Teatre Grec Antic: Tragèdia, Comèdia i Arquitectura
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Latín
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,6 KB
La Tragèdia Grega: Gènere i Significat
La tragèdia és un gènere dramàtic en el qual el protagonista de l'obra, un heroi o heroïna d'especial grandesa moral, s'enfronta al seu propi destí i rep un aprenentatge a través del seu sofriment.
Les tragèdies conservades tenen arguments procedents de la mitologia. L'important era la interpretació: el punt de vista i el tractament que cada autor donava al mite, de manera que cada obra esdevenia una experiència nova per als espectadors.
Conceptes Essencials de la Tragèdia
- El sofriment de l'heroi: La tragèdia reflexiona sobre el sofriment de l'heroi, un home excepcional que mereix el triomf, però a qui el destí l'aboca a la ruïna.
- El conflicte: Enfronta l'heroi amb un o més personatges al llarg de l'obra, defensant idees oposades.
Estructura de la Tragèdia Grega
Estructuralment, la tragèdia comença amb el pròleg recitat pels actors que informa els espectadors, seguit pel cant amb el qual entra el cor. A continuació, s'alternen de tres a cinc vegades els cants del cor amb els diàlegs dels actors.
Apogeu i Decadència de la Tragèdia Grega
El moment de màxim esplendor de la tragèdia grega és al segle V a.C., època en què viuen i competeixen entre si els tres grans tràgics: Èsquil, Sòfocles i Eurípides. Després del segle IV a.C. en endavant, la tragèdia entra en decadència.
La Comèdia Grega: Evolució i Característiques
La Comèdia Antiga: Representació i Vestuari
La representació de la Comèdia Antiga la duien a terme tres actors i 24 coreutes. Portaven vestits grotescos, amb panxes i culs encoixinats, fal·lus de pell i màscares caricaturesques.
Transformació de la Comèdia: Segle IV a.C.
Al segle IV a.C., la comèdia pateix una transformació decisiva. Desapareix la polis i la democràcia. El cor no té papers dins l'obra; ara es converteix en una comèdia de costums de caire més o menys moralista. Es redueix al mínim l'obscenitat verbal i de vestuari. S'aprofundeix en la psicologia dels personatges. La comicitat se cerca sobretot amb situacions plenes d'equívocs i amb un argument ple d'embolics i confusions.
L'Edifici del Teatre Grec: Estructura i Evolució
De la Fusta a la Pedra: L'Evolució dels Teatres
Els teatres eren inicialment de fusta. Però a partir del segle IV a.C. van començar a construir-se els teatres de pedra, que van continuar sent a l'aire lliure. El Teatre de Dionís d'Atenes, per exemple, tenia una capacitat d'uns 14.000 espectadors.
Parts del Teatre Grec: Escenari, Orquestra i Graderia
El teatre grec es divideix en tres parts ben diferenciades:
- Les construccions de l'escenari: Incloïen el prosceni, la plataforma on els actors representaven el seu paper, i al darrere la scaena, un edifici que podia representar un palau, una cabana o una tenda segons els decorats de la part davantera.
- L'orquestra: Un espai circular on cantava i ballava el cor.
- La graderia: On seien els espectadors; les grades, en forma d'un cercle truncat que envoltava l'orquestra excepte per la part de l'escenari.
A cada costat de les grades i l'escenari hi havia els accessos per on el cor entrava a l'orquestra, anomenats pàrodes.