Teatre Romà: Gèneres, Autors Clau i Evolució Històrica

Teatre Romà: Orígens i Evolució

El Teatre Romà Primitiu i la seva Consideració Social

Els primers autors de teatre, com Livi Andrònic, no es limitaren al gènere dramàtic, sinó que cultivaven altres gèneres poètics, sobretot l'èpica. Contràriament, els dramaturgs posteriors es limitaren al teatre i, fins i tot, s'especialitzaren en la comèdia o en la tragèdia. El teatre no gaudia de la consideració social que tenia a Atenes: les companyies anaven de poble en poble, en escenaris precaris (el primer teatre estable a Roma es construí l'any 60 aC). El públic era poc culte i, en principi, els autors eren esclaus, lliberts i gent de condició similar.

Gèneres Teatrals Romans: Comèdia i Tragèdia

Encara que les peces teatrals (fabulae) es componien i representaven segons els models grecs, l'argument, els personatges i l'ambientació podien ser grecs o romans. Així, les obres es classificaven en:

• Comèdia:
  • Comoediae palliatae: De tema grec, els autors es cobrien amb el pallium, vestimenta grega.
  • Comoediae togatae: Els actors portaven toga, vestit romà.
• Tragèdia:
  • Tragoediae crepidatae: De tema grec, els autors calçaven crepida, esclops de fusta amb taló alt.
  • Praetextae: De tema romà, els actors portaven la toga praetexta, pròpia dels reis i magistrats.

Grans Dramaturgs de la Comèdia Romana

Plaute: Mestre de la Comèdia Palliata

De la comèdia palliata destaca Titus Macci Plaute (254-184 aC), nascut a Sarsina (Úmbria), regió llatinitzada des de feia poc. Marxà a Roma molt jove, on provà fortuna en el teatre. Arruïnat, va servir com a esclau fins que comprà la llibertat amb el producte de les seves obres. Després va ser, al mateix temps, autor, empresari, director i actor de les seves obres. Fou el primer autor llatí amb un gran repertori d'obres (21 segons Varró). Destaca:

• Amphitruo
• Curculio
• Menaecmi
• Pseudolus
• Rudens
• Stichus
• Aulularia

S'inspira en la comèdia àtica nova, especialment en Menandre, omplint el text amb acudits, embolics i equívocs. Va ser divulgador de personatges que persisteixen en la història del teatre universal: el vell avar, el bufó, el paràsit, el jove galant, etc.

Terenci: L'Elegància de la Comèdia Nova

Publi Terenci Afer (190-159 aC), cartaginès i esclau de la família dels Escipions, rebé una acurada educació i fou després lliure. Morí jove, després de llegar 6 comèdies de tema grec:

• Adelphoi
• Eunuchus
• Andria
• Heautontimoroumenos
• Hecyra
• Phormio

Hi trobem l'estoïcisme del cercle dels Escipions. La seva obra és per a un auditori amb més informació. S'imposa la togata, ambientada a Roma, per l'esgotament de models grecs. S'han conservat per transmissió indirecta 650 versos, 70 títols i els autors Afrani, Titini i Atta.

La Tragèdia Preclàssica i Clàssica

Autors de Tragèdia Preclàssica: Pacuvi i Acci

En relació a la tragèdia de l'època preclàssica, tenim Pacuvi (220-130 aC) i Acci (170-85 aC), que van compondre crepidatae i praetextae. Només conservem títols com Paulus de Pacuvi i Brutus d'Acci.

Sèneca: La Tragèdia Clàssica Romana

Ja al període clàssic, destaca Sèneca (4 aC-65 dC). Desterrat a Còrsega per Messalina, en morir l'emperador fou nomenat primer ministre de Neró i, finalment, es va suïcidar per ordre del mateix Neró. Destaquem:

• Hercules Furens
• Hercules Oetaeus
• Phoenissae
• Medea