Teatre Grec: Festivals, Tragèdia, Comèdia i Escenificació

El teatre grec: tragèdia i comèdia

Festivals dramàtics

Els autors dramàtics no podien representar les seves obres quan volien, sinó que només els era possible durant les festes en què aquestes representacions estaven previstes. Això succeïa a les Lenees, a les Dionísies rurals i a les Grans Dionísies o urbanes:

• Les Dionísies rurals (κατ’ ἀγρούς), celebrades al mes de Posidó (finals de desembre), tenien lloc fora d’Atenes.
• Les Lenees (Λήναια) se celebraven al mes de Gamelió (cap a finals de gener). Els concursos dramàtics hi tingueren lloc només a partir del 440 aC.
• Les Antestèries (Ἀνθεστήρια), celebrades al mes d'Antesterió (febrer).
• Les Grans Dionísies (Διονύσια μέγαλα o ἐν ἄστει) eren aquelles en què se celebraven els grans concursos. Tenien lloc a l’inici de la primavera, al mes d'Elafebolió (a finals de març).

Normalment, els poetes havien de representar tres tragèdies i un drama satíric, fet que constituïa una tetralogia. Era l’arcont epònim qui convocava el concurs i els candidats presentaven les seves obres perquè es procedís a la selecció prèvia. Es premiava el conjunt. Es procedia també a la designació dels ciutadans rics als quals s’encarregava la contribució especial per a sufragar les despeses de la representació (λειτουργία). Aquesta λειτουργία s’anomenava χορηγία, o despesa del coreg. El coreg tenia una sèrie d’obligacions: seleccionava els cantants del cor i els actors. La competició durava alguns dies i, al final dels certàmens, es procedia a l’elecció dels vencedors per part d’un jurat format per deu persones (una per tribu) i a la distribució dels premis. S’atorgaven tres premis per a la tragèdia i altres tres per a la comèdia; consistien simplement en una corona de llorer, la qual era molt apreciada. El coreg vencedor tenia dret a construir un monument commemoratiu del premi.

L'escenificació

Per entendre íntegrament tots els problemes que comporta una producció dramàtica, cal tenir en compte diversos elements:

Els actors

El terme grec per a actor és ὑποκριτής. El nombre d’actors es va modificar al llarg de l’evolució del teatre: es va començar amb un sol actor; Èsquil va introduir el segon actor i Sòfocles, el tercer. Mai no es va superar aquest nombre, per la qual cosa un mateix actor havia de fer diversos papers. Els actors també eren seleccionats i eren sempre homes. Havien de posseir certes qualitats per adequar la veu a la situació concreta marcada pel text i al caràcter del personatge. Damunt l’escena havien d’exhibir una correcta recitació, el cant, el gest i el moviment. La recitació és l’activitat normal d’un actor a l’escenari, de vegades amb l’acompanyament de flauta. L’actor, a més dels moviments requerits per l’acció dramàtica i de la mímica, podia cantar tot sol (monodia), amb algun altre actor o juntament amb el cor.

El cor i la música

El cor és un element bàsic en el drama grec. Al llarg de l'evolució de la tragèdia i la comèdia, va anar perdent importància pel que fa al seu paper dins l’obra. En les obres d'Èsquil i en la major part de les comèdies d’Aristòfanes, és un autèntic personatge, de vegades el principal. Amb Sòfocles, perd protagonisme, i amb Eurípides i en les darreres comèdies d'Aristòfanes, els seus cants esdevenen més aviat un motiu líric. També el nombre de coreutes va variar amb els anys. Amb Èsquil eren 12, organitzats en tres files de quatre coreutes, però Sòfocles va augmentar el nombre a 15. Els menys destres se situaven a la fila del mig, que sempre quedava més tapada. El cor era dirigit per un corifeu i podia dividir-se en dos semicors. Les seves danses, unides a la música, eren determinants per a l’èxit de l’obra.