Teatre, Literatura i Societat a la Postguerra

Característiques de l'Escriptura Teatral Actual

L'escriptura teatral actual presenta una sèrie de característiques que la diferencien del teatre tradicional:

• Investigació de nous espais escènics: Es busquen espais no convencionals per a les representacions, com ara carrers, estadis olímpics o llocs insospitats, trencant amb la idea tradicional de l'escenari.
• Improvisació d'espais: Els espais es transformen i s'adapten a les necessitats de l'obra, creant una experiència única per a l'espectador.
• Rebuig del teatre escrit a priori: Algunes companyies creen els seus propis textos a partir d'improvisacions i treball col·lectiu, rebutjant la figura de l'escriptor de teatre tradicional.
• Importància del director escènic: El director té un paper fonamental en la creació de l'obra, prenent decisions sobre tots els aspectes de la representació i implicant-se totalment en el procés creatiu.
• Rebuig de la visió occidental del teatre: Davant la crisi del teatre occidental, es busquen formes teatrals africanes i, sobretot, orientals, que atreuen l'interès per la seva forma ritual i simbòlica.
• Barreja de mitjans expressius: S'utilitzen tot tipus de recursos en l'expressió teatral, combinant noves tecnologies amb tècniques antigues com el mim i el circ, o la projecció cinematogràfica amb actors que travessen la pantalla.

Josep Maria Benet i Jornet i el Món Audiovisual

L'obra teatral de Josep Maria Benet i Jornet s'inspira en el realisme i utilitza tècniques d'origen literari. Els seus temes solen girar al voltant de la problemàtica de la generació de la postguerra i les seves limitacions. Denuncia aquells que, en obtenir benestar econòmic, van oblidar les penúries passades. Va ser creador de serials televisius de gran audiència a Catalunya, com ara Poble Nou, la primera telenovel·la en català, que va esdevenir un fenomen social. Els temps tractava el canvi de fortuna en una família i la contraposició entre vell i nou. L'acció es desenvolupava a Barcelona i l'argument es basava en el fet que a la mare de la família li toca la loteria. Addicionalment, apareixien històries secundàries que mostraven divorcis, adulteris, paternitats no reconegudes, homosexuals... Amb això, l'autor pretenia contribuir a la integració social, a transmetre els valors de la tolerància i a la normalització lingüística.

La Repercussió de l'Assaig de Joan Fuster

Joan Fuster és considerat el millor assagista català del segle XX. Fou un intel·lectual compromès amb els indigents i amb la recerca de la identitat pròpia dels territoris de llengua catalana. Va escriure assaig humanístic, sociopolític i d'història cultural. El seu estil és fresc, desenfadat, carregat de fórmules col·loquials, però també subtil, sagaç, irònic i càustic. L'assaig va ser durament perseguit durant la postguerra per la seva càrrega ideològica, patint censura, hostilitat, falta de mitjans, absència d'ambient cultural i atonia cívica. Les seves obres humanístiques més importants van ser El descrèdit de la realitat i Diccionari per a ociosos, on parla de la importància de l'art per a l'ésser humà. En l'àmbit sociopolític, destaquen Qüestió de noms i Nosaltres els valencians, on reflexiona sobre la divisió causada per la polèmica pel nom de la llengua, l'autoodi, el provincialisme i la manca d'una força social compromesa. Fuster planteja que els valencians havien de prendre consciència nacional per a poder avançar cap al futur.

Les Aportacions de Vicent Andrés Estellés

Vicent Andrés Estellés va ser un autor reconegut als anys 70. Als anys 50, publica obres com La nit, on presenta la realitat dolorosa de la postguerra. Els temes són l'angoixa per la monotonia de la vida i l'opressió política i moral, anticipant la poesia realista dels anys 60. Poc després, escriu Llibre de meravelles, on es veu a si mateix com el poeta que té la responsabilitat de contar les misèries del poble. Les seves aportacions són: la narració de la crua realitat, un estil col·loquial però literari que no es pot separar de la seva temàtica i del poble, referències a la cultura popular per a mostrar la quotidianitat i la realitat, que denuncia amb la ironia i la paròdia, referències a la literatura universal, i la teatralitat, amb l'aparició d'un destinatari que a vegades és ell mateix o algun suposat interlocutor. Això està relacionat amb el caràcter col·loquial, ja que Estellés conta històries populars o llegendes urbanes.

Característiques de l'Obra de Salvador Espriu

L'obra poètica de Salvador Espriu va evolucionar des de l'existencialisme dels anys 40 i 50 fins a una poesia més realista.

Existencialisme

A Les hores, el poeta plora la mort dels éssers estimats i la del país, veient la pàtria com un cementiri per on passeja perdut, evocant el passat i cercant la sortida d'un laberint.

Realisme social

El 1960, inicia el període realista. Els temes són la guerra entre germans, la demanda de pau, el perdó i la tolerància. El poeta-profeta s'implica en les aspiracions del poble i pren la paraula per a moralitzar i demanar que Espanya esdevingui un lloc de convivència, respecte i llibertat.

Característiques principals

• Densitat i hermetisme: ús de símbols procedents del món antic.
• Mots-símbol: repetició de mots que esdevenen símbols relacionats amb un significat abstracte, normalment la mort i la llengua.
• Pessimisme: atenuat amb la ironia i la sàtira en contemplar l'enfonsament del seu món.
• Recreació mitològica: per a satiritzar, denunciar i moralitzar, no com a recurs per a evadir-se de la realitat.