El Teatre: Representació, Text i Gèneres

El Teatre: Representació i Elements

El teatre consisteix en la representació d'uns esdeveniments que protagonitzen uns personatges en un lloc i un temps concret, davant d'un públic. El punt de partida de l'espectacle pot ser una obra teatral o un guió obert a la improvisació dels actors. Està adreçat a un conjunt ampli de receptors i s'utilitzen signes lingüístics i no lingüístics.

Nivells Textuals en el Teatre

El text teatral presenta dos nivells textuals: els que enuncien els personatges i les acotacions. Es diferencien perquè les acotacions estan escrites entre parèntesis i amb una lletra diferent.

• El text enunciat es presenta en forma de diàleg. Hi ha diverses varietats: el col·loqui, entre diversos interlocutors que presenten discursos contraposats; el soliloqui, discurs del personatge amb ell mateix, diferent del monòleg en què una persona parla sola però ho fa a un grup de personatges; i l'apel·lació, que és el discurs adreçat directament als espectadors.
• Les acotacions poden ser diegètiques si fan referència a la trama (indiquen qui surt, etc.), escèniques si informen sobre aspectes tècnics (la disposició de l'espai escènic) o dramàtiques si aclareixen l'actitud que ha de mostrar el personatge en dir el text.

Funcions del Diàleg Teatral

L'absència de narrador fa que el diàleg teatral pugui tenir funcions diverses:

• Dramàtica: el diàleg és una forma d'acció entre els personatges.
• Caracteritzadora: el diàleg és un recurs per presentar un personatge a través dels altres.
• Diegètica o narrativa: el diàleg ofereix informació sobre la part de la trama que transcorre fora de l'escena.
• Ideològica: el diàleg està al servei de la transmissió d'idees o valors.
• Poètica: els personatges utilitzen el vers per comunicar-se entre ells com si fos una cosa habitual.

Estructura de la Trama

La trama en les obres de teatre s'estructura en unitats narratives, les escenes, que configuren unitats majors, els actes. De vegades les escenes se subdivideixen en quadres. No sol haver-hi més de 15 escenes. A partir del segle XIX es caracteritzen tres actes en l'estructura interna de la trama: introducció, nus i desenllaç.

Unitats del Text Teatral

En la construcció del text teatral hi distingim tres unitats: l'acció, el temps i el lloc. L'acció és el conjunt integrat per l'acció patent (la realment presentada), la latent (l'enunciada per un personatge) i l'absent (la que no es realitza però queda sobreentesa).

Caracterització dels Personatges

Les formes de caracterització dels personatges poden ser:

• Explícites o implícites: directament pel que diu el personatge o indirectament per allò que fa.
• Verbals o extraverbals: per les paraules o gestualitat.
• En presència o en absència: si el personatge es mostra ell mateix o si el coneixem per un altre personatge.

Trobem personatges simples o complexos. Podem distingir entre:

• Fixos: tenen les possibilitats de variació limitades.
• Variables: presenten unes variacions molt marcades.
• Múltiples: són personatges que arriben a tenir caracteritzacions diferents.

Gèneres Teatrals Clàssics

En el teatre clàssic occidental destaquen dos grans gèneres:

• La tragèdia: situa l'acció entre divinitats o personatges nobles que han d'enfrontar-se a un destí advers que els acaba destruint. El llenguatge és elevat i en vers.
• La comèdia: presenta personatges de la realitat enfrontats a conflictes quotidians. Llenguatge molt lleuger i amb voluntat satírica.

Altres Gèneres Teatrals

A partir del segle XVI, algunes dramatúrgies van impulsar la tragicomèdia. Més endavant, el drama significa la modernització del conflicte tràgic en situar l'enfrontament entre l'individu i la societat. L'afegiment de la música als continguts tràgics va desembocar en l'òpera o, quan era més còmica, en l'opereta. Entre els gèneres menors trobem l'entremès i el sainet. Tots dos volien entretenir el públic.

El Teatre Medieval

El teatre medieval es pot agrupar en tres grans blocs:

• De diversió: a càrrec dels joglars, basades sobretot en el mim i la dansa. L'església les tolerava a contracor perquè eren eminentment lúdiques i pregaven que fossin fetes només per a ànimes innocents com els nens.
• De ritu civil: preparades pel poder laic, les celebracions entorn del poder es manifestaven en forma de gran espectacularitat. La cort s'apropiava de l'àmbit urbà per difondre la ideologia del poder.
• De caràcter edificant: afavorides per l'església, consistien en seqüències que contenien passatges bíblics i que els mateixos capellans cantaven amb escenografia mínima. L'espectacle estava destinat a commocionar i impressionar. El teatre religiós s'agrupa al voltant d'uns cicles temàtics molt delimitats: el veterotestamentari, basat en les històries de l'Antic Testament; els cicles de Nadal i Passió, que agrupen episodis bíblics de Crist; i el cicle assumpcionista, sobre l'Assumpció de la Verge Maria. L'hagiogràfic, referit a les vides de sants. En les commemoracions de la Setmana Santa trobem les típiques danses macabres o de la mort.