Teatre popular a l'Edat Mitjana

El teatre a la València del segle XV

• Serafina (1417) transcorre a la ciutat de València i les seves dues protagonistes empren el català per comunicar-se.

• La vesita, de Ferrandis d'Herèdia, és una farsa costumista i satírica de la burgesia valenciana, representada a la cort de Germana de Foix i de Ferran d'Aragó, duc de Calàbria. Planteja un problema senzill: un clergue anuncia a la seva senyora que vindran a visitar-la.

• El cortesano, de Lluís del Milà, permet entendre millor la relació entre la cort i el teatre. Recrea la cort del virregnat de Germana de Foix. El text és plurilingüe i imita Il cortegiano, escrit per Castiglione i traduït al castellà per Joan Boscà.

Teatre popular

Al llarg de l'Edat Mitjana, el teatre adquireix una rellevància per al poble que l'època de crisi literària entre els segles XVI i XIX no pot arrabassar. El teatre té una gran importància en la vida social i és considerat un espectacle multidisciplinari, i no tant una manifestació literària. Com que el teatre és la diversió per excel·lència, és fàcil transmetre valors i idees durant les representacions. Aquestes tant poden ser manipulacions per part de les classes dirigents (sobretot eclesiàstiques, com a reacció a les idees reformistes) com burles cap a aquestes per part de les classes populars.

El teatre popular té en compte els gustos i els interessos de la majoria, encara que hagin estat escrits per un sol autor. Quan es tracta d'obres col·lectives com Els pastorets, Els pessebres, o el Misteri d'Elx, encara és més evident. Els misteris eren peces breus i molt senzilles que es representaven amb motiu d'alguna festivitat del poble. Normalment abordaven temes bíblics, hagiogràfics o marians. El Cicle de Nadal, el Misteri d'Elx i la Passió són les peces més reconegudes i encara perduren. En aquest mateix grup, hi inclouríem Els pastorets, uns drames nadalencs, però que es van manifestar més tardanament. Un dels recopilatoris més importants de teatre popular el va descobrir el segle XVI Gabriel Llabrés i Quintana. El compendi, anomenat posteriorment Manuscrit Llabrés, agrupa quaranta-quatre peces religioses.

La farsa d'en Cornei

Lligats a la tradició popular profana, remarcarem La farsa d'en Cornei, inclosa en El cançoner d'Híxar, d'autor desconegut. De La farsa d'en Cornei, només en conservem tres escenes en què el criat Cornei dialoga amb el seu amo Cas. L'obra vol mostrar el contrast entre dues classes socials a través de la visió que n'ofereixen els seus personatges: l'esperit aventurer d'en Cornei i la comoditat o conservadorisme d'en Cas. El missatge de l'obra es capgira, ja que al principi es fa un elogi a la vida casolana i es condemna la vida aventurera, mentre que al final la visió és la inversa. Definim l'obra com a realista perquè tant en el tema com en el llenguatge s'hi reflecteix la societat de l'època. Les característiques generals d'aquest subgènere són el col·loquialisme, la presència de vulgarismes i trets dialectals i el to burlesc o satíric. Al mateix temps, no hem d'oblidar que el teatre és un mirall de la realitat.