El Teatre Grec d'Epidaure: Un Tresor de l'Antiguitat

Teatre d'Epidaure: Origen i Funció

Al segle IV a.C. sorgeix el culte a Dionís, déu del teatre, el vi i la festa. Lligada a aquest culte, emergeix la tragicomèdia, que donarà lloc a la construcció de nombrosos teatres per representar les obres tràgiques. Serà a partir del segle IV a.C. que es començarà a generalitzar la construcció de teatres. El Teatre d'Epidaure, en particular, va ser construït a prop del santuari d'Esculapi (Esclepi), el déu de la medicina, representat amb la serp. Aquest emplaçament estratègic assegurava una gran afluència de públic, ja que molta gent visitava el santuari per curar-se. En aquest teatre es representaven les millors tragicomèdies de Sòfocles, Eurípides, Èsquil i Aristòfanes.

Parts Generals del Teatre Grec

• L'orquestra: És l'espai circular on se situa el cor.
• La Skene: És l'edifici tangent a l'orquestra que serveix de teló de fons.
• El Proskenion: És la plataforma elevada que hi ha davant de la skene, i és on actuaven inicialment els actors.
• Les Cavea: Són les grades que estan dividides en dues seccions i aquestes estan separades per un passadís que es diu Diazoma.

Diferències entre Teatre Grec i Romà

• El teatre grec aprofita el pendent d'un turó per a la construcció de la graderia, mentre que en el teatre romà, les graderies són estructures exemptes, suportades per arcs de mig punt i voltes.
• En el teatre grec, l'orquestra és circular, mentre que en el romà és semicircular.

Característiques Formals del Teatre d'Epidaure

Va ser dissenyat per Policlet el Jove al segle IV a.C. Està construït íntegrament amb pedra i, com la majoria dels teatres grecs, aprofita el pendent natural d'un turó. L'orquestra és totalment circular, amb terra de sorra, i originàriament hi havia un altar dedicat a Dionís. Al voltant de l'orquestra trobem la cavea, dividida en dues parts pel diazoma. Té un diàmetre de 120 metres i una alçada aproximada de 24 metres. La part inferior de la cavea està dividida en 12 sectors, que permeten una entrada i sortida més fàcil. La part superior està dividida en 22 sectors, i l'aforament total és de 15.000 espectadors. Hi havia dos tipus de seients: uns per a les autoritats, que tenien respatller i braços, i la resta de les grades eren llises i de pedra. Darrere de l'orquestra, en posició tangent, es troben les dues parts escèniques de planta rectangular: la skene i el proskenion. La skene era un edifici de dos pisos amb un balcó, que es feia servir per representar un palau o una botiga, segons els decorats pintats que es col·locaven al davant. També servia de magatzem i vestidor per als actors. El proskenion, l'espai elevat situat entre l'orquestra i la skene, és on es desenvolupava l'obra. La funció principal del teatre era representar les grans tragicomèdies clàssiques. El fet que s'hi trobés un altar a Dionís indica que els grecs dedicaven les festivitats al déu del vi i la festa. L'acció dels actors es desenvolupava al proskenion, i l'acústica és excel·lent, una de les més reconegudes de l'antiguitat. En aquest teatre es representaven les millors obres de Sòfocles, Eurípides, Èsquil i Aristòfanes, entre d'altres.

Influència i Models: El Teatre de Segesta

Com a model d'influència, podem esmentar el Teatre de Segesta.