El teatre gallec entre 1950 i 1980: generacions i dramaturgs
El teatre gallec entre 1950 i 1980
A. La generació dels 50 i el grup Rivadavia
A partir de la postguerra es retoma a Galícia la producció teatral a través d'una sèrie d'iniciatives com la Mostra de Teatre de Rivadavia i el Concurs de Teatre Abrente. A la dècada dels 60 apareixen els primers grups de teatre independent lligats al moviment estudiantil i a les associacions culturals. També van sorgint companyies teatrals: Teatro Circo, Teatro Popular Galego i Auriense. Aquestes companyies representen obres amb una forta càrrega ideològica i rupturista amb les formes clàssiques.
Dues generacions configuren el panorama teatral: la primera generació de la postguerra i la generació de les mostres de teatre de Rivadavia, que conviuen amb dramaturgs anteriors.
Álvaro Cunqueiro representa la renovació del teatre gallec. La seva obra O incerto señor Don Hamlet, príncipe de Dinamarca reinterpreta el mite clàssic a través d'un protagonista condicionat pel destí, per una vida que gira al voltant de la venjança. La peça acaba amb el fracàs vital centrat en una mentida múltiple: Hamlet és fill del que ell creu el seu oncle i del que pretén venjar-se. A A noite vai como un río, la protagonista espera un amant inexistent en temps de guerra.
Altres dels dramaturgs destacats entre els més veterans és Xerardo Marinhas del Valle, autor de diverses peces recollides a A serpe i A revolta e outras farsas, peces esperpèntiques en què s'explora la via revolucionària com a solució als problemes socials.
De la primera generació de la postguerra destaquen Daniel Cortezón i Manuel María. El primer és autor d'obres de temàtica històrica, com Prisciliano, Xelmirez ou a gloria de Compostela, Os irmandiños o Pedro Madruga. El segon és autor de diversos autos (Auto do taberneiro, Auto do labrego, Auto do mariñeiro, Auto da costureira); d'una obra de tema mitològic (Édipo) i d'una altra pertanyent al teatre popular (Barriga verde).
B. La segona generació: Rivadavia i Abrente
La segona generació està relacionada amb la Mostra de Teatre de Rivadavia i el Concurs de Teatre Abrente. Destaquen autors com Manuel Lourenzo, Euloxio Rubial i Vidal Bolaño. Lourenzo és una de les figures més significatives del panorama teatral gallec del segle XX: autor, director, estudiós del teatre i fins i tot actor. La seva obra teatral és molt extensa, cosa que el converteix en un dels dramaturgs més prolífics. És autor d'obres com Romaría ás covas do demo (peça que recupera la mitologia clàssica), Viaxe ao país de ningures, Todos os fillos de Galaaz, Erros e ferros de Pedro Madruga i la triloxía Veladas indecentes.
El dramaturg Euloxio Rubial es dóna a conèixer amb l'obra Zardigot (peça d'estil cinematogràfic que explora la història de la indecència de la guerra civil en una família gallega). A més, és autor de O Cabodano, Cousas da morte i A sombra do bon cabaleiro.
El tercer és Roberto Vidal Bolaño, promotor teatral, director i autor. Guanyador del Concurs de Teatre Abrente amb les obres Laudamuco, señor de ningures i Ladaíñas pola morte do Meco. També és autor de Bailadela da morte ditosa, A ópera de a patacón i la comèdia A burla do galo.