta renovació va ser iniciada pels autors del Dolce Stil Nuovo, i a més, s’hi suma la recuperació dels gèneres grecollatins que afectà també a la renovació de les temàtiques inspirades en els tòpics de la poesia clàssica.
Pere Serafí ,anomenat “Lo Grec”, era un artista polifacètic, és l’autor de “Dos llibres de poesia vulgar en llengua catalana”, obre la lírica catalana a la poesia moderna, és a dir, al Renaixement. La primera part és un catàleg de les noves formes i tracta d’un conjunt de sonets, dedicats a Isabel de Cardona. El to general conté evidencies de la influència de Petrarca i d’Ausiàs March. Lo Grec va escriure “Vull començar amb veu d’amor queixosa”.
La prosa erasmista Cristofor Despuig
Aquest corrent crític tenia un referent d’abast europeu a la figura intel·lectual d’Erasme de Rotterdam. L’eramisme va gaudir d’una gran quantitat de seguidors a les terres catalanes, però destaca Joan Lluís Vives.
Cristòfor Despuig era cavaller pertanyent de la noblesa Tortosina, humanista sòlidament format amb coneixements profunds de la historiografia contemporània. És l’autor de “Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa” que reflecteix la concepció humana i social del cinc-cents.
Està articulat en sis diàlegs, Despuig recull les converses de tres interlocutors que tracten els grans temes del moment, aporta dades i punts de vista crítics, i a més, l’autor és presenta compromès amb el seu temps. El seu estil és natural i àgil.
La literatura de la contrarreforma Joan Pujol i Joan Timoneda
L’església catòlica reaccionà amb la convocatòria del concili de Trento, que refermà la autoritat del Papa, reforma la vida dels clergues i prohibí les traduccions de la Bíblia.
Els autors de l’època és varen adaptar a aquestes idees per poder ser considerats dins de la literatura de la contrarreforma. Els autors destacats són Joan Pujol i Joan Timoneda.
Joan Pujol respongué a l’impuls de la contrarreforma amb el poema “La singular i admirable victòria de Lepant”, que va ser omprès dos anys després de la derrota dels turcs. S’inicia amb una lloança a Felip II.
Joan Pujol també és l’autor de visió en somni i d’unes glosses d’Ausiàs March.
Joan Timoneda era escriptor i editor, va escriure en poesia, prosa i teatre amb català i castellà. En el seu vessant teatral era un defensor dels ideals del concili de trento. Va escriure una poesia amorosa desenvolta anomenada Flor d’enamorats.