Teatre Isabelí i William Shakespeare: Un Viatge a la Tragèdia

Teatre Isabelí:

- S. XVI-XVII (Renaixement anglès), durant el regnat d’Isabel I d’Anglaterra.

- Es consolida el teatre popular i comercial a Londres.

- Els teatres eren circulars, oberts al cel.

- Servia per projectar la seva glòria i la de la seva família.

- Companyies teatrals: Lord Chamberlain’s Men.

- Això va permetre que els actors poguessin aspirar a una base econòmica més sòlida.

- Influència de l’art popular en la política i la mentalitat pública: va prohibir les representacions.

- No hi havia dones a escena; els actors homes feien tots els papers.

- El preu de l’entrada variava segons el prestigi de l’autor, però sempre era accessible.

Característiques:

• Públic heterogeni.
• Trencament de les unitats aristotèliques de temps, lloc i acció.
• Interferència de diferents gèneres teatrals en una sola obra.
• Alternança de la prosa amb el vers.
• Barreja de personatges de diferents classes socials.
• Inicialment, els papers eren interpretats per homes.
• Absència de decorats.
• Importància de la gestualitat i de la projecció vocal.
• Roba sumptuosa.
• Importància de la paraula sobre la simplicitat escènica.
• Música.

William Shakespeare (1564-1616):

Abril 1564 (Stratford), 8 germans (ell el 3r). No hi ha informació de la seva infantesa; ajudava a les petites feines. Es va casar jove i va tenir 3 fills. El 1590 va marxar a Londres. Allà va formar part de Chamberlain’s. “Venus and Adonis” (1593) és el primer poema escrit per ell. “A Midsummer Night’s Dream” (1600) és una comèdia-teatre. Obres: Romeu i Julieta, Macbeth, Hamlet. Mor el 23 d'abril de 1616. El 1623 es publica un recopilatori de totes les seves obres, “First Folio”.

Etapes creatives:

1. 1a etapa: obres anteriors a 1594, recull la tradició del drama romà i medieval (Enric VI, Ricard III).
2. 2a etapa: obres des de 1594 fins a 1600, es deslliga de la influència de Marlowe (Comèdia: Somni d’una nit; Drames: Enric VI; Tragèdies: Romeu i Julieta).
3. 3a etapa: 1601 fins a 1608, escriu les grans obres: Otel·lo, Macbeth, etc.
4. 4a etapa: des de 1608 fins a 1613, etapa final: La tempesta.

OTEL·LO (1603)

Contextualització:

El Renaixement connecta el món clàssic, el llatí i el principi d’harmonia, l’equilibri i l’estabilitat. El salt al Barroc trenca tot això. Combina vers i prosa. Durant el Barroc, tots busquen el món clàssic amb el Renaixement. El Barroc busca el caos. Shakespeare té altres obres que es centren al Mediterrani (Itàlia), com Romeu i Julieta. Escrit a la 3a etapa de Shakespeare. La font d’Otel·lo es va inspirar en una obra “Un capitano moro” de Giraldi Cinzio del 1665. El context històric de l’obra inclou l’expansió de l’imperi otomà i posa en evidència l'alteritat a nivell europeu, començant el racisme modern.

Alteritat: L’altre diferent a mi. Otel·lo se sent diferent.

Gènere: Tragèdia: acaba amb la mort del protagonista a causa del seu error fatal (gelosia).

Temes: Gelosia, engany, racisme, manipulació, honor, identitat, violència de gènere, fragilitat humana i dualitat de llenguatge. També: amor, confiança, traïció.

Característiques:

• 5 actes, influència clàssica; durant el Barroc, Lope de Vega ja es reduïa a 3 actes.
• Plantejament: 1-2; Nus: 3-4; Desenllaç: 5.
• Shakespeare utilitza poques acotacions, però les paraules són importants (monòleg porta poder).
• Barreja vers i prosa.
• El lèxic evoluciona mentre es fa l’obra.
• Lèxic: vocabulari gruixut, en el nus (3-4).

Elements teatrals:

• Dramatis personae: personatges dramàtics i qui són.
• Didascalia: elements que configuren una obra teatral.
  • Actes
  • Escenes
  • Nom del personatge
  • Acotacions: indicacions per saber els actes dels personatges
    • Acció: què fa el personatge.
    • Caracterització: descripció dels personatges.
    • To: estat emocional del personatge.
• Unitats teatrals:
  • Temps: controlable (No a l’obra).
  • Acció/història: tot gira entorn d'una trama (Sí a l’obra).
  • Espai/lloc: tot passa a un lloc (No a l’obra).

Personatges principals:

• Otel·lo: General moro al servei de Venècia. Home noble, però impulsiu. Enamorat de Desdèmona, però víctima de la seva pròpia gelosia. Representa el tragic hero: gran qualitat però amb un defecte fatal (la gelosia).
• Desdèmona: Dona jove, blanca, noble. Casada amb Otel·lo en secret. Representa la puresa, la fidelitat i l’amor veritable. Víctima de la violència masclista i de la manipulació d’Iago.
• Iago: Envejós i manipulador. Vol venjar-se perquè no l’han ascendit. Representa el mal absolut i el cinisme. Manipula tothom amb habilitat, sobretot Otel·lo.
• Cassio: Lloctinent jove, promogut per Otel·lo. Simbolitza la joventut, la cortesia i el prestigi.
• Emília: Esposa d’Iago i serventa de Desdèmona. Al final denuncia el seu marit. Representa el conflicte entre lleialtat al marit i la veritat.

Símbols i elements importants:

• Mocador: símbol de l'amor i la confiança entre Otel·lo i Desdèmona. Quan desapareix, es trenca aquesta confiança. També és una prova falsa que Iago usa per provocar la gelosia d’Otel·lo.
• Color i raça: Otel·lo és moro, diferent de la resta. El racisme subjacent alimenta la desconfiança i l’aïllament.
• El llit: lloc d'amor que es transforma en escenari de mort i tragèdia.
• La tempesta: representa el caos.
• La calma: representada al final de l’obra.

Context històric i literari:

Ambientada al Londres del segle XVI, en ple teatre isabelí. Apareixen personatges reals com William Shakespeare, Christopher Marlowe i la reina Isabel I.

Mostra com era el món del teatre isabelí: les companyies, la censura, el paper de les dones (no podien actuar), l’èxit comercial, etc.

Argument:

William Shakespeare és un jove dramaturg que busca inspiració per a la seva nova obra, Romeu i Eulàlia (que acabarà sent Romeu i Julieta). Coneix Viola de Lesseps, una noble apassionada pel teatre que es disfressa d’home per poder actuar. Tots dos viuen una història d’amor secreta i apassionada, però prohibida per les normes socials. L’amor entre ells es converteix en la inspiració per escriure una de les tragèdies més famoses de la història: Romeu i Julieta.

Relació amb Otel·lo i Shakespeare:

Tot i que gira al voltant de Romeu i Julieta, ajuda a entendre:

• Com Shakespeare barrejava vida i ficció.
• Com es vivia el teatre com a espectacle popular i emocional.
• Com els seus personatges i tragèdies sorgien sovint d’experiències humanes profundes.

Punts en comú:

• Amor fort, però socialment complicat.
• El pes de les convencions socials (classe, gènere, raça).
• Tractament de les emocions humanes profundes (amor, passió, gelosia).
• El teatre com a eina per explorar i representar la vida.