El Teatre d'Epidaure: Arquitectura i Història Hel·lenística

El Teatre d'Epidaure

Cronologia: 330 aC (situat a la península del Peloponès, en període hel·lenístic. L'arquitecte va ser Políclet el Jove).

Estil hel·lenístic: característiques generals

• Arquitectura: Destaca per la monumentalitat i l'ús de l'ordre corinti.
• Escultura: Dinamització de les composicions trencant els canons de serenitat i equilibri clàssics; màxima expressivitat dels rostres mostrant sofriment i passió (pathos); presència de grups escultòrics, retrats, temes anecdòtics i un marcat gust pel realisme.

Característiques generals dels teatres grecs

Els teatres grecs aprofiten el desnivell del terreny per garantir una bona visibilitat i acústica. Tenen forma semicircular i una funció lúdica (representacions) i d'homenatge als déus. Les parts principals són:

• Grades o càvea: Situades al vessant dels turons.
• Orquestra: Espai circular on se situava el cor per explicar la història cantant.
• Escena: Construcció davant del prosceni utilitzada com a magatzem i vestidors.
• Prosceni: Lloc on actuaven els actors i es desenvolupava l'acció teatral.

Anàlisi formal

L'orquestra té forma circular i era el centre del teatre; dues terceres parts estaven envoltades de grades, el terra era de sorra i hi havia un altar dedicat al déu Dionís. La grada s'aixecava sobre un turó aprofitant el desnivell natural, amb murs de contenció i forma semicircular.

El teatre presenta dues graderies separades per un corredor anomenat diazoma (la segona va ser construïda posteriorment). L'escena, tot i no conservar-se, es creu que era un pòrtic d'ordre jònic de dos pisos: el superior servia de magatzem i vestidors, mentre que la part inferior era el prosceni, amb accés per dos passadissos laterals. Les columnes utilitzades són d'ordre jònic i corinti.

Els principals elements sostenidors eren la muntanya, les columnes del prosceni i de l'escena, i els murs de la càvea. La planta era circular i estava formada per la càvea, l'orquestra i l'escena. L'estil és de transició entre el clàssic i l'hel·lenístic. La càvea és més gran que la de la resta de teatres i es pensa que el prosceni era més elevat. Aquest teatre va ser considerat un dels millors de l'època.