El Teatre Modernista Català: Idees, Simbolisme i Autors Clau

El Teatre Modernista Català

Teatre d'Idees

El teatre d'idees és un nou tipus de drama que sorgeix durant el Modernisme a Catalunya. Aquest gènere tracta de trencar la tendència de l'espectador a veure en la representació teatral un motiu únicament per a l'esbarjo i l'entreteniment. Joan Puig i Ferreter defensa aquest nou tipus de drama, i és per això que en les seves obres teatrals fa una crida a la reflexió. Va ser inspirat per Henrik Ibsen. Hi ha altres autors catalans que el segueixen, com Ignasi Iglésias o Josep Pous i Pagès. Malgrat els seus propòsits, el teatre d'idees no té ressò en la societat; més aviat és un fracàs. Els tres autors es veuen obligats a reorientar les seves obres davant d'un públic que es nega a acceptar aquest teatre d'idees.

Teatre Simbolista

Santiago Rusiñol és l'autor que ens aporta el teatre simbolista. La influència del simbolisme es veu clarament en els personatges, el llenguatge utilitzat, els recursos literaris i la creació d'un ambient. La visió del món que es desprèn de les seves obres connecta amb l'estètica simbolista. Un exemple n'és L'alegria que passa, obra publicada com a llibre i com a mostra d'art total (1898) amb la voluntat d'integrar diferents llenguatges artístics. Amb el temps, Santiago Rusiñol s'acaba decantant per un teatre més comercial, com el sainet d'estil vuitcentista o els drames de base realista. Un altre autor important va ser Adrià Gual, que va ser director i inspirador del Teatre Íntim.

Josep Maria de Sagarra

Amb la seva obra El cafè de la Marina, Josep Maria de Sagarra fa notar el seu poema dramàtic. S'ambienta en un món passat, un espai rural, amb una trama senzilla, motivació amorosa i personatges que evolucionen en un marc conflictiu. A això se li diu teatre de passions: sentimentalisme, final feliç, imposa el perdó o el penediment i utilitza el vers. Amb l'obra L'Hostal de la Glòria, fa que es visqui l'emoció en l'escena i dona força al llenguatge poètic.

Joan Oliver (Pere Quart)

Les seves obres teatrals es caracteritzaven perquè feia servir un esquema de 'peça o obra ben feta'. És un tipus de comèdia amb cops d'efecte que potencien l'atenció de l'espectador. A finals dels anys 20 i principis dels 30, va escriure comèdies d'intuïció matrimonial i familiar burgesa. Una obra destacada és Allò que tal vegada s'esdevingué; Ball Robat també és una obra d'aquest estil. Després deriva cap al teatre polític i reflecteix les tendències ideològiques de la ciutat amb la seva obra La Fam.

Salvador Espriu

Salvador Espriu va recuperar el personatge de l'Antígona grega de Sòfocles i la va fer servir per exposar de forma dramàtica la desfeta col·lectiva que va significar la Guerra Civil, amb la divisió entre vençuts i vencedors. Creu en la necessitat del perdó i la superació dels odis.

Joan Brossa

La seva producció teatral s'ha editat en Poesia escènica (1973-1983), on recull 332 propostes dramàtiques. Es basa en el teatre experimental i avantguardista. Als anys 60, la seva poesia escènica té dues línies principals: el teatre literari amb contingut crític a les institucions polítiques i eclesiàstiques (El dia del profeta); i els gèneres parateatrals, com els monòlegs de transformisme. Una obra destacada és Quiriquibú, que va provocar una certa revelació en el món teatral.