El teatre de compromís Joan oliver i salvador espriu

Teatre:

La Guerra Civil va suposar una desfeta per la cultura catalana.El regim franquista va prohibir l'ús de la llengua catalana i va suprimir les institucions. La literatura en català es va desenvolupar principalment a l'exili o bé clandestinament. El teatre es va suprimir fins l'any 1946, en què es van reprendre algunes representacions, tot i que els espectacles sofrien la censura i estava prohibit traduir obres al català. Es representaven obres dels Segle XIX (Guimerà, Pitarra) i només alguns dels autors vius, com Josep M. Segarra o Carles Soldevila. A partir de 1955 es va iniciar la recuperació del gènere.Després de la Guerra Civil es van fer Sainets  costumistes. Es va crear l'agrupació Dramàtica de Barcelona que és una institució de teatre que intenta difondre el català del moment. Al 1963 li prohibeixen representar ( la clausura). Qui li agafa el relleu és l'Escola d'Art Dramàtic Adrià Gual. I a partir del 1971 s'anomena Institut de teatre. Als anys 60-70 hi havien dos agrupacións molt importants: Els Joglars i Els Comediants.

Corrents teatrals europees:

-El teatre existencialista. L'autor que segueix la tendència és Jose Mª Espínàs.

-Teatre de l'absurd: L'autor que segueix la tendència és Joan Brossa. Té els seus orígens en el teatre existencialista i Surrealisme. Els autors europeus són Ionesco i Berckett.Pretén mostrar l'absurditat a través d'obres sense un argument definit, amb diàlegs incoherents i una escenografia mínima.A Catalunya se'n va fer ressò Joan Brossa i també Manuel Pedrolo. Les seves característiques són la destrucció de les convencions escèniques per tal de mostrar l'absurditat de la realitat. Ex: No hi ha document.

-Teatre d'influència nord-americana: L'autor que segueix la tendència és Joan Oliver.
Les seves característiques són: Tenen un to pessimista que porta a reflectir els conflictes psicològics dels diversos personatges, passions i repressions dels desitjos i crítica al sistema polític  i social americà. Conclusió : evolucionen, per molt que intenten evolucionar no s'allunyen del Realisme i la novel·la psicològica.

Joan Brossa (1919-1998):

Va néixer a Barcelona. Va ser fundador del grup avantguardista Dau al Set format per artistes com Modest Cuixart, Antoní Tàpies, Arnau Puig o Joan Josep Tharrats. La influència de l'Avantguardisme el va portar fins a la poesia visual i a relacionar i fusionar diversos àmbits artístics com la música, la màgia, l'escultura, el cinema, etc. Brossa, que sempre es va definir com a poeta, entenia el teatre com a poesia escènica. Va ser molt polifacètic. Va morir a Barcelona en 1998. El seu teatre ( que ell anomenava poesia escènica) es basa en l'experimentació i en la influència de l'Avantguardisme. És un teatre que busca nous llenguatges i que pretén mostrar la relitat de forma expressiva i suggerent. Està centrat en personatges i situacions de la vida quotidiana que deriven cap a l'absurd, amb diàlegs aparentment intranscendents i situacions grotesques. La seva extensa producció teatral ( més de tres centes obres) ha tingut poca repercussió i és força desconeguda. D'entre les seves obres, destaca Or i sal, Cavall al fons i sobretot Calç i rajoles, que segueix l'esquema i l'ambientació del sainet popular, però contraposant els diàlegs realistes amb els monòlegs poètics i la influència surrealista.

Joan oliver (1899-1986):

Va néixer a Sabadell. Prové d'una família d'una alta burgesia.Va estudiar Dret, però de ben jove a mostrar interès per la literatura. Va col·laborar en publicacions com La Veu de Catalunya o Mirador. Va formar part del grup de Sabadell (amb Francesc Trabal i Armand Obiols), vinculat a l'avantguardia (estava a favor de l'Avantguardisme). La Guerra Civil va suposar un trencament en la seva trajectòria literària. Oliver va viure a l'exili( es va exiliar a França i a Santiago de Chile ) fins que l'any 1948 va tornar a Catalunya, on va tenir una actitud militant en la lluita en la lluita antifranquista.Ell va ser qui va escriure el pi de les tres branques. Joan oliver va escriure teatre, prosa i poesia, si bé aquest últim gènere signava amb el pseudònim de Pere Quart. Va morir a Barcelona al 1986. El teatre de Joan oliver va patir les conseqüències  de la situació de la postguerra. De la producció teatral de Joan oliver cal destacar Allò que tal vegada s'esdevingué ( una paròdia sobre la relació sentimental entre Nara, Caïm i Abel) i La fam (on tracta d'actualitat relacionats amb la idea de la revolució. Després de la Guerra Civil, el seu teatre va derivar cap a la comèdia psicològica, especialment en l'obra Ball robat ( en la qual reflexiona sobre les relacions humanes a partir de la vida tres matrimonis en crisi.Joan Oliver també va portar una intensa activitat com a traductor d'obres teatrals. D'entre les seves traduccions cal destacar la versió lliuere de Pigmalió, de G.B.Shaw.