Teatre Medieval, Literatura i Autors Valencians

Funció del Teatre Medieval

Es representaven moltes obres, tant profanes com religioses. El teatre era un instrument de difusió d'idees polítiques i religioses perquè arribava fàcilment a un públic popular i sense formació escrita.

Característiques del Teatre Medieval

• Oralitat: Importa més la representació que el text escrit. Per això a penes hi ha obres escrites.
• Llenguatge: Planer, viu i col·loquial, inspirat en el gust del poble.
• Anonimat: No sabem qui va escriure aquestes obres. Moltes es transmetien de generació en generació i anaven patint canvis.

Què és el Teatre Religiós?

Va néixer a les esglésies com a extensió de les celebracions. La llengua utilitzada al principi fou el llatí, però després es representaven al carrer i es canviava el llatí per la llengua del poble.

Quins són els Temes del Teatre Religiós?

Els temes fan que s'agrupin en cicles:

• Cicle de Pasqua: Tracta sobre la passió, mort i resurrecció de Jesús. La Passió de Cervera.
• Cicle de Nadal: Sobretot el naixement de Crist, l'adoració dels pastors i els Reis d'Orient. El Cant de la Sibil·la.
• Cicle Hagiogràfic: Sobre vides dels sants. Misteri d'Adam i Eva.
• Cicle Marià: Sobre la Mare de Déu, la seva dormició i assumpció al cel.

Què és el Misteri d'Elx?

• Origen: Inici del segle XV.
• Escrit en vers, en valencià.
• Declarat per la UNESCO Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat.
• Es representa a la Basílica de Santa Maria d'Elx.
• No és actuat per actors professionals, sinó per dones i xiquets del poble.

Argument i Actes del Misteri d'Elx

L'argument està basat en els evangelis apòcrifs i representa la mort, l'assumpció i la coronació de la Mare de Déu. Té dos actes:

La Vespra o Primer Acte (14 d'agost)

• La Mare de Déu entra a la Basílica.
• Expressa el seu desig de morir per reunir-se amb Jesús.
• Baixa la magrana d'un àngel.
• Maria demana la presència dels apòstols.
• Envoltada pels apòstols, mor al llit.

La Festa o Segon Acte

• Entren els jueus per a portar-se el cos de la Mare de Déu.
• Comença una baralla amb els apòstols. Aquests els vencen i els converteixen al cristianisme.
• Soterren el cos de la Mare de Déu.
• Baixa l'araceli per a emportar-se'l.
• També baixa la Trinitat per a coronar Maria.

Jordi de Sant Jordi

Va néixer a València. Fou poeta, cortesà i cavaller. Va participar en diverses campanyes militars del rei Alfons el Magnànim, al costat d'un altre poeta.

Fou empresonat un any abans de la seva mort. A la presó, va escriure Presoner, en què demana al rei que l'alliberi. La temàtica és amorosa, amb els senyals i els occitanismes dels trobadors.

Ausiàs March

Viu al segle XV. Fill de Pere March.

Poemes

Es classifiquen en tres grups:

• Cants d'amor: Presenta una dona amb defectes i virtuts, molt allunyada de l'estereotip de l'amor cortès. L'amor és descrit com un sentiment contradictori (amor espiritual) i com a passió carnal alhora.
• Cants de mort: Sis composicions dedicades a plànyer la mort de la seva segona esposa. Expressa un gran dolor: una preocupació pel destí de l'ànima de la dama morta i per la justícia de Déu. La mort és considerada pel poeta com a remei del seu desig amorós.
• Cant espiritual: És un llarg poema adreçat a Déu en què es planteja el futur després de la mort.

Obra

Abandona l'estil dels trobadors, encara que manté el senyal i la temàtica amorosa, per a escriure una poesia més personal i sincera.

Temàtica

Cants d'amor: Ens presenta una dona de carn i ossos amb defectes i virtuts. L'amor és un sentiment contradictori, com a idea i com a passió carnal.

Què és l'Escola Satírica Valenciana?

Corrent del segle XV que escriu una poesia narrativa i humorística.

Aquesta producció es va fer a partir de les tertúlies promogudes per Bernat Fenollar, que aplegaven escriptors burgesos, metges, notaris i capellans.

Jaume Roig

Nascut a València al segle XV. Va ser un dels metges de la cort, és a dir, un burgès relacionat amb la noblesa.

Va participar econòmicament en la fundació del convent de la Trinitat (Isabel de Villena n'era abadessa). Una de les seves filles hi va entrar com a monja.

Participa de la tradició misògina medieval dedicada a moralitzar per mitjà dels tòpics que critiquen els suposats vicis i defectes de les dones.

Característiques de l'Espill

És una llarga narració escrita en versos tetrasíl·labs amb un ritme ràpid i un to sincer i divertit. L'obra consta d'un prefaci i de quatre llibres.

En el prefaci, el narrador anuncia clarament la seva intenció: donar consells a tots els homes perquè desconfiïn de les dones.

Al llarg dels quatre llibres, el protagonista conta en primera persona la mala experiència que té amb les dones: la seva mare el foragita de casa. Es casa tres vegades, i les dones l'enganyen. Al final, es dedica a la devoció a Déu.