El teatre romà: una mirada a les diferents formes de representació
Enviado por Chuletator online y clasificado en Latín
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 5,3 KB
Introducció:
Edificis: Aire lliure, teatres de fusta mòbils, gradería en semicercle, teatre permanent,
55 aC teatre de pedra ‘El teatre de Pompeu’
Gènere dramàtic: Tragèdia (terror al públic i pietat als personatges) Comèdia (riure
amb intencions moralitzants o sense).
Teatre llatí neix 240 ac Livi Andrònic representa una tragèdia i una comèdia adaptades del
grec al llatí.
Diferents tipus de representacions dramàtiques romanes:
- Fabullae palliatae: comedies fetes imitació de les gregues. Acció en Grècia,
- personatges i vestuari també, però situacions romanes (contaminatio).
Representaven peripècies vida privada d’un món burgès. Personatges típics:
Senex, adulescens, servus, parasitus, miles gloriosus, meretrix (puta), virgo.
- Fabullae togatae: Com de costums romans, acció a Itàlia, personatges romans,
- petita burgesia i vestits amb toga. No passa de l'època de Sul·la perquè no agradava.
- Tragoediae: Tragèdies argument grec, imitaven obres d’Èsquil i Eurípides
- (Sòfocles), + escenes cantades i muntatge espectacular. Cor perdé força i
- esdevingué una comparsa.
- Fabullae praetextae: tragèdies argument romà historic i mitològic. Actors toga
- praetexta.
- Fabullae atellanae: Representacions populars amb trets vulgars, sovint presa de
- pèl, engany, element obscè. Molt popular, actors considerats honorables,
- ciutadans màscares fixes: Maccus (imbècil), Baccus (ruc), Dessenus (geperut
- astut i intrigant), Pappus (vell ridicul). Actors improvitzen.
- Mim: Escenes reals de la vida quotidiana, no usaven coturs ni màscares, gest
- facial molt important. Stupidus (imbècil), Sannio (fa ganyotes). Menyspreats.
- Pantomima: 1 actor diferents papers.
Comèdia romana:
Imitava com nova grega, principal autor Menandre. Les 2 arguments
embolic i confús sempre final feliç. Tipus de comèdia:
Comèdia pal·liata = Fabullae palliatae (pallium vestit típic grec)
Comèdia togata = Fabullae togatae (toga vestit típic romà)
Plaute: dades biogràfiques incertes. Autor de més èxit entre el públic, home de poble,
comèdies per a les classes socials més baixes, llatí col·loquial, 0 preocupació moral i
només volia divertir. Autor 120? No. Només 21 segur. Escriu comèdia pal·liata, té una
certa uniformitat en els seus arguments, comèdies d’embolic. Personatges: adulescens,
senex, servus, (astut o assenyat) virgo, meretrix, matrona (esposa), parasitus. Sermo
vulgaris (registre col·loquial), vis còmica i al·literacions expressives, invenció de mots,
jocs de paraules, diminutius.
Terenci:
El Cercle dels Escipions. Els tradicionalistes (aristòcrates arcaics) virtus i mos
maiorum. Els moderns o progressistes (aristòcrates populars) humanitas. Esclau,
l’Africà. Publi Terenci Lucà educació. Mort naufragat a la badia Laucata o desesperat
per la desaparició dels seus manuscrits a Arcàdia.
Acusat de: No ser autor de les seves obres, contaminatio de manera exagerada i de
plagi. I atacant a Terenci, un esclau alliberat, s’atacava el cercle intel·lectual dels
Escipions i impedir que les seves idees arribessin a la societat.
Obres: Adelphoe (Els germans) Andria (la noia d’Andros) Eunuchus (L’enuc)
Heautontimorumenos (El que es castiga a ell mateix) Hecyra (La sogra) Phormio
(Formió).
Característiques: Obres properes al model grec. Comèdies pausades (fabullae statariae)
Acció travada (cronològicament), preeminència dels diverbia (discursos), llatí o
llenguatge culte, personatges principals joves, objectiu principal és educar, manca de vis
còmica, valoració del món grec (amabilitat, honestitat), comèdia psicològica.
Diferències ideològiques T amb P
Obres T, tema de l’educació dels joves. T representa món grec com honest, decorós
amable, introdueix sempre una moral nova en les seves obres i retorna a l’ordre
establert. T basa el seu teatre en relacions de tendresa, respecte, amor, autocrítica i P en
l’odi, l’egoisme, l’engany la burla.
Diferències estructurals T i P:
La palliata motoria-> stataria, més assentada i amb més reflexió.
Modificació de l’estructura rítmica – música + declamacions
Personatges amb petites variants, bona prostituta, en canvi les putes de P degraden els
homes que les visiten.
Heroi no és el servus sinó els joves que subratllen els seus valors destaquen.
Estructura basada en l’estudi psicològic. Personatges no són excusa de l’acció, sinó el
nucli de l’obra. Menys vis còmica.
Llengua i estil: T llatí dels cercles aristocràtics i fuig del col·loquialisme de Plaute.
Evita acudits, mot que només fa riure, frases curtes...