Teatre Clàssic Francès: Autors i Característiques

Les principals modalitats teatrals a Europa estan representades per un teatre religiós, un teatre popular i un teatre cortesà, que duu a terme obres de tipus profà i d'inspiració clàssica. Així, a Anglaterra i a Espanya prevaldran temes i formes que procedeixen del teatre popular. Itàlia farà la seva aportació original de la commedia dell'arte. A França, seran les arrels clàssiques i els ambients cortesans els conductes del nou teatre. Per tant, el teatre no serà un gènere popular, sinó elitista.

Classicisme Teatral Francès

Les característiques principals del classicisme teatral francès inclouen:

• Separació entre comèdia (en prosa o vers) i tragèdia (en vers).
• Distribució dels personatges segons els gèneres: els nobles eren els personatges de la tragèdia i els burgesos i els plebeus els de la comèdia.
• Imposició de les tres unitats (temps, lloc i acció).
• Divisió de l'obra en 5 actes.
• Finalitat moral i el decòrum poètic: cal evitar les escenes truculentes, els muntatges escènics complicats i els fets i paraules que atemptessin contra el que es considera bon gust.

Pierre Corneille

L’art de Corneille consisteix en la representació d’un conflicte en què la força espiritual triomfa sobre els instints més naturals i espontanis (l’honor, el patriotisme, la generositat i la fe triomfen sobre l’amor, sobre els lligams familiars, sobre el desig de venjança...). La seva concepció de la grandesa d’ànim s’inspira en l’antropologia cartesiana (El discurs del mètode de René Descartes), que exalta la dignitat moral i racional de l’home.

Jean Racine

Les obres mestres de Racine estan representades gairebé exclusivament per tragèdies d’amor-passió, en què la conveniència i l’estil elevat no amaguen el fet que es tracta en tot cas d’amor sensual en la seva forma més extrema, aquella que frega amb la follia (en què no es té en compte cap altra consideració com pot ser la dignitat moral o la vida) i turmenta el personatge que en queda pres sense deixar-li cap altra solució que la mort. Amb tot, la tragèdia raciniana representava la passió no com un vici lleig o transitori, sinó com la suprema exaltació de la naturalesa humana, admirable i envejable, malgrat les conseqüències funestes.

Molière

Molière presenta al públic, mitjançant la comèdia, com pot ser de ridícul el comportament humà, i per sobre de tot, anuncia una concepció de la vida, no sempre coincident amb la moral cristiana, que aconsella seguir les lleis naturals i els dictats de la raó, i defensa la tolerància, la indulgència i la lliure educació tot rebutjant l'autoritarisme. Així, les comèdies de Molière no són d’intriga, sinó de caràcters: l’acció interessa com a mitjà per fer una pintura completa dels personatges. El domini magistral de la psicologia i de la creació de caràcters de Molière converteix aquests personatges en prototips universals i aconsegueix que siguin atemporals. La seva visió, que parteix de l'observació realista i s'alimenta de la intenció satírica, respon al propòsit de corregir els homes divertint-los, amb una comicitat que va des de la farsa més popular fins a l’humor més incisiu.