El teatre del segle XX i la seva influència en la cultura catalana

Teatre del segle XX

Especialment després de la Segona Guerra Mundial, sorgeixen a Europa i als Estats Units diverses tendències teatrals, les quals destaquen:

Existencialisme:

que es preocupa pel sentit de la vida, molt influït per experiències traumàtiques després de la guerra. Amb autors com Jean-Paul Sartre i Albert Camus.

El teatre nord-americà:

que planteja conflictes des d'una perspectiva pessimista, els personatges són marginats, inadaptats o fracassats. Amb autors com Tennessee Williams i Arthur Miller.

El teatre de l'absurd:

que considera que l'ésser humà no actua per principis racionals. L'escenografia contribueix a realçar la incoherència de les situacions. Amb autors com Eugene Ionesco i Samuel Beckett.

El teatre èpic:

proposa un teatre per transformar el món, que fa veure a l'espectador la capacitat d'observació i de crítica. Amb autors com Bertolt Brecht.

Teatre català anterior a la guerra civil

Arran de la Primera Guerra Mundial a Europa es van produir un seguit de transformacions culturals. Els models dramàtics anteriors (Ibsen, Maeterlinck) van ser substituïts per altres referents (Pirandello) que sorgeixen en l'interior humà. Com a consequència dels nous models dramàtics, l'escena catalana es va reduir molt.

Josep Maria Sagarra: conrea el teatre popular.

Va néixer a Barcelona en una família aristocràtica. Es llicencia en dret i comença la carrera diplomàtica, que abandona per dedicar-se a la literatura.

Conrea la literatura, la poesia, però sobretot domina el teatre.

3 etapes:

1. Preguerra: se situa entre 1918, primera obra Rondalla d'espàrrecs, i l'esclat de la guerra civil.

2. Crea un nou gènere: poema dramàtic, el qual presenta una sèrie de conflictes passionals, ambientats en una Catalunya mitificada. Obres molt populars: La filla del Carmesí, La corona d'espines, L'hostal de la glòria, El cafè de la Marina i La Rambla de les floristes.

3. Postguerra: no va crear més perquè era prohibit, però més tard va crear La fortuna de Sílvia i Galatea.

Carles Soldevila: conrea la comèdia burgesa.

Va néixer a Barcelona en una família burgesa. Llicenciat en dret, va ser funcionari de Mancomunitat. També va ser periodista i va col·laborar amb el diari La Publicitat.

Obra més destacada: Civilitzats, parla de un conflicte amorós entre tres nàufrags en una illa deserta. Durant l'obra es fa evident com les aparences, la hipocresia i les normes establertes impedeixen acceptar un nou tipus de relació. El problema es resol mitjançant un triangle que tots tres accepten.

El seu parla reflectia el parlar burgès barceloní, defugint el castellanisme i vulgarisme.

Teatre durant la dictadura franquista:

Tres fets importants:

1. La prohibició de representar qualsevol obra de teatre en català

2. La tardana influència de les noves tendències dramàtiques europees.

3. La pervivència de les fórmules dramàtiques tradicionals.

Van sorgir autors que van renovar el teatre en català, destaquen:

·Salvador Espriu (1913-1985): poeta, llicenciat en dret i en història antiga, obres de teatre,

·Manuel Pedrolo (1918-1990): nascut a Aranyó, destacava com a novel·lista, va fer obres de teatre, obra més coneguda Homes i no.

·Joan Brossa (1919-1998): va ser dramaturg, poeta i artista plàstic, un dels principals introductors de la poesia visual en la literatura catalana.